Parlem sobre l’assetjament... (2a part)

Catherine Kirkwood, en el seu llibre “Com separar-se de la seva parella abusadora: des de les ferides de la supervivència a la sabiduria pel canvi” mostra un recull de sis criteris treballats per ella:

• Kirkwood parla d’una degradació de la dona amb una aparent crisi d’autoestima que afecta directament en els mecanismes de defensa i per tant afavoreix l'abús.
• Sorgeix la por i l’ansietat per la pròpia seguretat, tant física com emocional.
• La cosificació, on la dona és tractada com un objecte, sense subjectivitat.
• La privació, no permet satisfer demandes bàsiques, provocant l'aïllament que impedeix la intervenció de terceres persones i de professionals.
• La sobrecàrrega de responsabilitat, on la víctima esdevé la responsable directa de la relació en la vessant emocional i pràctica.
• Finalment per a Kirkwood hi ha una distorsió de la realitat subjectiva, l'agressor provoca directament un qüestionament, esdevé una culpabilització que afecta i modifica la realitat.

En el cicle de la violència, el funcionament de les relacions de violència masclista i el conjunt de conseqüències que té per a les dones, cal que entenguem que cap relació comença sent una relació de violència. La majoria d’homes que exerceixen violència masclista no són persones desequilibrades que siguin violentes les vint-i-quatre hores del dia: són homes normals, que inicialment són atents i curosos amb la seva parella i són vistos per la resta de gent de manera positiva.

De vegades, les primeres situacions de violència triguen a aparèixer. A les dones d’entrada, no les és fàcil veure que viuen una situació de violència. Les mostres de canvi no arriben de cop i volta, es presenten en fases que podem definir clarament.

En les fases del cicle de la violència el temps és irregular, dies, setmanes o mesos. En la fase d’explosió es repeteix més sovint i la fase de lluna de mel va desapareixent. En la fase d'acumulació es succeeixen conflictes que es van acumulant amb un increment de la intensitat.

A voltes amb comentaris despectius, menysteniments davant dels amics, discussions, xantatges, entre d’altres. En la fase del cicle, l'hostilitat va augmentant, creix l’ansietat en la víctima que pretén minimitzar i evitar el conflicte.

La fase d'explosió, la tensió provoca una explosió de violència, hi han graus de gravetat, una violència ambiental, amb la violència psicològica, podent arribar a la violència física i la violència sexual.

Després de l’explosió arriba la lluna de mel, l’agressor mostra un fort penediment i es disculpa, amb falses promeses, aviat però torna la tensió i es torna a iniciar el cicle.

Els educadors i educadores socials observem les conseqüències de la violència en la salut física que ens alerten com hematomes, lesions i fractures.

Algunes víctimes mostres també un dèficit en la cura personal, l’automedicació, l’abús de l’alcohol, dolor i malestar, cansament, mals de panxa, mals de cap i d’esquena, hipertensió, arrítmies, trastorns gastrointestinals, ofec, entre d’altres.

Observem i destaquen en la víctima una gran por, amb sentiments i emocions com pànic, tristor, pena, ràbia, vergonya, cansament, esgotament, inseguretat i indefensió, impotència, amb dubtes, confusió, incertesa, angoixa, irritabilitat. També apareixen trastorns en la son; culpabilitat, traïció, dubtes per parlar, per denunciar, per separar-se, entre d’altres.

En l’àmbit afectiu podem observar una baixa autoestima, inseguretat, sentiments de culpa, aïllament, ràbia, agressivitat etc. Més endavant solen aparèixer l’ansietat, la depressió, l’estrès, la irritabilitat.

Sorgeixen paral·lelament idees persecutòries, pensaments recurrents, idees de suïcidi, alteracions del son, en la alimentació, entre d’altres.

Apareixen problemes en les relacions socials, es redueixen les conductes interactives i d'intercanvi, amb dificultats de comunicació entre d’altres. Presenten problemes per establir vincles, creant desconfiança, dependència i al mateix temps distanciament. També observem dificultats per diferenciar el bé del mal, el que és bo i del que és dolent, dificultats en el respecte a normes i valors.

