Sempre aprenem conceptes nous

La investidura era l'acte pel qual s'efectuaven els pactes feudo-vassallàtics, pel qual el senyor lliurava el feu al vassall. La investidura consistia en el lliurament d'un objecte simbòlic que es lliurava al vassall: una branca, un grapat de terra o alguna altra cosa que reflectís el feu investit. Aquesta és la definició clàssica i etimològica del terme investidura, en l’actualitat aquest nom és el que es dona a l’elecció del President d’un govern.

Bé, ara ens trobem en el moment en que es treballa per la investidura de nou president a Catalunya.

Investidura que és la conseqüència dels resultats de les eleccions del passat  12 de maig.

Però el tema sembla que no serà fàcil. Gairebé quaranta dies després de les eleccions, no hi ha encara cap indici clar de cap possible pacte. Tant és així que el Parlament  ja tenia clar que no n’hi hauria ple d’investidura a curt termini   ja que hi ha absència de compareixença del candidats.

Ni Puigdemont ni Illa volen passar per fer un Feijóo, és a dir presentar-te i ser rebutjat per la cambra. I Illa més si es presenta es pot trobar investit per sorpresa per PP i Vox, cosa que generaria una explosió total i una riota generalitzada. Millor no córrer riscos.

El President del Parlament ha anunciat, en veure el panorama, que no hi ha de moment candidat o candidata a la investidura per tant per comptes de fer una pausa en el calendari per donar temps activa allò que es diu Acte equivalent: “Es tracta d'un supòsit vàlid a aplicar quan es constati com a realitat certa i objectivable que en el termini hàbil no hi haurà candidat disposat o en condicions de sol·licitar la confiança de la cambra". O sigui que és com si hi hagués una primera votació fallida amb un candidat no físic, irreal, intangible i per tant s’activa immediatament el temps per anar a unes segones eleccions, per comptes d’aturar el temps per fer la primera investidura.

En fi un sistema una mica sorprenent -però no inèdit-, però de moment anem així a no ser que hi hagués alguna sorpresa de darrera hora. El mecanisme de compte enrere comença funcionar de cara a una nova convocatòria electoral que es fixaria pel dia13 d’octubre.

Ja ens agradaria a la vida poder tenir la possibilitat d’activar actes equivalents quan no ens ve de gust fer alguna cosa que ens obliga, o en situacions que no veiem clar les conseqüències dels nostres actes. En fi concepte a tenir en compte a partir d’ara “Acte equivalent”.

El més bonic de tot és que els d‘ERC s’han queixat d’aquesta estratagema legal. Qui els entengui que els compri, quan Feijóo es va presentar a una investidura sense tenir els suports necessaris li van de tot inclosa ERC, aquesta que aquí es vol evitar això tampoc està contenta. En fi postureig de cara a possibles negociacions...

Així doncs tant Carles Puigdemont com Salvador Illa, que es pensen proposar a la investidura tenen un calendari i van traient fulls i veient quan els queda fins el 25 d’agost data límit per la investidura.

El mateix president del Parlament en declaracions explica la situació després del ple del dia 26 de juny i a més es permet assenyalar que ell veu que la mateixa operació de la mesa del Parlament, amb majoria independentista, pot ser l’opció amb més possibilitats i parla de la majoria “més operativa” per a una investidura és “similar” a la que va fer possible una Mesa independentista (nota sobre la mesa: . ara en diuen mesa que d’anti-repressiva, potser millor antidepressiva. Si això és així com denominaríem els anteriors meses. Mesa presidida per una futura condemnada per prevaricació i falsedat documental. I la mesa que presidia el republicà Roger Torrent va ser repressiva quan no va acceptar el vot delgat a Puigdemont? Home President, o confon els seus desitjos amb les possibilitats o interpreta esbiaixadament la situació. Posa com exemple la votació per la mesa del Parlament i sap perfectament que són votacions completament diferents en les formes i en el fons. O també pot ser que vostè tingui informacions reservades, com ara que JxCat tingués ja el vots d’ERC i la CUP, cosa que de moment no se’ls ha escoltat dir-ho ni que el PSC hagi decidit abstenir-se. O potser el candidat Illa en marxar de la reunió amb Rull discretament li va deixar un paperet que més o menys deia “president Rull, anem de farol i ens abstindrem en segona volta...” Ei, si ja sap el resultat, li demanaré que em doni les xifres del número de l’ONCE  del sorteig d’estiu a veure si l’encerta...

Nou concepte “majoria operativa”: concepte de desig que no s’ajusta a la realitat però crea ambient .

Salvador Illa, ha respost al president del Parlament, Josep Rull, que les seves declaracions “no corresponen a la realitat” perquè a la cambra catalana no hi ha una majoria independentista.

Ningú no ho té fàcil, perquè uns han de sumar i els altres han de sumar i restar. Això si deixem fora de les equacions possible el PP i l’ultradreta.

A Illa li cal sumar ERC i Comuns.

A JxCat li cal sumar ERC i CUP, ja que Comuns ja ha dit que no investirà a Puigdemont però també ha de restar els no del PSC cap a l’abstenció.

Doble feina doncs.  Però tothom es deu guardar una as a la màniga per el darrer moment.

I tot plegat et fa pensar que els els polítics que estan jugant a fet i amagar consideren que hem votat malament, que caldrà seguir votant fins que creguin que hem votat bé segons els seus interessos.

El País, si fem un repàs no està per perdre més el temps... però vaja anem, fent, descobrint nous conceptes d’un llenguatge cada cop més allunyat de la realitat...

Això sí, tinguem un bon estiu!!