Fites de Marina Tsvetàieva

Amb el llibre de poemes Fites (Edicions de 1984), de Marina Tsvetàieva, la traductora Laia Malo va obtenir el 21è. premi de traducció Vidal Alcover. 

A Fites, un conjunt de vuitanta-quatre poemes escrits entre els anys 1916 i 1920, en plena maduresa creativa de l’escriptora, s’inclouen els «Versos a Moscou», inspirats en l’aleshores jove poeta Óssip Mandelstam, part del cicle dedicat a Alexandr Blok (nou dels disset poemes que conformaran aquest cicle), i els «Versos a Akhmàtova». Aquest és un dels trets característics de Marina Tsvetàieva: la seva capacitat per a l’amor, per a l’amistat, la fraternitat i l’admiració envers altres poetes. 

Marina Tsvetàieva (Moscou, 1892 – Ielàbuga, 1941) és una de les poetes més rellevants de la literatura russa del segle XX. Això no obstant, el seu nom va ser ignorat durant molt de temps, tot i haver tingut reconeixement des de molt jove: l’any 1910 va publicar el seu primer llibre, L’àlbum del capvespre. Tenia divuit anys i el recull va ser celebrat per poetes veterans com Voloixin, Gumilióv i Briússov.  

A aquest oblit hi va tenir part la Revolució russa, els seus exilis (París, Praga), hi va incidir la Segona Guerra Mundial, hi va fer Stalin i la Unió Soviètica: Marina Tsvetàieva va ser una autora prohibida fins vint després de la seva mort per suïcidi: la seva situació personal i política es va fer insostenible.

La biografia de Marina Tsvetàieva és un camí de fites dramàtiques. La seva vida, tan apassionada com tràgica, es reflecteix en la seva poesia, en les seves cartes, en els seus escrits en prosa: assaigs, dietaris, memòries i narracions autobiogràfiques, si bé només hi ha una Marina: el seu estil literari és inconfusible.

Vaig descobrir la poderosa veu de Marina Tsvetàieva l’any 1990, quan la seva traductora en llengua castellana, Selma Ancira, va publicar El poeta y el tiempo (Editorial Anagrama). Era el primer llibre de la poeta que es va publicar en el nostre entorn cultural més pròxim. L’enamorament va ser instantani. A poc a poc els seus lectors vam anar coneixent la seva vasta obra a través de la progressiva traducció de les seves obres: no és agosarat dir que cal considerar la traducció com la veritable llengua comuna.

 A partir d’aquell any 1990 els llibres de Marina Tsvetàieva han anat trobant el seu lloc a la meva biblioteca també en francès, en italià i en català, com el Poema de la fi (Edicions, 62, 1992), en la traducció de Monika Zgustová i Maria-Mercè Marçal, El diable i altres relats (Edicions de 1984, 2012), en la traducció de Miquel Cabal Guarro, o Locucions de la Sibil·la (Ellago Ediciones, 2008), una recopilació de pensaments sembrats en les obres de Marina Tsvetàieva, traduïts i editats per Teresa Camañes Gasulla i Reyes García Burdeus.   

«Massa que hem trigat a acollir-la en terres literàries catalanes. Fem que retrunyi la campana», escriu el traductor Miquel Cabal Guarro al pròleg de Fites. I fem sonar ni que sigui una campana de taula, fem-la dringar de goig, d’alegria serena en honor d’una poeta que en la seva fèrtil activitat intel·lectual i creativa va incloure la traducció de poetes com Rilke, Baudelaire, Goethe, Lorca.

Amb el seu estimat Rilke va mantenir-hi una correspondència a tres bandes. L’any 1926 Marina Tsvietàiva va fer un recital a París i gràcies al seu èxit va rebre ajuda econòmica per part d’aristòcrates russos exiliats. L’economia de la poeta sempre va patir un gran ofec. Un dels episodis més tristos de la seva biografia és la mort per desnutrició de la seva filla Irina l’any 1920.  

