Francesc X. Puig Rovira i la seva relació amb Cubelles

Em trobava fora de Cubelles quan vaig conèixer la notícia de la mort de Francesc X. Puig Rovira i a la tristesa que aquest fet em va produir també hi vaig lamentar no poder assistir al seu comiat a l’església de la Geltrú. La distància, però, no em va impedir de llegir amb atenció alguns articles que arran del seu traspàs se li han dedicat, especialment el del meu excompany de Can Culapi i reconegut periodista i historiador, Josep Maria Ràfols, el qual va glossar de manera brillant la figura d’aquest gran vilanoví condimentada amb un títol tan suggestiu i ben pensat –“Francesc X. Puig Rovira, el gran i discret il·lustrat vilanoví que no havia anat mai a la Comparsa”– que convidava a submergir-se ràpidament en la seva lectura.

També la redacció d’Eix Diari i el propi alcalde, Juan Luis Ruiz, van escriure sobre l’admirable trajectòria de Puig Rovira, amb la novetat que Ruiz avançava la proposta de nomenar-lo fill predilecte de la vila a títol pòstum, una grata iniciativa que, si es dur a terme, s’afegirà a la Medalla de la Ciutat que se li va atorgà el 2014 però que, malgrat que el destinatari afirmava que no li agradaven els honors, hagués sigut més adient concedir-l’hi en vida.

En qualsevol cas, tots aquests articles han reflectit perfectament la ingent tasca i obra que va realitzar el finat a Vilanova i la Geltrú, i jo aquí només pretenc escriure quatre ratlles per deixar constància de l’empremta que Puig Rovira també va deixar a Cubelles en la seva faceta cultural i d’historiador. Com em deia la seva esposa, Maria Teresa, ell sempre va mostrar interès pels temes cubellencs, segurament influït no solament per la seva innata curiositat per tot el referent a la cultura sinó també per les propietats que posseïa al poble i que venien del seu avi patern. Al carrer de Colom hi tenia una casa que era habitada per la família Albet, que també portava algunes terres seves. Puig tenia amistat amb un membre d’aquesta família, Josep Albet Carbonell, que va ser regidor (1974-1979), jutge de pau (1960-1966) i pioner del handbol a Catalunya, quan en aquest esport jugaven onze contra onze en camps de futbol (va militar en el FC Barcelona la temporada 1943-44, en què es proclamà campió de Catalunya, i tot seguit ho va deixar per dedicar-se a la pagesia). Amb el Josep, conegut popularment com el Xic Angelet, acostumava a reunir-se de tant en tant per fer un bon esmorzar juntament amb el Josep Fonoll Carbonell, pare de l’actual alcaldessa, que també va ser regidor (1979-1983) i tinent d’alcalde de l’Ajuntament (1987-1995). Un altre cop la Maria Teresa em recorda que li agradava trobar-se amb aquestes dues persones per les històries que li explicaven i, sobretot, per l’humor que gastaven, gens incompatible amb el tarannà i l’aparença seriosa de l’il·lustre vilanoví.

Un carrer dedicat al seu pare, Sebastià Puig Miró

Una altra propietat de què gaudia a Cubelles era una terra situada a l’actual Eixample Nord. I aquí cal que hi ens aturem una mica per parlar del seu pare, Sebastià Puig i Miró, que l’any 1984 va cedir gratuïtament a l’Ajuntament de Cubelles una part d’aquest terreny per a l’ampliació del col·legi Charlie Rivel. En contrapartida, el consistori va acordar dedicar-li un carrer quan s’edifiqués aquella zona, cosa que es va produir l’any 2001 quan, a proposta del Grup d’Estudis Cubellencs i d’una comissió ciutadana, es van batejar els noms dels carrers d’aquella zona, proposta aprovada en el Ple de l’Ajuntament el 19 de febrer de 2001. Val a dir que Sebastià Puig, en la seva faceta professional, era especialista en ciments i va ser director de la fàbrica de ciment Griffi des de 1939 fins a la seva jubilació, el 1971. El 1966 va ser un dels fundadors i primer president del Celler Cooperatiu de Vilanova i la Geltrú. Havia nascut el 6 de setembre de 1906 a la capital del Garraf, on va morir el 15 de gener de 1994.

Recuperant el fil de la vinculació de Francesc X. Puig Rovira amb Cubelles i centrant-nos ja en l’àmbit cultural, el que probablement és el seu primer escrit en una publicació cubellenca el trobem en el pròleg del llibre Història gràfica de Cubelles (1900-1970), amb fotografies de l’Antoni Pineda i textos de qui això signa, publicat el 1995. Un pròleg en què Puig reconeix la seva estima pel poble quan en un punt determinat parla d’una “opinió donada des d’una vinculació i un afecte permanent a la vila de Cubelles”.

