Aquelles hores de ciències

Que el sistema educatiu català -si és que existeix quelcom semblant a un sistema a Catalunya- està malalt és, a hores d’ara ja, un tòpic en el qual trobaríem un acord abassagador. Ara, les propostes de millora, els diagnòstics o el temps estimat de recuperació són tema de discussió bizantina. No sabem si hem de dur el pacient a cardiologia, a traumatologia o a psiquiatria però mentrestant des del personal administratiu fins al de manteniment dels televisors, tothom hi diu la seva. Tothom té un greu problema i, sovint, una solució senzilla i miraculosa. Menys classes magistrals! Més innovació! Menys competencial! Més competencial! i l’última en arribar: Més hores de ciències! Que ens treuen hores de ciències! Correm-hi!

Conec la cara de la professora de català o castellà o filosofia o història de l’art quan senten això. Ei, xatos, benvinguts. Aquí, en territori humanitats, la supressió horària ja és el nostre hàbitat natural. En dues hores setmanals la de català ha de deixar llestos aquests futurs ciutadans per a la resta de la seva vida. Mai més estudiaran llengua catalana; tal com els deixi, així es quedaran. I no, no hi ha cap universitat que programi un curs zero per millorar les habilitats lingüístiques dels seus alumnes. La de filosofia ha de rebre alumnes que en un 50 per cent suspenen en comprensió lectora, segons les proves PAP, i deixar-los a punt per llegir, comentar Nietzsche i trobar-li la significació cultural en el món d’avui. Ei, científics! Quan la filosofia, la història de l’art o la llengua són bandejades no se us senten els plors. O ens posem tots a observar el conjunt, o per separat, cadascú des de la seva parcel·la, ens seguirem enfonsant.

I si ho mirem amb un xic de perspectiva, la discussió sobre unes horetes més o menys en una etapa no obligatòria… què voleu que us digui, no li trobo el sentit. L’arbre està sec, els paràsits se’l mengen, el sol sembla esgotat, la collita és escassa, però els veremadors mantenen una intensa disputa sobre si han de collir avui o millor demà perquè el grau no acaba de ser l’òptim. De debò la nostra educació està fallant per aquí? M’esteu dient seriosament que una bona solució a aquest problema d’hores de ciències milloraria sensiblement el panorama?

I per què no aparquem aquest tema de moment? Té la seva importància, sens dubte, però anem primer a les coses urgents. Ja fa temps que, a les PAU de física, l’exercici menys triat, aquell que més alumnes deixen en blanc, és precisament aquell que té l’enunciat més llarg. No l’objectivament més difícil, sinó aquell que exigeix més lectura. Mentre això ens passi, una horeta de més o de menys no ens traurà de pobres. La solució als problemes de batxillerat cal buscar-la a primària i a secundària, de la mateixa manera que la solució als problemes d’una verema dolenta cal buscar-la a l’hivern i a la primavera anteriors. Amb el gra, ja no hi ha res a fer.