A la plaça falta gent...

Ja hem passat l’equador del mes d’agost. I això vol dir, castellerament parlant, que tenim ja a la vista, en pocs dies, l’actuació de la festa major de Vilafranca del Penedès el proper dia 30 d’agost. Els preludis d’aquest actuació són prometedors. Tres setmanes abans, el 3 d’agost a Vilanova, els castellers de Vilafranca van fer el tres de deu perfectament executat i per tant fa pensar que el dia de la seva festa aniran forts, molt forts. Però les colles de Valls tampoc es queden enrere. En la diada castellera -que és un bon referent del que fa intuir el que preparen les colles- de la Mare de Déu d'agost de La Bisbal del Penedès, els castells de gamma extra han tornat aquest 15 d'agost. La Joves ha tornat a descarregar, per segona vegada aquesta temporada, la torre de 8 sense folre. Els vermells han completat la diada amb els bàsics de 9 i el pilar de 8 amb folre i manilles, signant la millor diada feta a la Bisbal de la seva història. Els Verds han descarregat la torre de 9 amb folre i manilles, el 3 de 9 amb folre, el 9 de 8 i el pilar de 8 amb folre i manilles. La Vella ha apostat per la torre de 9 amb folre i manilles, els bàsics de 9 i el pilar de 7. La diada s'ha celebrat, per primera vegada, a la tarda. I la Jove dels Xiquets de Tarragona també va executant amb facilitat la gamma de nou. Després han sovintejat “diades”, Sant Magí, el Catllar, l’Arboç  i les provatures de castells de gamma extra sembla que han anat bé. Tot això promet.

Així doncs ens trobem davant d’un Sant Fèlix prometedor, com diem, després la realitat dirà si expectatives i realitat concorden. Ja ho veurem. Sigui com sigui però l’espectacle de la jornada castellera per excel·lència tindrà com sempre tots els ingredient per viure al màgia del fet casteller. Emoció a dojo, punt d’honor garantit de les colles, nervis controlats, esforç permanent, constància en la millora, tossuderia en mantenir les posicions… la jornada serà sens dubte magnífica, i així mateix -tant de bo ens equivoquem- llarga i extenuant però carregada d’emoció. El balanç ens ho dirà, però veient els que fins ara hem vist pot ser una diada que trenqui sostres castellers. I això ens fa pensar que hi ha hagut una ràpida recuperació d’ençà la pandèmia quan l’activitat dels castells va quedar reduïda al no res. L’actual potencial aconseguit en poc temps ens fa pensar que tenim uns castells amb una salut de ferro amb un sostre que avui sembla infinit.

El 30 d’agost doncs es trobaran a la Plaça de Vilafranca, dita la més castellera les quatre colles que estan en la millor forma, les dues de Valls, la dels Joves Xiquets de Tarragona i Castellers de Vilafranca que actuen com amfitrions però que entren també i de ple en aquesta soterrada però evident competitivitat que es dona quan hi ha més d’una colla a la plaça. Quan es troben aquestes quatre  s’ensuma la batalla castellera.

I com sempre a la plaça hi falta gent. Hi trobarem castellers d’arreu de totes les colles i els rituals que es segueixen amb una certa recurrència. Provisions a  les motxilles, bosses de patates -que algun sibarita les barreja amb salsa de berberetxos-, cerveses amunt i avall. Els del Coro fan, i mai millor dit, l’agost.

I naturalment estar a la plaça trobant una certa comoditat i ombra és tot un privilegi -més ho és encara estar en un balcó, aquest només és per uns pocs i escollits- però ho compensa estar rodejat per una quantitat d’experts castellers per metre quadrat insuperable. Només cal parar l’orella i assabentar-te de què farà cada colla i a vegades fins i tot la retransmissió del castell amb comentaris tècnics de pa sucat amb oli. Això és també la plaça més castellera, veure despuntar els segons per damunt la gernació que ja tothom aventura quin castells serà. Ep!, suposicions, consells i recomanacions al cap de colla es disparen sense aturador.

No canviarà tampoc el ritme dels castells. No cal que ens posem nerviosos perquè les colles esperen el seu temps i si cal desmuntar ho fan. Ja sabem que els castells que s’alçaran no són per fer bromes, requereixen una certa tranquil·litat i anar fent, garantir el mínim de seguretat és inqüestionable i fins i tot obligat per les colles. I, sí, en alguns moments costa de pair el temps d’espera. Estaria bé allò de sense presa però sense pausa. I també som conscients que els vilafranquins sembla que s’enorgulleixin de poder dir que seien a la taula per l’àpat de la Festa Major a les 5 de la tarda, si fos abans no seria festa Major. Cafè i amb la copa directament cap a la processo. Però, ep!, no val queixar-se, la festa la fan els autòctons i aquest mesuren el seu temps amb els propis paràmetres i els altres ens toca adaptar-nos. I no ens podem queixar perquè en menys de tres hores o una mica més ben segur que haurem vist una altra jornada castellera.  

Els castells tenen lògicament un component humà bàsic i aquest component és sens dubte el que fa que aixequi afecció, interès creixent, adhesions incondicionals, passions i, amors i odis fins i tot baralles. És segurament aquest component d’incògnita final sobre el castell, de decisió final del castell a afrontar, que fa mantenir la tensió fins al darrer moment. Encara aquí la tècnica i la màquina no ho fa tot ni, sortosament, no ho farà mai tot. Que la línia entre l’èxit i el “fracàs”, el fer o no fer el castell estigui a les mans d’unes criatures fa que els castells siguin encara un exemple d’humanitat i també d’humilitat, de fragilitat ja que és dels més petits (potser dels més dèbil és, naturalment, un dir) de qui depèn en darrera instància l’execució del castell i, per tant, la culminació de tot un esforç col·lectiu. Fa bo allò de que en un castell tothom hi té el seu paper. El factor humà doncs és determinant i aquest factor no és precisament ni exacte ni monolític sinó més aviat voluble i contra això no es pot fer res més que confiar en la gent que conforma la pinya de la colla.

I per donar seguretat als castells i sobretot als que pugen a la plaça falta gent.

El 30 d’agost segur que no en faltarà! Sort i  amunt!!.