Tot depèn

Depèn de qui. Tot en aquesta vida depèn de qui siguis. Ahir veia per la televisió una pobra jutgessa de línia de futbol que corria per la banda seguint una jugada -clar, amb la vista posada en el terreny de joc- i pam! es fotia una nata contra una càmara de televisió de les que fan època, la pobra. Algun comentarista va apuntar que si això li passa a un jugador dels que cobren milions s’hagués armat un bon sidral, però com només era una jutgessa de línia… doncs oficialment es lamenta profundament i ja ho tenim. Depèn de qui siguis.

Aquest matí sentia a la ràdio que li han robat el rellotge a un paio del congrés dels mòbils. Notícia de les primeres, després d’un presumpte cas de corrupció. Un rellotge de preu immoral, que també algú li hauria d’explicar a aquest bon home que portar mig milió d’euros al canell hi ha qui ho entén com una provocació o com a mínim com un esquer. Podem suposar que la pèrdua d’aquest rellotge no representarà més que una ínfima part del patrimoni del subjecte en qüestió, ei! que robar no està bé, no ho defenso, el que em qüestiono és la rellevància informativa. Els pobres pagesos porten anys que els roben a la cara i, fins que no han tallat carreteres, no han sortit per la tele. O sigui, si vas al congrés dels tecno-narcos i ets ultraric, és una cosa; si vas amb espardenyes, una altra.

No és el mateix ser fill o filla d’una família benestant amb estudis que ser fill de la precarietat. El sistema afavoreix la perpetuació de la riquesa i la prosperitat i també la petrificació en estrats socials tant de la riquesa com de la pobresa. Oblideu les proclames, els eslògans i la propaganda política, si us plau. Anem a les dades, a les putes i tossudes dades. Mentre no canviïn, la resta són paraules. Els primers tenen a l’abast tots els mecanismes que els calguin i els altres només tenen a l’abast l’escola pública, aquesta retallada i intel·lectualment precaritzada també.

Vaig trobar la notícia en un diari comarcal i no tinc constància que hagi transcendit gaire. Un professor agredit per ex-alumnes en una biblioteca i en presència de la seva filla. No, no se li ha donat gaire rebombori. No us sona, oi? No sé si seria igual que l’agredit fos un candidat al parlament o un influencer, o un criptomonedaire. No ho sé, no ho sé! No he dit res jo! Ja ho sé que vivim en el millor dels mons possibles!