Cafè Central, elogi de la persistència

Seguint amb la direcció editorial i artística d’Antoni Clapés i Víctor Sunyol, un nou equip encapçalat per Xavier Vidal s’ha posat en marxa per donar continuïtat a una feina editorial, que tot mantenint el catàleg històric, li dona un nou impuls, i ho escric en temps present ja que s’acaben de publicar quatre títols. Per una banda, dos poetes catalans de trajectòria ben consolidada: Aquesta sang, de Mireia Calafell, i Cants d’amor advers, de Jordi Mas. Per altra banda, dues traduccions: Dart, d’Alice Oswald, traduït per Jaume Coll Mariné, i el XX Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia – 2024, que Cafè Central convoca cada any: Contraatac i altres poemes, del poeta de la guerra Siegfried Sassoon, traduït per Jordi Fité.

En l’avinentesa de la bona notícia que ens dona la mesura del valor de la persistència vocacional de l’editorial Cafè Central, sembla oportú recordar que l'any 2010, a propòsit d’una exposició sobre els vint anys de trajectòria de Cafè Central que va tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya, el crític Sam Abrams, curador de la mostra, va escriure: «Cafè Central ha estat un model de llibertat editorial, d’innovació i renovació, de modernitat i contemporaneïtat, de pluralitat estètica, d’exigència i rigor intel·lectual, d’alta cultura i, sobretot, de fidelitat al principi de responsabilitat cultural de no cedir davant les fortes pressions de les modes i el mercantilisme. Una lliçó d’integritat i voluntat».

Amb esperit innovador, el nou equip de Cafè Central ja està treballant en nous projectes com són la creació de dues noves col·leccions: El convit, que editarà noves traduccions al català de clàssics de la literatura universal, i Travesses, orientada a promoure l’assaig contemporani. També s’organitzaran festivals de pensament, poesia i humanitats arreu del territori sota l’epígraf de Festival Humaniveus.

Amb més de trenta anys de treball, tota una fita, a l’editorial Cafè Central continuen vigents tant les tasques editorials i activitats de difusió com l’esperit independent que roman inalterable des del primer dia. No en va l’any 2007 Cafè Central va ser distingit amb la medalla del FAD «en representació de les editorials petites, independents, lectores de textos nous, editores d’escriptors públics, és a dir: amb opinió, compromeses, arriscades, sovint en mans d’una o dues persones que soles tenen cura tant de la qualitat literària del catàleg com del disseny de l’objecte». Una editorial d’autor, en podríem dir de Cafè Central, com hi ha pel·lícules d’autor que suren, miraculoses, del magma de la comercialitat que tant temia per a la salut de la literatura de creació, Elémire Zolla al seu llibre Eclissi dell’intellettuale (Bompiani, 1964). Amb lucidesa profètica, Zolla veia a venir l’abaratiment de la literatura en funció de la industria. L’editorial Cafè Central és just el contrapès a aquesta tendència de sotmetre la creació literària a la tirania del mercat.