Coautor d’aquest llibre

Uns quant anys més tard, en concret el 2003, el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell va editar una altra Història Gràfica –l’anterior havia anat a càrrec de l’Ajuntament amb el suport del Consell Comarcal del Garraf i Caixa Penedès. En aquesta ocasió el període abraçava des d’on va acabar l’altre, 1970, fins al 2000, i aquí Puig Rovira hi tornava a prendre part juntament amb altres autors locals (novament l’Antoni Pineda pel que fa a les imatges i qui això signa, a més de la Núria Fonoll i el Xavier Martínez). Aquesta vegada ell s’encarregava de redactar els dos primers capítols del llibre, ni més ni menys el que tractava de l’expansió urbanística del municipi (1) i el de la vida política (2). En el primer hi feia un acurat recorregut de la transformació del terme de Cubelles a partir de la dècada dels cinquanta precisant, al final, que no havia realitzat un estudi exhaustiu sinó una visió esquemàtica de l’evolució urbanística de Cubelles, de gran magnitud en el període 1970-2000. I en el segon es basava en dos aspectes, els governs locals i la posició dels cubellencs davant la política general. La seva aportació va ser feta amb rigor, com no podia ser d’altre manera, amb elegància i amb ple coneixement del tema, sobretot tenint en compte que va haver de tractar aspectes tan delicats com les urbanitzacions clandestines i la polèmica sobre la tèrmica. El llibre va ser presentat l’1 de maig de 2003 al Cinema Mediterrani, ple de gom a gom, i a part dels autors hi van intervenir l’alcalde, Josep Marcillas, el regidor de Cultura, Joan Albet, i el secretari del GEC Amics del Castell, Francesc Capdet.

Puig Rovira el 1995 en la presentació de la Història gràfica de Cubelles (1900-1970). (Arxiu Antoni Pineda).

Premi d’Investigació Local 1997 amb un treball sobre l’Entesa per Cubelles

Entremig de les dues històries gràfiques l’historiador vilanoví va obtenir el Premi Vila de Cubelles d’Investigació Local en l’edició de 1997. Aquest premi s’havia instaurat el 1989 per l’Ajuntament i fins al 1997 l’havien guanyat Xavier Miret, Albert Virella, Manel Bofarull i Xavier Pons. Puig Rovira hi va presentar el treball L’Entesa per Cubelles. Una experiència de democràcia local en què l’autor, en el moment en què se li concedí el premi, el 21 d’abril de 1997, va afirmar que el seu treball “pretén ser una anàlisi objectiva d’uns fets molt recents relacionats amb la vila de Cubelles i he procurat tractar-ho amb objectivitat, des d’una posició al més acurada possible, des de la seva creació, l’any 1979, fins als nostres dies”. El premi li fou atorgat de manera unànime per tots els membres que componien el jurat, considerant que “es tracta d’un treball valuós pel fet que investiga un aspecte de la història recent de Cubelles a partir d’una anàlisi equànime, rigorosa i documentada i que, a més, està molt ben estructurat”, tal com reflectia l’acta.

El treball, doncs, narra la història política del municipi des de les primeres eleccions municipals (1979) fins al 1997, sempre a través de la formació que va governar l’Ajuntament en aquells anys –tres legislatures amb majoria absoluta– i que ho continuaria fent fins al 2007 amb el suport d’altres partits. L’any següent, el treball va veure la llum en un llibre editat per l’Ajuntament de Cubelles i l’Institut d’Estudis Penedesencs i prologat per l’escriptor i periodista Llorenç Gomis, amic de l’autor, qui comentava que “la investigació de Francesc X. Puig Rovira té un interès que depassa la història local”. El llibre va ser presentat el dia 1 de juliol de 1998 a la sala d’exposicions de Caixa Penedès amb l’assistència de 200 persones. A mi, com a alcalde, em va tocar obrir l’acte i passar seguidament la paraula a l’Albert Tubau, aleshores president de l’Institut Penedesencs. Per cert, a l’abril d’aquell mateix any, Tubau, un altre dels grans historiadors vilanovins, va succeir Puig Rovira en el Premi d’Investigació Local, ja que se li atorgà pel treball Moliners, calcinaires i pouaters. Un passeig per la Cubelles preindustrial, treball que seria publicat el 1999. El Full de Cubelles (juliol de 1998), en una crònica de la Núria Fonoll, afirmava que en la seva intervenció Tubau va assenyalar que “han estat molts els vilanovins que han escrit i estudiat sobre Cubelles i que aquest fet no és una casualitat, ja que ens sentim atrets cap a una Cubelles que, a més d’estar-hi lligats per qüestions històriques, manté aquell esperit de vila petita. Com deia el cantautor Lluís Llach en una de les seves peces, hi ha pobles que tenen por a fer-se grans i aquest potser és el cas de Vilanova, per això molts vilanovins ens emmirallem en Cubelles, una vila que ha sabut mantenir la seva essència”.

