Memòria de Sara Kirchner Catalán (1894-1990)

Qui va ser Sara Kirchner Catalán, la senyoreta Sara, com n’hi deien els seus alumnes? Nascuda a Barcelona l’any 1894 i morta a Vilafranca del Penedès l’any 1990, on va exercir de professora de secundària, Sara Kirchner va ser una de les primeres dones que va passar per la porta de la Universitat de Barcelona i una de les primeres a obtenir la llicenciatura en Filosofia i Lletres.

Que no sapiguem res de Sara Kirchner més enllà dels joves vilafranquins que la van tenir de professora, i els veïns i conciutadans que la van apreciar, es deu a les circumstàncies històriques que li va anar a la contra, com es llegeix, amb esgarrifança i molta indignació, a la biografia ben treballada i documentada de Sara Kirchner, que l’any 2015 va publicar l’historiador Jordi Vidal Pla a Edicions i propostes culturals Andana.

Ara, amb motiu d’un homenatge a la seva memòria que se li fa fer a l’Agrícol, Centre Artístic del Penedès, el passat 25 de maig de 2024, aquest recorregut vital de Sara Kirchner es pot llegir també en la publicació que aplega els seus escrits a cura de Joan Cuscó i Clarasó: Sara Kirchner, la senyoreta Sara, va veure estroncada la seva carrera com a docent l’any 1955, tot i haver passat l’any 1939 per les purgues del règim, per causa de brutes maniobres perpetrades per les forces falangistes a la Vilafranca de l’època, capitanejades per Rafael Montón de León, els ulls de la Falange al centre educatiu on treballava Sara Kirchner. La senyoreta Sara havia treballat en l’època republicana i, amb penes i treballs, també en l’època de guerra, i ara també era sospitosa d’una catalanitat que, vista a distància, no era el més natural del món? Però per al fanatisme falangista i franquista, que treballava a preu fet per diluir la personalitat catalana, això era imperdonable i així, d’un dia per l’altre, la brillant professora de Geografia, Història i Història de l’Art, es va trobar al carrer i esborrat del mapa l’expedient que li hauria permès, arribada l’hora, rebre una justa jubilació. La resta de la vida laboral de Sara Kirchner, que va dur a terme fins ja molt gran perquè havia de sobreviure, va ser com a bibliotecària de l’Estació Enològica.

Filla d’una família il·lustrada, tot i que poc vertebrada com es desprèn del relat biogràfic, Sara Kirchner era una dona culta que mai no va deixar de cultivar-se. Per a ella l’educació ho era tot. Jordi Vidal resumeix així els avatars vitals de Sara Kirchner: «La de Sara Kirchner és la història d’una persona, d’una dona, d’una professora que va deixar empremta en tota una generació, de manera ètica, callada, apassionada. Va ser un exemple de supervivència i d’exili interior, a la dura postguerra».

Se n’ha parlat poc, de l’exili interior, d’aquest fet sens dubte heroic de sobreviure a la pressió, a l’agressió del falangisme i franquisme ambient. La guerra s’havia endut el món en el qual havia florit la intel·ligència de Sara Kirchner. Això no obstant, i amb imaginació creativa, va ser capaç d’escriure sobre pedagogia, història i folklore mercès a l’amplitud dels seus coneixements, però també deixant fluir aquell foc, aquella creativitat que posa de relleu l’esperit que hi ha rere una obra d’art, o rere un fet quotidià en aparença intranscendent per qui no sap veure-hi l’ànima, així com l’alè que batega rere les manifestacions de la festa que ella va interpretar més enllà de l’acadèmia positivista, materialista i sense àngel, o sense duende, com hauria dit Federico García Lorca. Així, observant les festes vilafranquines, va escriure les seves idees sobre l’origen espiritual dels Castells i de l’Entrada de sant Fèlix el dia de la Festa Major, o del ball de Cercolets com una metàfora del món, de la dansa de la vida. En els seus escrits, Sara Kirchner «mostra la seva idea de la tradició com una cosa viva», escriu Joan Cuscó.

La percepció tan intel·lectual com sensible i subtil de la realitat per part de Sara Kirchner li fa llegir els símbols que s’amaguen en el folklore o, millor dit, que es transmeten a través de les formes visibles que prenen els símbols, en aquest cas les formes plàstiques de moviment: «Les danses són expressió de l’ordre de la realitat mateixa (com els Cercolets) i que tot en la festa té un sentit musical i litúrgic (en el sentit més ampli dels termes). Que el folklore explica, portant-la a escena, una història i una visió de la realitat sencera», escriu en el seu comentari Joan Cuscó interpretant el pensament, la filosofia de Sara Kirchner.

«El folklore és l’art del poble», afirma Sara Kirchner en els seus escrits. En tant que art, doncs, les formes folklòriques que la tradició preserva alhora que a cada representació les fa vives, són una expressió espiritual de l’ànima del poble com ho és la llengua i la cultura que porta aparellada, cal afegir, i que aquell falangista i els seus camarades que van fer la vida impossible a la professora Kirchner volia exterminar.  

La història de Sara Kirchner Catalán, la senyoreta Sara, és la història d’una resistència personalitzada de la nostra cultura en una època tan fosca, tan tràgica, tan desolada. Admirable, el capteniment de la senyoreta Sara, per als seus alumnes un far del bell que també pot contenir la humanitat.