Escac i mat amb texans

Seguint la litúrgia i la tradició he seguit amb interès el concert de cap d’any a Viena que ofereix la televisió. Més enllà de la música i la genial direcció enguany de Riccardo Muti (que ens va desitjar pau, amor i fraternitat a tot el món) sempre procuro fixar-me en el personal que hi assisteix (una mica d’enveja em fan, eh) i observo i em sembla que no descobrim res de nou si afirmem que el públic de la sala va vestit amb les seves millors gales, no hi falten els quimonos que llueixen unes senyores que suposem del Japó (per allò que de japonesos sempre en trobes arreu) i alguns amb esmòquing i tot. Els propis músics van amb una uniformitat que no sabem si és la més còmode per tocar.

Si segueixes també els altres concerts també t’adones que hi ha una certa  similitud, amb les diferències naturals clar, amb la vestimenta, senyors i senyores ben mudats, entenem el terme mudat, com vestir les possibles millors peces de roba que tens i crec que hi podríem afegir que no portes de manera habitual.

Se suposa per pura convenció social que en aquest llocs cal anar-hi aparentant una certa distinció a diferència de com aniries a un concert que no fos en l’espai sagrat dels grans teatres. Així és i la majoria dels que hi van segueixen aquesta convenció.

Sobre com anar vestit i si és compleixen les convencions i regles de vestimenta, a voltes absurd, és un tema que sens cap mena d’importància ni transcendència (de moment) però sobre el que s’ha debatut i escrit molt.

Recordo el que m’explicava un conegut que havia ocupat escó al Congres, recordava com un dia que feia un calor sufocant es va treure l’americana i la va penjar al respatller de l’escó. Immediatament va rebre la trucada de qui exercia la presidència del congrés en aquell moment recriminant-li el fet i que és posés l’americana altre cop. Veuríem si ara amb determinats grups, bàsicament els de la nova política, amb vestimenta de l’anomenada informal ho faria.. I veuríem també la resposta.

També en algun moment en el propi ajuntament de la ciutat algunes notes de protocol indicaven i suggerien vestir correctament. Correctament? Vol dir a acudir a l’acte emperifollat o no ensenyar la banda de les calces o els calçotets per sobre dels pantalons?...

I fins i tot crec que s’ha arribat al papanatisme periodístic quan es va donar  com a notícia i es veia com un element de singularitat que el nou alcalde de Girona de la CUP anés amb espardenyes de vetes (no podem confirmar si eren de set o de cinc). Qui ho deuria escriure es deu moure en un ambient fonamentalment urbanita o no ha trepitjat mai una gran part de Catalunya on les espardenyes són d’ús habitual siguis alcalde, siguis pagès, siguis jubilat. Intueixo però que la notícia és que l’autoritat semblava trencar motllos en el calçat, motllo trencat a molts llocs i de fa temps. En fi...

I no hi ha dubte que durant molts anys els vestir ha estat una manera de diferenciar les classe socials i també voler aparentar un determinat estatus  social en funció de les peces de roba que vesteixes.

Els usos i costums van canviant, ens van haver de deixar una corbata per entrar al Liceu i ara només és obligatori en el reservat i elitista Cercle. A la resta  no cal ja la peça de roba. Sí que la recomanen al Circulo Ecuestre, un altre santuari de la dreta recalcitrant del país (crec que no hi anirem mai) i paradoxalment a la llotja del Barça s’aconsella el seu ús i és obligat el de jaqueta... Marcar diferències socials, o almenys d’estatus?. Són més que un club.

En fi que ja es veu que les convencions socials que porten a identificar codis de vestimenta van canviant a mesura que la mateixa societat procura no posar masses normes no escrites sobre com i de quina manera cal vestir-se en funció de les cases que es freqüenten. 

Però ara ha aparegut un cas que ens ha portat a tornar a pensar fins on es poden dictar normes que no tenen ja massa sentit. Hem conegut la nega­tiva de Mag­nus Carl­sen a aca­tar el codi de ves­ti­menta de la Fede­ra­ció inter­na­ci­o­nal d’escacs per al cam­pi­o­nat del món de partides ràpi­des (vist i no vist) a nova York. El tema ha portat a unes conseqüències no esperades ja que es va desqualificar a Carlsen perquè es va presentar a jugar amb uns texans, sembla que aquesta peça està absolutament prohibida, primer el van sancionar econòmicament i el jugador no se’ls va canviar i sembla que amb calçotets no es podia jugar tampoc, l’àrbi­tre del tor­neig va deci­dir no apa­re­llar-lo en la ronda següent i, per tant, al carrer.

El codi de vestimenta deia que els jugadors havien de portar pantalons foscos i no podien portar texans. Aquesta regla volia que la competició fos més formal. Però, això va causar un gran conflicte amb Carlsen. El conflicte es va solucionar quan la federació d'escacs va decidir canviar les regles sobre la roba. Ara permeten 'petites desviacions elegants', que volia dir que es podien portar texans adequats. Nets, i sens estrips...

I que són petites desviacions elegants? Caldrà escriure tot un tractat sobre desviacions, elegàncies i mil collonades més.

Potser el criteri hauria de ser anar net (dutxat, naturalment) i polit i punt, no qualificar les vestimentes, i la cura personal de cadascú que no pugues incomodar els altres.

Si es manté la normativa és molt probable que abans es pugui guanyar un torneig anant amb pilotes que no amb texans.

Ara que ja es pot anar conill al cinema (portant la teva pròpia tovallola per posar a la butaca) no dubtem que ben aviat es podran fer partides de simultànies despullats i no passarà res.

Tot abans que anar a jugar amb texans.

L’escac i el mat mereixen 'petites desviacions elegants' i caldrà veure que arriba primer si els texans entren en les desviacions o anar amb pilota picada és també considerada una 'petites desviacions elegants'.

Ja veurem......