Valerià Pujol, poesia completa

Valerià Pujol i Bosch (Premià de Dalt, 1952-1992) va morir jove: tenia només quaranta anys, però ja havia escrit una obra sòlida que el va situar, ja en aquells anys de gran efervescència iconoclasta i contracultural, entre les figures sobresortints de la generació literària dels anys setanta del segle XX.    

Poeta, narrador, articulista, docent, activista cultural i polític, Valerià Pujol va publicar vuit llibres de poesia. Introbables, semblava necessari reeditar-los. Ho ha fet l’editorial Quaderns de la Font del Cargol (que va fundar el mateix Valerià Pujol a finals dels anys setanta) publicant-la en dos volums. El primer volum, encapçalat per un pròleg de David Castillo, inclou els cinc primers títols. Va sortir a la llum el desembre de 2023. Ara, al novembre de 2024, acaba de sortir el segon volum que conté els tres últims títols. Aquest volum s’acompanya d’un epíleg de Jaume Creus. La coberta dels dos volums de la poesia completa de Valerià Pujol s’il·lustra amb obres originals de l’artista plàstic Joan-Pere Viladecans, que les ha creat expressament per a l’edició.

Cal situar el conjunt de l’obra literària de Valerià Pujol –poesia i narrativa- en aquell corrent de renovació estètica, transgressora i experimental de les lletres catalanes que va tenir lloc a finals del segle XX i que, a ulls d’avui, ja podem considerar part del patrimoni literari contemporani. Així ho valoren els editors de la seva obra poètica completa, i amb raó: llegida en el moment present, la producció literària de Valerià Pujol és d’una gran modernitat. En els seus llibres de poemes, escrits en un període de setze anys (el primer llibre de poemes es va publicar l’any 1973 i el darrer es va publicar l’any 1989) es fa visible una manera d’entendre la poesia com una art compromesa amb el temps, ja sigui en el camp polític i social, ja sigui amb una estètica que es va experimentant constantment, sempre a la recerca d’una forma poètica que exalti el discurs: «Si arribes a bon port/t’espera el laberint. Recerca’l i recerca’t./ T’espera el teu destí./ També el destí dels altres».

En el seu pròleg, que contextualitza el recorregut literari de Valerià Pujol per al públic actual, escriu David Castillo, quan el poeta arriba a la maduresa creativa: «El nostre home sabia què volia dir i com ho volia dir».

Amb aquests volums de la poesia de Valerià Pujol torna a la plaça pública la seva trajectòria poètica: el temps d’espera potser havia estat massa llarg, de manera que l’ocasió per a l’esdeveniment editorial era oportuna, ja que entre el febrer de 2022 i el febrer de 2023 es va commemorar l’Any Valerià Pujol, quan feia setanta anys del seu naixement i trenta anys de la seva mort. En la culminació d’aquesta efemèride, Quaderns de la Font del Cargol ha publicat, amb encert i en memòria d’un escriptor rellevant del Maresme, l’obra lírica d’un poeta que en els seus últims poemes publicats l’any 1989, el dedicat a Charles Baudelaire, escriu: «Abatut el vaixell./ Ales immenses./ Condemna a l’espiral/ d’un paradís sargit./ I un nou intent d’anar amunt amunt/ com Ícar./ Deixes la petja i t’alces./ El destí és una carta que sempre té retorn.»

La severa figura del destí és una constant en molts dels poemes de Valerià Pujol. Ell el va tenir dolorós i curt en vida. Ara, però, el destí posterior li ha obert una porta: la seva veu ressona en el temps present a través dels seus poemes recollits, com calia, en els dos volums que constitueixen la seva obra poètica completa.