El Penedès en emergència educativa

No ho dic jo. Ho posen per escrit vuitanta escoles de l’àmbit del Garraf-Penedès, vuitanta! Representen el 85 per cent! O sigui, pràcticament totes; dubto molt que si alguna escola no hi és, sigui perquè se sent còmoda amb la seva realitat.

Afirmen que el sistema públic s’aguanta sobre la bona voluntat de mestres i professors. Ben cert. Tot el sistema, inclosa la concertada, se sustenta sobre les esquenes dels qui tenen els nanos davant i no poden fer veure que els seus problemes no van amb ells o que ja ho solucionarem a cinc anys vista. Són les persones que viuen dia a dia al costat de nens i joves amb noms i cognoms les que es troben enfront d’una tasca titànica armats amb un tiraxines i una paleta de plàstic. Falten educadors, falten logopedes, falten biblioteques i sobra burocràcia, bonisme malestès i unicorns pedagògics.

Resulta indiscutible que s’han aprovat lleis -millors o pitjors- i s’han incomplert sistemàticament per part dels mateixos gestors polítics que les impulsaven. Tant la LEC com el decret d’inclusivitat s’han implantat i s’han carregat sobre les espatlles dels treballadors i treballadores. Mai s’ha arribat a la dotació pressupostària que establia la LEC i mai s’ha dotat de recursos a les escoles per atendre amb dignitat -dignitat és la paraula que utilitzen- als qui necessiten atenció especial. Mai. En aquestes condicions es fa difícil parlar de “política educativa” o de “sistema”. Mai podrem saber si les lleis han estat bones o no, perquè mai s’hauran aplicat. És el nihilisme educatiu per via d’anèmia econòmica. Seguirem amb eslògans, proclames, lobbies i fundacions que venen els seus miracles però dins l’aula de primer d’ESO, res. Perplexitat.

Ara que venen eleccions ja ens recorden tots els milions que no arribaran a l’escola per culpa de no aprovar uns pressupostos. Crec que podríem convocar una riallada multitudinària davant del departament. Per culpa d’uns pressupostos que no han acordat, diu!!! Sumem tots els diners que no han arribat any rere any i que se li deurien a l’escola per llei? Parlem d’incompliment sistemàtic des de 2009! Quinze anys sense fer la seva part!

Torno a una idea que trec sovint. Per què aquesta queixa es fa només des dels equips directius? Per què no compta amb el suport de les associacions de famílies? Per què no ens coordinem tots una miqueta més i es fa extensiu a tot Catalunya?