Presentació del llibre sobre l’Entesa per Cubelles. Albert Tubau, Joan Vidal, Francesc Vicens i Francesc X. Puig Rovira (Arxiu Antoni Pineda).

La presentació del llibre la va continuar Francesc Vicens, un savi de la cultura, de l’art i del coneixement en general, a més de polític rellevant i coherent, humanista, republicà i catalanista, dotat d’una oratòria singular i brillant. Vicens vivia a cavall entre Barcelona i Fontanilles (Baix Empordà) i durant un grapat d’anys es desplaçava puntualment a Cubelles amb motiu del referit premi, del qual jurat formava part i n’era la veu cantant i respectada per la seva notable clarividència (amb tot el que acabo de dir sobre aquest gran intel·lectual, algú es pot estranyar si confesso que és la persona més intel·ligent que he tractat a la meva vida?). En la seva intervenció va assegurar que “aquest treball analitza fets de la història contemporània de Cubelles i té un valor d’interès afegit perquè aquesta història la conformen esdeveniments polítics de la transició, sobre els quals hi ha pocs estudis, ja que acostumen a ser memòries i experiències personals i no anàlisis com el de Puig Rovira”. Vicens va continuar dient que “un mèrit a destacar és la gran objectivitat a la qual s’arriba en el llibre, penseu que l’autor s’ha hagut de documentar fent entrevistes a persones implicades en els fets perquè el material escrit era molt reduït, la qual cosa significa que amb aquest procediment es corre el risc que l’interlocutor perdi l’objectivitat. Puig Rovira, però, se n’ha sortit molt bé”.

Puig Rovira a la sala d’actes de l’Ajuntament, amb Francesc Vicens i Joan Vidal, quan el 1997 va rebre el Premi d’Investigació Local (Arxiu Antoni Pineda).

L’últim a prendre la paraula va ser, òbviament, l’autor,  qui va explicar que “sempre m’he sentit atret per temes difícils i complexos de tractar i analitzar com el que s’exposa en el llibre i, a més, des de sempre he seguit l’evolució de l’Entesa per Cubelles amb una marcada simpatia”. Finalment va comentar que a través del seu estudi havia pogut veure l’evolució i el canvi de la vida social i política de Cubelles al llarg de les últimes dècades.

Del llibre en qüestió també se’n va fer difusió a Vilanova i la Geltrú, on dos dies després va ser presentat a l’auditori del Diari de Vilanova en un acte organitzat també per l’Ajuntament de Cubelles i l’Institut d’Estudis Penedesencs i presentat precisament per Josep Maria Ràfols, qui va destacar que “Puig Rovira explica com un moviment de protesta en contra de la tèrmica port convertir-se en una opció de govern”. La presentació també comptà amb les intervencions de l’alcalde de Cubelles, del director-gerent del Diari de Vilanova, J. F. Huguet Prats, de l’autor del pròleg, Llorenç Gomis, i del propi Puig Rovira.   

La presentació del llibre a l’auditori del Diari de Vilanova

Soci i col·laborador del Grup d’Estudis Cubellencs

El desembre de 1999 es va constituir el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell, que fou legalitzat l’abril de l’any següent, i Puig Rovira no trigà a fer-se’n soci. Ja hem parlat de la seva contribució a la Història gràfica de Cubelles (1970-2000) i el seu interès per la història del poble quedà novament palesa amb un article que publicà a l’Anuari 2001 de l’entitat, el primer que s’editava. Amb el títol de Les transformacions de Cubelles al segle XX tornava a incidir, com havia fet en tractar l’expansió urbanística del municipi en el llibre esmentat, dels canvis que havia enregistrat la vila des de l’any 1900, amb només 895 habitants, xifra que amb poques variacions encara mantenia el 1960, fins als 7.000 que sumava en el canvi de segle.

Puig Rovira i la seva esposa Maria Teresa en un dinar del GEC Amics del Castell (2023) al costat de membres de l’Institut d’Estudis Penedesencs (Foto: Josep Marcillas).

Des de la fundació de l’entitat, doncs, Puig Rovira va estar sempre amatent a les activitats desenvolupades pel GEC Amics del Castell. Puntualment rebia l’Anuari que cada any s’edita amb temes d’història local, acostumava a assistir a determinades conferències i presentacions de llibres i, en fi, pocs dies abans de deixar aquest món encara es va interessar per si existia alguna publicació local sobre la separació amb Vilanova i la Geltrú. La hi vaig portar personalment a casa seva, és un treball de Lolo Garcia titulat Independència! 400 anys de la separació de Cubelles i Vilanova, publicat l’any 2011. Malauradament, no va tenir temps d’assaborir-lo.

Arribat al final d’aquest repàs, només em resta dir que des del GEC Amics del Castell ens afegim a les mostres de condol pel traspàs d’aquest il·lustre vilanoví que tanta estima va tenir pel nostre poble i la seva història.