Pel que fa al l’assetjament escolar ens trobem davant d’una forma de maltractament físic, verbal o psicològic que es produeix entre escolars i que pot durar massa temps.

Esdevé sistemàtic, entre iguals de manera persistent, observem una repetició en forma d’agressions físiques i psicològiques.

Pot aparèixer intencional i planificat, entre un/a o diversos/es companys/es vers altres amb l’objectiu de causar patiment perdurable en el temps.

Hi ha una relació desigual o desequilibri de poder, la víctima esdevé vulnerable, desprotegida i sense els recursos per lluitar contra el seu agressor o agressora.

Pot presentar-se com una assetjament físic, amb violència contra la integritat física de les persones. Es manifesta amb les següents accions: colpejar, espantar, llançar coses, arrabassar, trencar o amagar les pertinences d’algú, fer burles o gestos de menyspreu.

I l’assetjament psicològic, com a violència verbal i la violència social  que esdevenen el tipus d’assetjament majoritari. Està considerat el que més perdura en el temps i el que provoca els pitjors efectes secundaris.

Totes les formes d’assetjament es relacionen amb un component psicològic en el cas de l’assetjament verbal inclou els insults, les burles, les amenaces i les humiliacions. Són els insults verbals els que no deixen marques físiques però comporten un impacte negatiu en l’autoestima i l’autoconcepte de les víctimes.

Dins d’aquest tipus d’assetjament podem englobar actituds que són relativament acceptades com ara posar malnoms, prendre el pèl, amenaçar, fer burles, parlar malament dels altres, insultar, menysprear, provocar, atemorir.

El ciberassetjament consisteix en assetjar companyes o companys a través de diversos mitjans tecnològics, utilitzant qualsevol de les següents formes d’agressió. Rebre a través de suports mòbils o virtuals agressions (amenaces, insults, ridiculitzacions, extorsions, robatoris de contrasenyes, suplantacions d’identitat, buit social, etc.) amb missatges de text o veu, imatges fixes o gravades, etc., amb la finalitat de soscavar l’autoestima i dignitat personal, provocant victimització psicològica, estrès emocional i rebuig social.

En l'àmbit educatiu patir bullying té un efecte negatiu en la socialització i en el sentiment de pertinença de l’infant o adolescent a l'escola. Augmenta la probabilitat d'absentisme i abandonament dels estudis després de la primària. També afecta el rendiment acadèmic.

L'assetjament en infants i joves provoca unes conseqüències tant per la salut física com per la salut mental de les víctimes. La relació entre l'assetjament, les idees i les conductes suïcides estan recollides en diversos informes. S’observen infants que pateixen ansietat, depressió, baixa autoestima i d’altres problemes que estan presents a l'edat adulta. Alguns dels joves que han patit assetjament presenten un menor nombre de relacions socials quan es fan grans, més dificultats econòmiques i una pitjor qualitat de vida.

Els assetjadors també tenen més risc de patir dificultats, existeix un lligam entre més adversitats i un major risc de delinqüència, fins i tot hi ha estudis que destaquen que es considera un factor de risc per patir símptomes psicòtics.

“L'assetjament té conseqüències psicològiques per a tothom, i no només per a les persones implicades directament. La salut mental i emocional de les persones es pot veure afectada en el futur i les persones que viuen la violència indirectament, els espectadors, també pateixen perquè poden normalitzar comportaments violents que no són normals.

Per això, si es detecten indicis d'una possible situació d'assetjament escolar, cal contactar sempre amb els centres educatius, que tenen a la seva disposició el Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l'assetjament i el ciberassetjament entre iguals, i també el pla Les escoles lliures de violència, que té com a objectiu visibilitzar les violències ocultes als centres educatius, identificar-les i actuar-hi per protegir infants i adolescents.

Davant situacions de conflicte relacionades amb la convivència escolar, les famílies podeu rebre assessorament de la Unitat de Suport a la Convivència Escolar (USCE).” Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya.

Joan Rodríguez i Serra és educador social