El Vendrell torna a estar a l’epicentre

El Vendrell és una ciutat amb mentalitat de poble que navega entre el mar i la muntanya i entre Tarragona i Barcelona. Està allí al mig de tot plegat. Un d’aquests pobles que tenen una cèntrica Rambla on els diumenges a la tarda, excepte quan hi ha sardanes és com una vila deshabitada.

Doncs aquest municipi amb més de 41.000 empadronats. 300 esperant torn per poder exercir aquest tràmit i 3.400 sense empadronar, ni ganes, ha tornat a l’actualitat de la península ibèrica. Aquest cop de forma accidental sense que cap persona del municipi en tingui cap culpa.

Per aquí ja han passat alguns dels màxims responsables de tot aquest operatiu. Potser quan la cosa torni a funcionar amb presumpta normalitat també ens vinguin a visitar el duo Sánchez Illa que ja varen tenir l’oportunitat de triomfar amb la pandèmia d’un fenomen molt controlat i que va acabar la vida de moltes persones i alguns ens va deixar seqüeles per sempre.

Les dades són clares. L’aventura ha de durar, en principi fins el proper 5 de març. En els mesos d’hivern quan els estudiants acostumen a anar a classe i la gent té la mala mania d’anar a treballar per poder tirar endavant les seves vides.

En aquest temps gràcies a les obres en el túnel de Roda de Berà entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, quedarà tallada la circulació ferroviària entre aquestes dues importants estacions de tren.

La solució seran els autobusos que s’encarregaran de substituir les vies per les carreteres i autovies. 83 busos cada dia s’encarregaran de portar 30.500 viatges diaris d’un punt a un altre amb una distància d’uns gairebé 30 km que en velocitat normal pot equivaldré a mitja hora en una situació normal, però la realitat és una altra molt diferent.

Tot aquesta planificació està molt bé sobre el paper com passa molts cops en els pressupostos municipals que tot queda genial amb una partida d’altres despeses que serveix de calaix de sastre per posar tot allò que no sé sap o no es vol saber.

La realitat és que els pàrquings per aqueta flota és més que petita, tampoc no hi ha espai per la gent que ha de deixar el cotxe. L’home, de moment, va en algun mitjà sobre la terra i no pot ni volar ni evaporar-se. Llavors necessita algun lloc per deixar el vehicle.

Moltes empreses que estan per aquí al mig són subcontractades amb persones que han mirar l’horari, les condicions laborals i poca cosa més. Tenen uns sistema d’informació que potser no són del tot fiables. Llavors la lògica hispànica s’imposa i quan hi ha molta gent en comptes de dos combois en poses un i tot arreglat.

Queden uns mesos de patiments sofriments per als més pobres. Els més rics van en cotxe o es busquen una habitació per passar aquest calvari en el transport d’aquest país que fa una prova global sobre la pèrdua de la paciència humana. Ànims l’espectacle està servit.