-
A les verdes i a les madures
-
Sixte Moral
- Vilanova i la Geltrú
- 21-01-2025 06:58
Eix
Creiem que és una clara oportunitat més enllà dels actes oficials fer pedagogia sobre aquesta part de la història del país per fer caure aquest blanqueig que hi ha des d’alguns sectors polítics del país
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El 25 i 26 d’octubre de 1975 va tenir lloc la XIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos a Vilanova i la Geltrú. Ara doncs farà cinquanta anys d’aquesta celebració dels estudiosos (que recordarem si tenim l’oportunitat amb més profunditat) del país, que aplegats a la nostra ciutat, van exposar temes científics, socials, culturals, artístics... La presidència d’aquella assemblea va correspondre al Dr. Manuel Riu i Riu, Catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona. Recordo que en un moment d‘aturada d’aquelles sessions qui era llavors el director el Diario de Villanueva y Geltrú, en Jaume Carbonell, en un moment i de manera reservada i discreta ens mostrà una portada del Diario on s’anunciava la mort del dictador Franco. Ja estava tot a punt però encara hauria de passar un mes, fins el 20 de novembre, perquè la portada fos publicada i s’anunciés la mort del general colpista.
També farà doncs cinquanta anys de la seva mort.
Certament una data per recordar amb interès perquè era el principi de la fi de la dictadura i marcava una fita per l’esperança d’avançar cap a un país àmpliament democràtic.
I segurament és també una data que pels que van viure-la en tenen algun record concret. Ja passa. Les dates històriques i la mort del dictador, sens dubte, n’és una d’elles, van lligades al record del que feies o vas fer en escoltar la notícia. I sí, també és cert que es van obrir forces ampolles de xampany -llavors era xampany-. Per celebrar-ho, amb molta discreció i en la intimitat això sí. No va ser tampoc ni de lluny una revetlla popular.
Perquè cal recordar que el dictador va morir al llit. Ni el braç incorrupte de Santa Teresa ni el mantell de la verge del Pilar van fer el miracle.
No va ser enderrocat.
No hi va haver ruptura democràtica i sí una reforma política que es va quedar a mig camí amb organismes clarament contaminats pel franquisme.
Perquè mort el gos va seguir encara la ràbia, que potser va anar perdent intensitat, però mentre les accions violentes de l’extrema dreta o de la repressió policial van ser força freqüents, Atocha, Montejurra, El Papus, País València i una llista molt més àmplia i encara recordar que al febrer del 1981, o sigui 6 anys després de la mort de Franco, vam patir un intent de cop d‘estat que pretenia seguir amb la dictadura que estava essent desmantellada poc a poc. Allò del “ruido de sables” era continu.
No negarem ni blasmarem la feina feta durant la transició ni molt menys, els que en va ser protagonistes i els que modestament hi van aportar algun minúscul gra de sorra es senten partícips d’un moviment de lluita per la democràcia després d’anys de dictadura cruel i implacable. Però no podem ser tant innocents per creure que el franquisme va desaparèixer d’avui per demà, d’un dia per l’ altre. És més, encara hi ha algunes actituds que són clarament franquistes o si es vol hereves directes de la dictadura per la seva ideologia i per algunes actituds i fets que tornem a veure amb una certa normalitat entre els discursos d’algun partits polítics.
Ara el govern Sánchez ha proposat un programa d’actes per recordar l’efemèride però bàsicament per celebrar els 50 anys de l’inici del procés democratitzador.
Fa cinquanta anys hi ha haver la desaparició física del dictador però el seu, diguem-ne, llegat ideològic torna a ser reconegut en alguns programes de partits de l’ultradreta.
I encara tenim que en els nostres dies es segueix blanquejant reiteradament el franquisme i les seves conseqüències per aquells que enyoren el dictador i la seva obra i també per alguns que amb el pretext de considerar-se mitjans d’informació no fan res més que desinformar sobre la història de la dictadura franquista atribuint-la a la reacció “patriòtica” contra els excessos de la república. Fals i històricament manipulat. Un cop d’estat és un cop d’estat. Certament hi ha nostàlgics de la dictadura que segueixen treballant per complir l’ideari del dictador i els seus seguidors.
Recordar la mort del dictador segurament és interessant sobretot perquè les generacions, que no van conèixer la situació que durant més de quaranta anys es va viure, sàpiguen de manera clara, objectiva i documentada els estralls que va fer una dictadura cruel i repressora i també hauria de servir per desmantellar els que avui encara fan apologia del règim totalitari o banalitzen l’acció del franquisme.
