Que en farem?

En les darreres setmanes ja hem vist una quantitat enorme de fotografies, infografies i un relat més que pormenoritzat del que va passar al País Valencià amb la Dana. Més enllà de la tragèdia humana irreparable es van posar detalls relatius a les quantitats d‘aigua caiguda realment immensa, quantitats no vistes mai, un diluvi universal caigut en alguns punts de l‘Horta, desconegut almenys des de que hi ha observatoris.

I aquí, allunyant-nos del desastre humà la pregunta pertinent és si s’ha acabat la sequera.

Seguidors com som, com la majoria dels catalans segons diuen les enquestes, del pronòstic del temps a la televisió que paguem entre tots, ens fixem, compulsivament amb el marcadors del nivells d’aigua embassada al país que d’ençà de les restriccions ens posen a la pantalla per conscienciar-nos de la necessitat de l’estalvi.. I el cert és que ha fet una puja substancial però no suficient. Partíem de molt avall. Darrerament crec que havíem baixat fins els 109 i després de les pluges ja superem els 200 amb escreix, concretament  234,14 hectòmetres cúbics d’aigua.

Els embassament han tingut crescudes notòries a les conques internes i moderades en el sistema Ter Llobregat i notables però clarament també insuficients a la zona del Tarragonès, ja que alguns pantans com Siurana Riudecanyes estaven pràcticament buits.

I clar aquesta pujada, que no resol i molt menys la sequera, ens deixa tres mesos més de coll abans d’entrar de nou en situació d’emergència. La informació s’ha acompanyat de les imatges dels pantans i el seu augment. I vet aquí que una de les notícies destacades és que el Pantà Foix, el nostre pantà, sobreeixia i el riu tornava a portar aigua en part del tram post pantà... Un protagonisme que ha sorprès a molta gent que no coneix la realitat del Pantà. I clar, ens sobtava a nosaltres quan rebíem missatges, amb un certa temença sobre que podria passar, de persones d’altres territoris que no coneixen el “nostre” Pantà.. Havies d’explicar que el Pantà de Foix, sobreïx forces vegades, de manera cíclica i no passa res, bé, res tampoc, ja que alguna vegada s’ha emportat o ha deixat malmès el pont de la carretera a Cubelles. I ha provocat  altres malvestats però força controlades. La magnitud del pantà de Foix respecte als altre pantans és menor. És el més petit de els conques internes.

El sobreeiximent del pantà doncs ha estat notícia destacada potser no per nosaltres, habitants del territori que ja n’hem vist algunes. Però el que ha sorprès és el fet que anunciessin que havien obert comportes. De veritat? Sempre hem sentit dir que les comportes no es poden obrir donada la quantitat de sediments que hi ha i fins i tot en un estudi sobre el pantà que va demanar la Mancomunitat Garraf Penedès es deixava clar que La poca fondària del pantà, el fet d’estar mig ple de sediments i l’avaria de les comportes inferiors, no ajuden. La situació d’abandonament que es vol revertir amb el projecte de restauració.....

Periòdicament s’han fet estudis i propostes per d’alguna manera, més enllà de la seva funció de rec, tingués algun aprofitament vinculat a l’esport i el lleure en aigües estanques. Aquest treball també indiquen grans dificultats per poder obtenir algun resultat positiu. El mateix informe deia que actualment no es pot fer un ús recreatiu del pantà ja que les aigües tenen una baixa qualitat ecològica i desprenen pudors. L’abundància de fòsfor provoca gran quantitat d’algues que alhora provoquen falta d’oxigen en les capes inferiors i, per tant, problemes de potabilitat.

El Pantà de Foix d’aquí quatre anys complirà el centenari de la seva construcció definitiva i posada en funcionament. No va ser un obra exempta de dificultats i de gairebé trenta anys de recorregut però amb la xarxa de canals de rec va ser un intent més que notable de poder transformar les terres del Garraf, habitualment eixutes i amb necessitat de perforar molts pous, en uns terrenys d’un regadiu moderat. Una excel·lent proposta. La mateixa ACA explica que Les obres de la presa van ser completades amb la construcció de dos canals de reg, situats en ambdós marges del riu Foix, i per la d’una xarxa de sèquies, obres que en el seu conjunt, es van realitzar entre els anys 1922 i 1943. Un cop la presa va entrar en fase d’explotació, l’aportació de sediments va minvar de forma notable el volum útil d’embassament.

La gestió, l‘explotació de l’ús de l’aigua la porta la Comunitat de Regants que segurament haurien de fer-se càrrec del manteniment i això sembla avui una empresa força difícil sense la implicació directa de les administracions. Fa uns anys -pocs relativament- que l’ACA es va comprometre a fer un estudi i la reparació del canal de rec i sèquies existents de manera que es pugui aprofitar millor l’aigua que es destina al rec i per altra banda evitar problemes quan l’aigua s’escapa per fuites o obstruccions. El Canal per la part de Vilanova arriba ben entrat el terme de Ribes fa força recorregut al descobert i encara pot trobar alguna trinxera cavada a terra que indica on es van aturar les obres que sembla que haurien d’haver arribat fins La Serra ja força endins del terme ribetà. 

Històricament però al pantà s’han abocat molts i molts litres d’aigües molt contaminades, les estacions de depuració de Vilafranca o dels Monjos caldria que fossin una mica més potents i sofisticades per millorar l’aigua que hi aboquen. En altres temps era merda pura el que hi arribava a través de rieres que anaven a petar al Foix, ara ha millorat però caldria encara millorar més. Si travesses el riu a gual una fortor de components químics indica que hi ha hagut alguna operació de millora, però...

I cert que s’ha creat un espai mediambiental que junt amb la desembocadura del Foix constitueixen un habitat natural de gran valor.

Més enllà del protagonisme mediàtic d’aquest darrers dies. Ens preguntem què en farem?. El pantà és una infraestructura que possiblement hauria de tenir una renovació, una neteja, unes millores que minoressin les despeses de manteniment i que tingués una utilitat major. L’oportunitat de poder aprofitar més i millor les seves aigües per facilitar una oportunitat  perquè l’agricultura de proximitat potser pogués millorar la seva producció en quantitat i qualitat. Ara, a més de veure algun pescador despistat cercant el seu silur per fer-se la foto, o per gaudir d’ unes imatges paisatgístiques ben boniques, fer el vermut contempmant les aus com sobrevolen les aigües o els ànecs passejant cerimoniosament, poca cosa més... i ja és molt. Esperem més, naturalment.

Ah! I no cal patir l’ACA garanteix que la presa resisteix. Tenen feina per fer.    

P.S. En el text de la setmana passada en que volíem  glosar la inqüestionable actitud cívica de Francesc Xavier Puig Rovira feia esment a tres articles que havien aparegut aquí a l’Eix Diari parlant d’ell. i deia “.......i el de l’ historiador cubellenc Joan Urpí”.  Vet aquí que de manera inexplicable vaig fer desaparèixer el primer cognom de l’historiador i autor de l’article, la realitat és que es diu Joan Vidal i Urpi. Excuses i restituir aquets primer cognom com correspon.