Poca credibilitat

La vida parlamentària és feixuga, lenta en el procediment i encara més en el compliment els acords presos. Hi ha una bona quantitat de modalitats d’acords i debats que en ocasions costa discernir de que va i quina intenció tenen, que sí és una resolució, una moció, una interpel·lació, una proposició no de llei..., però en el fons això només interessa als propis parlamentaris i els malalts de política que segueixen els debats puntualment... Ara fa uns dies en un debat es va portar al ple, després d’una interpel·lació al govern, la corresponent moció que entre altres punts hi havia la d’aprovar demanar al Govern que presenti el projecte de Pressupostos del 2025 abans de finalitzar aquest. La moció es va aprovar amb el suport de tots els grups tret de l'abstenció de la CUP i Aliança Catalana (AC).

Es tracta d'un punt d'una moció de Junts, on també han prosperat altres qüestions com la que exposa el "dèficit estructural" d'inversions pressupostades per part de l'Estat a Catalunya.

Llegit així sembla que el govern tindrà una certa dificultat per fer-ho, per complir l’acord quan ja s’ha anunciat que difícilment abans del primer de gener es podrà aprovar el pressupost amb l’excusa d’un dels partits que es potencialment soci pressupostari està en congrés i per tant a l’espera de saber amb qui negociar. Això és així però també cal indicar que el proposant de la moció, JxCat, ja s’han tancat a negociar amb el govern les xifres de l’any vinent. Per tant amb una visió realista només poden tirar endavant amb l’acord amb Comuns i ERC.

Les decisions parlamentaries, en forma de mocions a priori tenen l’obligació de complir-se en un temps determinat però segons el mateix procediment el reglament es pot arribar a haver d‘esperar quatre mesos fins a substanciar-se si s’ha complert o no.

Confiem que d’aquí quatre mesos hi hagi pressupost o es prorrogui l’actual, que és una altra fórmula vàlida per disposar de pressupostos encara que força minvat de possibilitats.

Però la moció en sí no deixa de ser una de tantes mocions que s’aproven i després es perden en els llimbs de les discussions parlamentàries. Aquest és obvi que pretén posar suposadament entre l’espasa i la paret al govern, sobretot quan aquets té una majoria simple i per tant obligat a arribar necessariament a pactes per tirar endavant la llei que determina l’acció del govern i que es clau per poder desenvolupar el full de ruta del govern.

És ben legítim, només faltaria, que els grups pressionin al govern amb acotar dates per fixar les compromisos pressupostaris. Però resulta una mica paradoxal que ho faci un grup que ha governat i que en el seu moment no va complir ni una vegada aquest compromís que ara reclama.

És més hi va haver tres anys que directament no hi va haver pressupostos, fins i tot un president va assegurar de que si no hi havia pressupostos convocaria eleccions, naturalment no ho va fer. I diríem que en els darrers deu anys que amb poquíssimes vegades s’han tingut els comptes públics a primer de gener que seria el moment precís de tenir les xifres anuals a punt per poder començar a implementar-les.

Ja sabem però que la vida parlamentària està prou carregada de litúrgia i escenificació com per demanar avui que es facin determinades coses que el que ho demana quan estava al govern no ho feia.

Tot plegat forma part de l’estratègia per acular al govern o com a mínim per fer-li veure que està en minoria com és el cas actual.

La confecció dels pressupostos és fonamental per poder seguir la legislatura amb una certa capacitat de “fer coses”. Precipitar unes eleccions és una  possible opció però segons hem pogut veure en la darrera enquesta del CEO (Centre d’estudis d’Opinió) no portaria una majoria massa diferent de l’actual i per tan de nou encallats.

Però també hi hauria d’haver un cert exercici de coherència per no caure en el cinisme polític.

L’estratègia sempre pot variar i adequar-la als interessos de curt termini de  cada partit, però deixa la credibilitat en suspens. Però segurament poc importa, importa més donar una imatge de fermesa opositora.

Tot plegat embolicar la troca....