El cristianisme en la literatura

El poeta, traductor i estudiós de la literatura, Gabriel de la S.T. Sampol (Palma, 1967), a Literatura i Cristianisme (Lleonard Muntaner Editor) ha fet un exercici de gran valor cultural: mostrar com el cristianisme ha fecundat la literatura des de fa ja més de dos mil anys fins i tot en aquelles obres escrites per autors agnòstics, descreguts i ateus.

Des del punt de vista antropològic tant o més que des del punt de vista creient, és admirable comprovar com el fet religiós, en aquest cas encarnat en la fe cristiana en les seves diverses cares: catòlica, ortodoxa, protestant, amara l’escriptura de poesia, narrativa, teatre, cançó.

Amb bon criteri, l’autor ha dividit el seu assaig en cinc grans seccions: la recerca de Déu, la Bíblia, la figura de Crist, la figura de Maria i dels sants i els Novíssims. Com el mateix Sampol diu en els seus mots de presentació hi podria haver més capítols que tractessin per exemple temes doctrinals de calat: predestinació i lliure albir, els sagraments o l’Església i la seva història. Però el resultat d’aquesta investigació és el fruit personal de la lectura aprofundida de més de 250 obres que responen per una banda a l’interès dels temes escollits i, per l’altra banda, a les preferències de l’autor que donen fe de la profunda coneixença d’aquestes obres, posant èmfasi en la literatura catalana i estenent-se a altres literatures que per curiositat intel·lectual i sabers acadèmics també li són properes com ara la literatura castellana, francesa i portuguesa.

En la tria hi destaquen les obres considerades de gènere més literari com és la poesia, la narrativa i el teatre, però també hi ha exemples de literatura de gènere mixt com és la biografia o l’autobiografia, que té tants punts de contacte amb la narrativa. I és que es necessita molta imaginació i talent narratiu per escriure l’autobiografia perquè no sembli un simple escandall de dates. Recordem la plasticitat de les autobiografies d’Agustí d’Hipona o Teresa d’Àvila, per posar dos exemples molt coneguts.

És evident que Literatura i Cristianisme ha d’interessar a lectors que ja compten amb una sensibilitat pels temes religiosos, però la lectura igualment resulta d’un gran interès per aquells que vulguin explorar els efectes, si en podem dir així, d’unes vides en les quals l’espiritualitat hi té un paper important, per no dir nuclear, i com les figures rellevants: Jesús, Maria, profetes, apòstols i sants, són font d’inspiració de qualitat humana. Cal dir, també en els nostres dies apàtics i descreguts, que no es podria fer un estudi seriós de la literatura occidental sense tenir en compte la Bíblia i el fet religiós en general. I, personalitzant en el cristianisme, cal anotar que, segle darrere segle, ha inspirat tanta bellesa en el camps de les belles arts: música, pintura, escultura, literatura. De manera que, amb la grecollatina, el cristianisme ha impregnat amb gran esplendor la cultura d’Occident: és una branca fonamental de l’imaginari col·lectiu que alimenta el nostre marc de pensament, tant el sensible i vital, com el mental: quan llegim Llull, Dante, Milton, Byron, Katzanzakis o Carner, sentim la seva germania, la seva proximitat. A partir del nostre món materialista i secularitzat, no sé. Per aquest motiu Literatura i Cristianisme és un encert editorial.