Les bases són sempre (quan la direcció vol) sobiranes

Aquest dies en molts comentaris i en intervencions de diversos dirigents ERC  es manifestava la desconfiança evident que tenen els republicans cap a Salvador Illa i el PSC i el PSOE. Per altra banda sempre havia escoltat als vells dirigents socialistes que en Joan Raventós, que va ser primer secretari i un dels fundadors del PSC deia sempre que No us refieu mai d’ERC. Per tant la desconfiança ve de lluny i sembla que mútua. He tingut en un altre moment de la vida, l’oportunitat de governar amb ERC i crec que la confiança va ser mútua i mai vaig patir per una possible traïció (per posar-ho en un terme dramàtic), al contrari, amb el temps la confiança es va anar enfortint. Cadascú en el seu lloc, defensant el que creia i volia però buscant sempre el comú denominador que permetés tirar endavant. Potser la presència d’un tercer actor, ICV, ajudava a cohesionar confiances i relacions. Però a mi les previsions de Joan Raventós  no van ser encertades.

Però avui la realitat és que hi ha una desconfiança cap al PSC que queda palesada en el resultat de la consulta que hi va haver per veure si el partit donaria suport a la investidura de Salvador Illa a canvi de diversos acords prou importants en matèria econòmica, social i de consolidar elements de construcció nacional. Si la consulta hagués estat al cal PSC potser els resultats no serien tant diferents. Desconfiança per desconfiança.

Un resultat en que el sí guanya però hi ha al darrera una bona part de la militància que no veu bé o dubta l’acord.

S’ha apel·lat doncs a les bases perquè es manifestessin. El tema era transcendent però, sempre hi ha un però, quan les de PSC i ICV donaven suport als pressupostos s’havien plantejat en algun moment consultar a la militància si volien aquells acords. Oi que no? Llavors, en aquell moment els socialistes no deurien ser tant dolents, ja que amb el seu vot el govern podia tirar uns quants mesos més. Hagués estat bé sotmetre-ho a consulta a veure si s’acceptaven, els vots del quasi “dimonis” socialistes. Però ja se sap si em van bé, endavant si em creen neguit o directament rebuig aturem-ho i consultem bases. És així. Perquè no es va portar a debat a les bases el cessament d’alguns membres del govern que va provocar la sortida de JxCat i el govern en minoria. I si, i si, podríem seguir fins l’eternitat.

No som qui per qüestionar el que fa un partit ni de lluny, però això de les sobiranies de les bases és a conveniència de les direccions. Si et convé no consultar no consultes i si no tens clar el pacte, com és aquets cas, et treus les responsabilitats directes del damunt donant la veu a la militància, que no són  tots els votants. Ara, dit això, cal valorar i molt l’exercici de democràcia interna i també l’assumpció del risc que representa per la direcció (en funcions, també cal dir-ho) que sigui desautoritzada amb un no a les posicions que defensava.

Fins a on la consulta a les bases? Hi ha opinions per tothom des no donar-hi valor a dir com un periodista que reclamava que l’acord el votés tothom donat que és d’interès general... I què no és d’interès general?. Totes les decisions s’haurien de votar, ara el nostre sistema representatiu i de partits dona moltes atribucions a les direccions dels partits per acordar o per no pactar. I potser quan el va bé apostar per una consulta a les bases.

Em pregunto que hagués passat si les decisions del govern central i del PSOE  sobre els indults i l’amnistia s’haguessin posat a votació de la militància socialista el resultat seria el que és ara? En tinc dubtes.  En aquest cas uns representant del grups del PSOE al congrés, sense escoltar el que deien alguns barons i pensaven molt militants va signar en solitari (quedi dit) la proposta d’amnistia. És vàlida aquets actuació? Per descomptat jo crec que sí i sense tenir l’aval de les bases socialistes la seva presentació i aprovació va tenir el suport de tots els diputats del PSC i del PSOE que no van escoltar les veus feijocistes cridant al transfuguisme. I això li treu validesa a l’acte polític? No, ni molt menys. Però suposem que per un exercici de prudència es va fer d’aquesta manera. M’hagués agradat veure que en pensaven en aquells moments els elogiadors -jo entre ells- de la consulta a les bases d’ERC si Sánchez hagués plantejat una consulta a la militància sobre els indults i la posterior amnistia...

Les bases sobiranes d’ERC (i ja no parlem del paper del Jovent Republicà amb el seu vot) ha rebut pressions de tota mena, des d’aquell que s’auto-proposaven per “reina mare” que envia a les gallines que diuen que no, fins tertulians i opinadors que volien guanyar-se algun galó apel·laven a les bases com si sempre ho fessin, com si amb les seves opinions i desitjos, clar,  podessin modificar la posició cap a on ells volien. Altres, coneguts els resultats, s’han dedicat a aportar noves maneres de comptar els vots, sumant l’abstenció, el no i els vots blancs... Si sempre ho féssim així... I encara a aquells que criticaven amb raó al PP quan temptava a socialistes que votessin en contra de l’amnistia, ara fan el mateix temptant a diputats que facin el vot contrari al que han dit les bases sobiranes. En fi, cosins de lluny.

I un altre exercici paral·lel a opinar sobre el que dirien les bases sobiranes ha estat voler desqualificar Salvador Illa, li han de dit de tot menys bonic, fins he arribat escotar a un tertulià a Rac-1 que el titllava de sinistre, i no passa res aquí val tot, des de la critica política raonada fins la carallotada més infame. I encara ha reblat el clau l’insigne Llach que ha titllat de feixista a Illa per les xarxes socials (algú des de les xarxes li ha resposta adequadament: Estàs malalt d'odi, t'haurien de fer examinar per un psiquiatre").

Ens volen espantar apel·lant a que si arriba a governar les set plagues d’Egipte cauran sobre Catalunya que estarà al fil de la desaparició. En fi s’ha obert un altre cop, i ja el coneixíem, l’exercici de repartiment de carnets de bon i mal català en funció del que s’ha votat o del que es vol pel país. Alguns s’atribueixen aquesta superioritat moral que en realitat no tenen ni haurien de tenir. Però vaja.. tot per intentar influir en les bases sobiranes que ho petaven i van acabar votant a favor del preacord, mentre queien pedregades a la Catalunya profunda, mal auguri diuen els supersticiosos, i a Vilanova s’encenia el poble amb un sostre foc, que diguem-ho clar, mai estarà l’alçada del que ens mereixem.

Bases sobiranes això sí, endavant. I queda parlar de la investidura...

PS. El Ple d’investidura ha estat una mica accidentat, tot plegat entre l’aparició de Puigdemont, la desaparició “houdiniana” o si es vol del Mago Pop i els intents de suspendre’l. Un dia entretingut certament, la conclusió és que Puigdemont domina l’escenificació de manera excel·lent, però no té ja la majoria política ni de lluny.