L'Arca de Noé

Repassant l’actualitat de la setmana i en especial el pacte fiscal que el PSOE ha aconseguit dels seus socis i no tant socis, m’ha vingut al cap la llegenda de Noé i la seva arca que va permetre salvar la humanitat de la destrucció per Jehovà, pel que sembla, fart del comportament dels humans a qui ja havia fet fora del paradís en les persones d’Adam i Eva, deixant-los que prenguessin les seves decisions i ocupessin la terra.

En concret, m’ha vingut al cap la pregunta de com s’ho deuria empescar Noé perquè els llops no es mengessin les ovelles i els lleons les gaseles. Per posar només dos exemples. I m’he preguntat quines dimensions devia tenir aquella embarcació per poder tenir una parella de cada animal terrestre que en aquell moment habitava la Terra. La resposta, tornant a la primera pregunta, sembla força òbvia. Pactant amb cadascun d’ells la seva supervivència a canvi del respecte cap a la resta d’animals de l’arca. Clar que, un fet semblant voldria implicar una de les dues coses següents. La primera, una capacitat d’autoritat i lideratge de Noé capaç de fer passar per l’adreçador des d’una puça o un poll, a un elefant o un dinosauri -si en aquell moment encara estiguessin tombant pel planeta- del Parc Juràssic. Però també es podria resoldre’s a base d’una gran capacitat de seducció/embaucament de Noé amb la que aconseguir que, l’un per l’altre, aquell immens zoològic esdevingués un paradís de pau i concòrdia durant els 40 dies que va durar aquella colossal inundació. Per cert, qui sap si fruit d’alguna DANA amb la que la Terra i el cosmos varen respondre a les primeres ofenses humanes.

No vull entrar en detalls, perquè algunes coses no em quadren en la interpretació de tot plegat. Per tant, passo per alt que els herbívors poguessin viure d’herba prèviament collida per Noé, però em pregunto en privat, si d’algunes especies (conills, xais i altre herbívors) l’embarcament preveia destinar alguns passatgers a nodrir els carnívors, diferenciant passatgers i equipatge.

Un aspecte important per decantar-me per la segona opció -la capacitat de seducció- està en els pactes que, en la negociació posterior al Diluvi, amb Jehovà, s’establiren entre els homes i la divinitat. Perquè convé no oblidar que, teòricament, Noé, la seva muller i els seus tres fills foren els únics humans a sobreviure. Fet que ens obliga a pensar que, a més de fills de Deu, tots som també, carnalment, fills de Noé. I que Noé va pactar amb Jehovà, a canvi de que la raça humana sobrevisqués, una sèrie de lleis que havia de complir, destacant la prohibició de menjar als altres humans (canibalisme) i la de ferir-los fent-los vessar sang (guerra). Dos fets que, de produir-se, provocarien la seva ira i un nou diluvi universal. Així estem.

Però aquesta evocació m’ha dut a un altre episodi de la vida de Noé que pot tenir paral·lelisme amb la situació actual a casa nostra. El de la borratxera del patriarca.

Retornat a la terra ferma, Noé es multiplica mentre es dedica a potenciar l’agricultura, iniciant la cultura del raïm i, de retruc, la del vi. Pel que s’explica, un dia es passa amb el most fermentat i queda adormit completament nu. Segons la llegenda, els tres fills (Sem, el pare dels asiàtics, Cam, dels africans, i Jàfet dels europeus) el descobreixen però, mentre el primer se’n desentén i el tercer li tapa les vergonyes, Cam es dedica a esbombar el fet, aconseguint que Deu el maleeixi a ell i als seus descendents per tota l’eternitat.

Poc s’imaginaven Noé i els seus descendents que, passats una pila d’anys, un descendent de Jàfet aconseguiria que el Parlament espanyol, tot i les discrepàncies esbombades a tort i a dret pels partits, acabaria aprovant un Pacte Fiscal que, suposadament, permetrà redactar i votar uns pressupostos. Clar que, mentre un excés de confiança assimilable a una embriaguesa derivada d’un triomf més o menys inesperat, acaba deixant al descobert, per la denuncia d’un empresari venjatiu, les vergonyes d’un PSOE que, com Jàfet, intenta tapar-les mentre malda per dirigir l’atenció cap a les negociacions amb el Jehovà europeu després de veure com les gasten les DANA que ells mateixos provoquen amb les seves malifetes mediambientals.