Pastorets bons pastorets...

Enguany també hi ha hagut una certa polèmica a l’entorn de la representació dels Pastorets, -en aquest cas a l’escola- poca cosa, cert, però assenyala una tendència que fa alguns anys que va augmentant. La presumpta polèmica on es genera és a les escoles -bàsicament per part del professorat- que no en altres espais teatrals. Així hem tingut aquets any a Berga una manifestació d’aquesta tendència d’anar buscant elements que facin nosa en la representació. El claustre de l’escola en qüestió va indicar que aquest curs es deixarien de representar els pastorets argumentant que era un text molt antic, amb un llenguatge desactualitzat i en algunes escenes discriminatori, i que no concordava amb els valors que es volen transmetre actualment. Aquesta decisió s’havia pres amb l’acord de la major part del claustre després de diverses reunions. En el seu lloc, es representaria una obra teatral de nova creació escrita pels mateixos docents del centre a partir dels interessos de l’alumnat. La temàtica principal seria el Nadal i les seves tradicions, incloent-hi elements com el Tió, el naixement de Jesús, el ball de dimonis dels Pastorets, l’arribada dels tres Reis Mags, etc. La nova obra també permetria la participació de més alumnes en la representació". (extret del diari El Periódico) Hi va haver una resposta contundent i potser fins i tot desproporcionada a la paret de l’escola va aparèixer la pintada de "la multiculturalitat és feixisme" i "Pastorets o barbàrie".

Anem a pams i amb calma, creiem que cap de les dues afirmacions es pot donar per absolutament vàlida, ni per certa, però quan no hi ha matisos, o grisos la cosa entra en un marc d’impossible discussió. Multiculturalitat o interculturalitat? Aquest és un debat que va molt més enllà dels pastorets amb implicacions socials, econòmiques i polítiques. I la barbàrie també es mou i manifesta en uns àmbits tant amplis que els pastorets queden en un gairebé marge lateral, no en el centre.

Aquí ens movem en un terreny prou ambigu com perquè entre la laïcitat francesa i el neonacional-catolicisme d’Itàlia hi ha un gran marge per explorar i trobar punts d’acord ampli.

Dels pastorets podem dubtar en alguns casos del mateix llenguatge, del  tractament de gènere, i fins i tot del propi contingut del  text. I del que vulguem. I hi ha, fins i tot, qui considera que és un mètode sibil·lí d’adoctrinament de la radicalitat catòlica.

O simplement diuen que es retira la representació per no ferir sensibilitat, la veritat és que finor de la pell ha de ser molt extrema per assimilar ferides a la sensibilitat de l’altre, a la representació teatral que forma part, més enllà de qui hi vulgui veure elements religiosos, d’una tradició llarga.

Les tradicions, fruit d’un llegat cultural canviant, són en cada indret referents comuns i van canviant amb la mateixa societat i adaptant-se als temps actuals. Per tant més enllà de determinat bonisme que vol eliminar les referències pròpies per entrar en una asèpsia festiva i també rebutjant, per altra banda, l’adoctrinament religiós, entenem que seguir la nostra tradició festiva que combina sàviament les festes de l’esperit amb les festes carnals és seguir els referents que ens hem dotat col·lectivament i que són els que serviran de base per les futures evolucions amb les aportacions que noves maneres d’entendre la vida i el gaudi hi vulguin fer aportacions que la societat recollirà o no.

I els pastorets a la nostra ciutat tenen una llarga tradició que va quedar perfectament recollida i glosada en el llibre Els Pastorets a Vilanova i La Geltrú. Més de dos segles d'història (1814-2021) de la Francesca Roig i el Xavier López (1), però a més a Vilanova els pastorets recullen aquella premissa tantes vegades invocada fins arribar al tòpic aquell que diu que els pastorets han estat una gran escola teatral del nostre país donant grans actors i actrius. La nòmina vilanovina és ample... Això diuen, diuen que els Pastorets han estat el bressol de grans artistes al País. Així és, almenys dels pastorets del Catòlic  han sortit grans artistes: Xavier Capdet, Sergi López ,Toni Albà, Dafnis Balduz, Guillem Albà, Lluis Olivé, Marta Bayarri, Pere Tàpies i segur que ens en deixem algun, però també hi han passat moltes persones anònimes, molta gent que s’ha quedat en el no res teatral sense cap mena de problema.

I segurament ens en deixem algun o alguna, és igual era simplement constatar que la dita és certa i “Se non è vero, è ben trovato” que deia el clàssic.

El qüestionament dels Pastorets també té dues gran èpoques, la que va prohibir-los durant el franquisme per la seva evident catalanitat fins els qüestionament que es fan avui a les antípodes de les prohibicions franquistes però que tampoc creiem que tinguin massa sentit.

El propi llenguatge del Pastorets ha evolucionat, la posada en escena ha evitat aquelles escenes que no fossin les adequades, els mateixos personatges han agafat girs que els actualitzen una mica, els propis cuplets que sempre s’han cantat han tingut el to reivindicatiu que no tenien abans i que planteja la realitat des de la ironia i a voltes el sarcasme. Els directors han canviat moltes interpretacions i escenes per vincular-les a la realitat d’avui eliminant allò que pot ser mínimament ofensiu o qüestionable avui.

En el fons els pastorets no és res més que allò que hi ha present en tantes obres literàries i llegendes -encara que els Pastorets sigui una obra menor- que és la batalla eterna entre el bé i el mal (que existeix, segur). I encara que hi suprimim qualsevol caràcter religiós hi ha un seguit de valors com són la solidaritat, la companyonia, la tenacitat, l’enginy, la perseverança que podem trobar també en altres llegendes i elements de la tradició teatral o cultural.

I fins i tot la mateixa representació pot ser una simbologia del renéixer, d’una societat amb desig de renovar-se, de la lluita de les classes populars per trencar amb determinants llasts que impedien moltes vegades fer una vida “normalitzada”. Okupen l’establia? Els pastors evitaran que els foragitin? Gent humil que aporta el seu gra de sorra al benestar del nou nat. El renaixement interior. L’amistat, l’amor...

El debat està servit. Que les escoles es plantegin fer canvis i des de les tradicions de la nostra cultura han de servir per fer l’acollia de totes les noves propostes que vagin servint. La reflexió més enllà dels aspectes formal és sens dubte el preguntar-se si les nostres tradicions, variades i adequades als temps,  tenen avui encara el poder d’esdevenir elements d’acollida, de respecte mutu i de llençar missatges per millorar sobretot la cohesió de la nostra societat.

No és fàcil però l’experiència de tants any de fer pastorets ens hauria d’ajudar a entendre perfectament el missatge conciliador i no excloent que es vol llençar.

Bon Nadal i anem ràpid que els entrades pels Pastorets es van acabant...

(1) Els pastorets a Vilanova i la Geltrú. Més de dos segles d’història (1814-2021) de Francesca Roig i Xavier López. Editorial