Secundaris potser, imprescindibles, segur

A principis d’estiu m’arribava la notícia de la publicació del llibre Humbert Pardellans (1914-1968) Del vitalisme relativista a l’existencialisme neorealista (1) escrit pel professor Francesc Xavier Vall i Solaz. Francesc Xavier Vall i Solaz és llicenciat en Filologia Catalana i Hispànica, doctorat en la primera especialitat i diplomat en Estudis Avançats en Història de la Ciència, és catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordina el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània i, entre altres entitats, pertany a l’Institut d’Història de la Ciència i al Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies. Ha fet estudis sobre les moviments i les grans corrents culturals com la Il·lustració, el Romanticisme, l’evolucionisme, el positivisme, el realisme, el naturalisme, l’objectivisme i l’existencialisme. El treball ha estat publicat per l’editorial Punctum a la ciutat de Maó. És interessant perquè hi ha una versió on line de lliure consulta i això, ben segur, facilitarà el coneixement de la  mateixa publicació i també, i això encara és més interessant, el reconeixement més ampli de la figura d’Humbert Pardellans.

En l’opinió de l’autor del treball “Humbert Pardellans i Sala ha estat un autor força ignorat, tant en el sentit de ‘desconegut’ com en el de ‘relegat’.” I certament la seva figura com tantes altres persones joves que tenien inquietuds intel·lectuals i eren militants catalanistes de pedra picada van perdre la guerra davant els franquistes però amb la guerra també van perdre des de les il·lusions i projectes de futur fins a les possibilitats de mantenir una vida “normalitzada” socialment. Unes generacions que van veure la seva vida trencada per la guerra civil i la posterior repressió i perdre també les seves possibilitats intel·lectuals en veure’s obligats a renunciar a bona part, o totalment, a l’expressió publica del seu pensament i ja no diguem de les opinions polítiques. La majoria d’ells van marxar camí de l’exili, i ja coneixem la història dels exiliats, les seves penúries i les seves vicissituds i en coneixem els noms més rellevants però en canvi figures com la de Pardellans han caigut en un segons pla quan no en l’oblit immerescut directament i creiem que mereixen també un reconeixement que el llibre de Francesc Xavier Vall li atorga en part. En la història hi trobem els protagonistes que sobresurten per raons diverses però també hi ha uns protagonistes secundaris que amb molta feina a la motxilla han quedat pràcticament oblidats sense que se’n tingui el coneixement necessari o mínim per recordar-los amb un cert interès i curiositat des de l’òptica de testimonis d’una època convulsa, castradora de tants i tants projectes vitals i intel·lectuals.

Primer la guerra i després el desert d’una postguerra grisa i freda carregada de repressió, frustració i buit intel·lectual, el pensament únic i la dissolució de qualsevol dissidència.

Pardellans era molt actiu políticament i en esclatar la guerra va allistar-se voluntàriament per defensar la república i per defensar el seus ideals catalanistes, va participar amb altres vilanovins d’Estat Català a la reconquesta de Mallorca ocupada pels feixistes. A aquest grup vilanoví va rebre el nom de Milícies Antifeixistes de la Segona Columna Expedicionària a Mallorca - Grup Vilanova (Estat Català), però no tots els voluntaris d’aquesta columna pertanyien precisament a Estat Català. En concret, n’hi havien 10 que formaven part d'Esquerra Republicana de Catalunya, 12 a la CNT i 8 al PSUC; mentre que els 18 restants eren d’Estat Català. L’operació va acabar amb un derrota i els expedicionaris van tornar. Va seguir lluitant en altres fronts com el d’Aragó i també va participar en la defensa de València. Pardellans va acabar com oficial de l’exèrcit de la República, formant part de diversos cossos de l’exèrcit. Tot i que ell en les declaracions durant els interrogatoris policials quan és detingut justifica la seva uniformitat d’oficial com la manera d’obtenir recursos a intendència. Fos com fos la veritat és que participà activament en la guerra.