A través del seu amic: l’escriptor Boris Pasternak, Marina Tsvetàieva va llegir les Elegies de Duino i els Sonets d’Orfeu de Rainer Maria Rilke. Va quedar fletxada. Així va començar una correspondència a tres bandes entre els tres poetes: Pasternak, Tvetàieva i Rilke, fins a la mort d’aquest, per causa d’una leucèmia, el desembre de 1926. Rainer i Marina no es van arribar a conèixer mai, però els dos escriptors van establir una gran intimitat amorosa, fraternal, espiritual, tal com es reflecteix als poemes que a la mort de Rilke va dedicar a l’amic: «La teva mort» i «Any Nou».

Rainer Maria Rilke: un poeta d’origen txec que escrivia en llengua alemanya i que agonitzava en un sanatori suís; Marina Tsvetàieva: una poeta russa que malvivia en un miserable exili; i Boris Pasternak: un novel·lista i poeta rus condemnat a l’ostracisme en el seu propi país, són els protagonistes de l’extraordinària correspondència, amorosa i poètica correspondència a mig camí entre el diari íntim i la novel·la epistolar, materials sensibles i de gran nivell cultural que es troben a la publicació Cartas del verano de 1926 (Grijalbo Mondadori, 1993), en la traducció i creativa edició de Selma Ancira.

Tant Marina Tsvetàieva com Boris Pasternak «consideraven la poesia de Rainer Maria Rilke com la millor demostració que en un món dividit i esguerrat existeixen valors reals que cap metre pragmàtic no pot mesurar», escriu (i jo he traduït) Selma Ancira al pròleg que encapçala Cartas del verano de 1926. La correspondència va durar quatre mesos.

La traducció de Fites*, de Marina Tsvetàieva, per part de Laia Malo, recrea amb una gran competència lingüística la musicalitat dels versos de la poeta russa, així com respecta la grafia que distingeix la seva escriptura: els seus famosos guionets que en la lectura conviden a un silenci enmig del vers, a una pausa, a una acotació o a una exclamació: «Diuen que el dia –trist!- arribarà./ Reregnats, replorats, recremats,/ -refredats amb l’almoina dels altres-/ els meus ulls es mouran com flames.»

Les notes que la traductora Laia Malo incorpora al seu treball faciliten la lectura dels poemes aplegats a Fites, de Marina Tvetàieva, poeta autobiogràfica que acostumava a datar sempre l’escriptura dels seus poemes de manera que crítica i lectors podem resseguir el que en ella era una simbiosi de vida i obra: «El server s’abrusava/ ple de raïms roigs./ Les fulles van caure,/ i vaig néixer jo», escriu en aquests versos d’una gran expressivitat lírica i metafòrica en els quals hi podem llegir com una explosió de vida es desprèn dels raïms roigs i les fulles que, abrusades per l’estiu, cauen en la seva maduresa perquè ha arribat l’hora de néixer i la poeta en dona fe en aquell temps, i en tot temps.

Al seu llibre El poeta y el tiempo, Marina Tsvetàieva, que no envia res a dir, que pren la paraula amb autoritat, afirma tot referint-se a crítics i crítica, i tradueixo: «No té dret a judicar el poeta qui no ha llegit cadascun dels seus versos. La creació artística és successió i gradació».

El temps passa per la poeta i el temps, és així sempre, i plau llegir ara Fites: un conjunt de poemes incandescents i plens de qualitat literària i humana com tots els de Marina Tsvetàieva, escrits a l’inici de la maduresa creativa d’una autora que, amb veu pròpia i gran imaginació creativa, forma part de la plèiade de poetes de l’anomenada Edat de Plata russa: Pasternak, Akhmàtova, Mandelstam.

*El proper dia 12 de març de 2024, a les 19h. tindrà lloc una activitat a propòsit d’aquesta publicació a l’Espai Betúlia.