Deien fa poc en un article al diari el País els historiadors Josep Maria Fradera, Xosé M. Núñez Seixas i José Mª Portillo “Con todo, una política de memoria proactiva no sólo debe fijar los valores clave que se quieren recordar. También debe considerar el sentido de su oportunidad. Es difícil consensuar nada con quien prefiere correr velos de silencio en nombre de la reconciliación, porque toca tensar la cuerda y “p’alante”. Pero, aunque se evite mencionarlo, la sombra del dictador que murió en la cama sigue presente. Y no es un hecho conmemorable. Sí debe ser objeto de debate historiográfico por qué el franquismo resistió, a diferencia de otras dictaduras europeas, hasta la muerte del autócrata y más allá; y si realmente estaba todo atado y bien atado. Pero es evidente que 1975 difícilmente puede ser una fecha fundacional de la democracia; tampoco de la recuperación de libertades básicas y derechos fundamentales. La lucha por ellas, conviene recordarlo, comenzó en la sociedad española, en la calle, las fábricas, los bufetes de abogados y las universidades mucho antes de 1975”. (1)
Acceptant el que diuen els historiadors si que creiem que és una clara oportunitat més enllà dels actes oficials fer pedagogia sobre aquesta part de la història del país per fer caure aquest blanqueig que hi ha des d’alguns sectors polítics del país.
La celebració i els actes programats han tingut la crítica de bona part de l’arc parlamentari -normal-, alguns perquè consideren que es queda curta i que cal anar destapant tot el que encara està volgudament mig obligat i altres perquè creuen que és una cortina de fum davant els problemes que té el govern i per provocar a l’oposició. La dreta i l’ultradreta evidentment reneguen del tema i acusen a Sánchez de promoure el guerracivilisme.
Eren d’esperar aquestes reaccions però en aquesta celebració, commemoració o el que se’n hi vulgui dir, cal que es parli del moment històric de la mort del dictador perquè és una assignatura pendent que cal posar damunt la taula per evitar que sigui determinada dreta -amb arrels en el franquisme- qui segueixi manipulant el període històric.
I no és cercar l’enfrontament com diuen falsament ni que es vulgui imposar el relat de l’esquerra. És que cal analitzar el moment històric de la mort del dictador i tot el que va seguir per adonar-nos que, ben segur, queda molta feina encara per fer.
(1) ¿Conmemorar la muerte de un dictador? Josep Mª Fradera, Xosé M. Núñez Seixas y José Mª Portillo son catedráticos de Historia Contemporánea de las universidades Pompeu Fabra (Barcelona), Santiago de Compostela y del País Vasco, respectivamente. El País. 10 de gener 2025
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!- dictadura
- Franco
- Memòria Històrica
- Política
- Sixte Moral
- Albinyana
- Argençola
- Avinyonet del Penedès
- Banyeres del Penedès
- Bellprat
- Bellvei
- Bonastre
- Cabrera d'Anoia
- Calafell
- Canyelles
- Capellades
- Carme
- Castellet i la Gornal
- Castellolí
- Castellví de la Marca
- Copons
- Cubelles
- Cunit
- El Bruc
- El Montmell
- El Pla del Penedès
- El Vendrell
- Els Hostalets de Pierola
- Font-rubí
- Gelida
- Igualada
- Jorba
- La Bisbal del Penedès
- La Granada
- La Llacuna
- La Pobla de Claramunt
- La Torre de Claramunt
- L'Arboç
- Les Cabanyes
- Llorenç del Penedès
- Masllorenç
- Masquefa
- Mediona
- Montmaneu
- Òdena
- Olèrdola
- Olesa de Bonesvalls
- Olivella
- Orpí
- Pacs del Penedès
- Piera
- Pontons
- Puigdàlber
- Rubió
- Sant Cugat Sesgarrigues
- Sant Jaume dels Domenys
- Sant Llorenç d'Hortons
- Sant Martí de Tous
- Sant Martí Sarroca
- Sant Pere de Ribes
- Sant Pere de Riudebitlles
- Sant Quintí de Mediona
- Sant Sadurní d'Anoia
- Santa Fe del Penedès
- Santa Margarida de Montbui
- Santa Margarida i els Monjos
- Santa Maria de Miralles
- Santa Oliva
- Sitges
- Subirats
- Torrelavit
- Torrelles de Foix
- Vallbona d'Anoia
- Vilafranca del Penedès
- Vilanova del Camí
- Vilanova i la Geltrú
- Vilobí del Penedès