Pardellans té un recorregut com molts altres joves del moment, activisme polític, ell en el camp nacionalista tot i que no renegava del tot de l’anarquisme, vel·leïtats intel·lectuals que es palesen en els seus articles i libres, detenció per part del franquisme, exili i seguir combatent la dictadura.

Acabada la guerra Pardellans és jutjat i enviat a la presó Model on juga un paper important en la celebració de diversos cursos per conèixer Catalunya, una tasca que recull en unes llibretes que amb el títol de Lliçons de Història de Catalunya esdevenen un instrument més que interessant per aprendre més sobre el País. Precisament a través d’aquest quaderns que ens mostrà l’Araceli Montserrat (un actriu de repartiment en la història més que interessant), filla del mestre Montserrat que va tenir amistat amb Pardellans, que va créixer el nostre interès per conèixer una mica més el personatge.

Al sortir de la Model connectà amb la gent de Front Nacional de Catalunya i participà en algunes accions fins que una caiguda massiva en mans de la policia l’obligà a marxar cap a França on residí fins a la seva mort, tot i que tornava en ocasionalment a Catalunya.

Si fem una ullada a les premsa d’abans de la guerra o durant la guerra sovintegen els articles de Pardellans, escriu a Democràcia, Avant, Diari de Villanueva i altres capçaleres sobretot les publicacions vinculades a Estat Català i més endavant va col·laborar habitualment al Diari de Catalunya portaveu d’aquets partit i també al Butlletí del Comitè de defensa Local a Vilanova i la Geltrú (3)...

Publicà també diversos llibres alguns de creació i altre d’assaig sobre literatura i diversos mètodes de llengua i gramàtica tan catalana com castellana. Exercí de professor a París al Lycée Carnot i treballa també en diverses editorials.

Morí en un accident automobilístic a Jaca, en el seu pensament era retornar definitivament a Catalunya. No fou possible.

Pardellans és la mostra més evident del trencament emocional que va significar el cop d’estat franquista. Gent que volia desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals, professionals, polítiques, socials i que no varen poder executar-ho per la repressió incessant del franquisme.

Personatges que ha quedat creiem poc reconeguts però que van ser l’exemple, com altres, de gent ben preparada que no va poder optar a fer una vida normalitzada i que per tant van fer perdre al país les seves possibles i  interessant aportacions. Pardellans, és un dels secundaris imprescindibles que caldria que tinguessin un major reconeixement.

“Pardellans manifesta una gran avidesa de coneixement i un admirable afany de superació. L’obra en reflecteix l’evolució del vitalisme relativista dels anys trenta a l’existencialisme, amb la crisi de l’idealisme accentuada per les guerres. Tot i ser un dels autors que ha assimilat millor les tendències existencialista i neorealista, la recepció no n’ha estat gaire afortunada, més que a causa de les seves limitacions, perquè no s’havia consagrat abans de la guerra ni ho farà prou a la postguerra, pels impediments de l’exili, l’escassa difusió dels escrits, la mort prematura, les divergències ideològiques i estètiques… Tant de bo que aquest estudi, que vol ser també una contribució a la memòria històrica, el doni a conèixer, permeti valorar-lo en la justa mesura i en faciliti la reedició de l’obra.”

Així acaba el professor Francesc Xavier Vall el seu estudi sobre Humbert Pardellans. Segur que el desig que expressa de que es conegui i valori més la figura del vilanoví Pardellans serà realitat, per la qualitat i l’oportunitat de la investigació.

1.- Pardellans (1914–1968) Del vitalisme relativista a l’existencialisme neorealista Francesc Xavier Vall i Solaz. Editorial Punctum, Maó 2024.

2.- Per una succinta informació sobre el personatge Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú, Francesc Puig Rovira. Ajuntament de Vilanova, 2003.

3.- El 13 de gener del 1939 i en dies anteriors Humbert Pardellans signa articles obre la llengua catalana i anuncia diversos cursos adreçats a la població en general. El dia 16 de gener es publica el darrer exemplar del Full i el 21 de gener els feixistes entren a Vilanova i la Geltrú.