Ningú com tu

En un capítol de la segona part de la novel·la-riu que és Ningú com tu, editada per Stonberg Editorial, es llegeix: «Ningú com tu no em fa feliç», i els lectors també n’estan persuadits a través de la història que, amb interès creixent: el relat sedueix, atrapa, han llegit fins aquest moment en un relat escrit a quatre mans per Sílvia Romero i Manel Jovani.

El fil conductor de Ningú com tu parteix d’una història d’amor clàssica i, per tant, arquetípica, entre una jove majordoma i el seu senyor. Un amor que en la seva autenticitat els desclassa, si bé han de guardar les aparences en aquell temps de foscors franquistes i ultra catòliques que els va tocar viure als protagonistes en la seva realitat, ja que la novel·la, pura ficció, parteix d’uns personatges reals que prenen vida en una novel·la de calat per com el seu propòsit literari va més enllà de la temporalitat dels quaranta anys en què tenen lloc els fets: des de l’any 1933 fins a l’any 1973, amb la guerra civil i la llarga postguerra que va tenallar tantes vides en el bàndol dels perdedors.

En una atmosfera i ambientació històrica descrita amb la versemblança d’una documentació exhaustiva, plena de detalls i referències cultes, a Ningú com tu Romero i Jovani presenten el recorregut biogràfic i moral d’una doble saga: la de la família d’alta burgesia barcelonina d’on procedeix el protagonista, Lluís Tossal, i situat en la banda dels guanyadors de la guerra civil, i la família de la jove Pasquala, d’idees profundament republicanes com els seus pares assassinats al poble de Vall-de-roures, i amb figures de relleu com la germana gran Pilar, que per la seva filiació s’ha d’exiliar a França, així com la de la tia Gabriela, que a Barcelona es fa forta en l’exili interior. Dones de tremp, de capteniment exemplar que, com la mateixa Pasquala, tenen un paper fonamental en aquest relat que posa en evidència tant la fermesa de les conviccions d’uns com la hipocresia social d’altres, si bé les línies s’entrecreuen en els valors d’alguns dels personatges que surten del seu marc en uns temps històrics que hem conegut, si bé qui escriu ja és gairebé de la generació de la jove Vera, criada i educada a França, una noia moderna, emancipada, però sense perdre peu en el valor d’alta qualitat humana que té el suport de la família en els moments importants de l’existència.

Diversos fils es teixeixen en una trama molt ben construïda per Sílvia Romero i Manel Jovani: la rivalitat entre els germans Tossal, Enric en l’arquetípic paper de Caïm en el seu odi actiu envers el germà Lluís; la desagradable personalitat de Teresa Gilabert, la sogra d’Obdúlia, una noia malaltissa amb la qual es casa Lluís Tossal; Mario de la Vega, el secretari de Lluís (a més d’empresari d’èxit Lluís és un gran col·leccionista), ha d’amagar la seva condició d’homosexual; Aurèlia, la germana de Lluís i Enric, que a la mort de la senyora Gilabert sembla que ‘ressusciti’ i obre la seva ment fins a combregar amb les idees del maig del 68; Antonieta, que des de Vall-de-roures mantindrà el llaç amb els orígens de Pilar i Pasquala, així com elements que prenen significança simbòlica en el relat, com ara la figura d’una escala, i que no desvetllarem aquí per tal de conservar el misteri que, cal dir, no és l’únic a la novel·la, ja que Vera, a la qual l’apassiona la Història, desenvolupa una brillant tesi doctoral en la qual es posa al descobert una fins aleshores ‘desapareguda’ Encíclica Papal del segle XVII, que podria posar en qüestió nogensmenys que el paper de la dona en l’Església.

En la doble saga encarnada pels personatges de Lluís i Pasquala, a Ningú com tu convergeix el personatge de Vera en un perfecte triangle narratiu que s’enriqueix amb la passió de Lluís per la seva col·lecció de vestuaris antics i altres peces de valor, la cultura de fons de Pasquala, que sovint apuntala el seu discurs amb frases en francès de Flaubert que sap de memòria –el pare era mestre a Vall-de-roures-, i l’encert de cloure cada capítol amb unes cartes escrites pels actors secundaris de la novel·la, que alhora que donen dinamisme a la narració, la completen en un treball d’immersió en la psicologia dels personatges que, per posar un símil que els lectors podran identificar entre els seus referents literaris, podríem comparar amb la també novel·la-riu Els Buddenbrook. El seu autor, Thomas Mann, hi va descriure la decadència d’una família burgesa, si bé en el cas de Ningú com tu, de Sílvia Romero i Manel Jovani, s’hi aprecia l’emergència dels valors de finals dels anys seixanta del segle XX perquè, en efecte, els temps ja estaven canviant, com cantava Bob Dylan en una de les seves cançons més emblemàtiques.