Signar i rubricar

Ho sento, però no m’he pogut estar de comparar dues de les noticies d’aquest final de setmana passat amb els rituals que acompanyen la festivitat de Sant Jordi a casa nostra. La signatura de llibres per part dels autors i les reedicions de llibres que es promocionen com a novetats.

No busco frivolitzar perquè la cosa no està per bromes, però penso com sempre que un toc d’humor sempre pot ajudar a pair un ensurt o una previsió negativa. Per això, amb el vostre permís, començaré per la imatge d’un president Trump seient en una taula curulla de carpetes, agafant la primera, obrint-la, agafant també una mena de retolador d’una capsa plena i estampant amb ell un gargot gegantí de traç gruixut i lectura impossible a la base del document per, immediatament, mostrar a les càmeres una rúbrica que sembla més haver tatxat alguna cosa que no haver fet una signatura. I el millor de tot és que els serveis de propaganda de la Casa Blanca expliquen que aquest ritual s’ha repetir un parell de milers de vegades en pocs dies, molts llocs i un món on les transferències de milions de dòlars o euros es fan tot prement una tecla d’ordinador després d’escriure, també amb les tecles, una contrasenya. Un ritual reiterat que va acompanyat pel canvi de retolador a cada document i que, quan la situació ho permet, es complementa amb el repartiment/llançament dels retoladors als assistents a l’acte, probablement en un intent de fer-los corresponsables del que acaba de signar, ja sigui l’indult a un dels assaltants del Capitoli ara fa quatre anys o l’enviament de soldats a la frontera amb Mèxic per aturar l’entrada d’immigrants i expulsar els que han estat detinguts en territori nord-americà.

Però, com ja intuíem des que vàrem saber que Trump tornaria a manar, el president dels EEUU reelegit, condemnat judicialment i proclamat, s’ha tret la màscara i ha començat allò que podríem considerar la seva venjança personal contra els que no li varen permetre aconseguir la presidència per la via de l’ocupació ara fa quatre anys. Anunciant mesures com la de sortir de l’Organització Mundial de la Salut per, tres dies més tard, explicar que s’ho està repensant i que ara per ara té altres prioritats. I jo em pregunto: Tot i haver signat i rubricat l’ordre, serà capaç de tornar enrere? Estriparà el document que va signar?

La segona imatge que em ve al cap és la dels diputats de Junts per Catalunya al Parlament espanyol entrant -naturalment junts- a l’hemicicle per anar a votar en contra del que ja aleshores havia estat definit com decret-òmnibus, i la dels mateixos sortint al pati (també junts) després de la votació i el ple. Aparentment per fer-la petar sobre tot el que havia passat allà dins i, probablement, començant a valorar la seva resposta si el govern del PSOE-Sumar decidia separar les propostes “interessants” per presentar-les per separat i posar-los en la disjuntiva de votar-hi a favor o en contra, o en la encara més compromesa de forçar una moció de censura junt amb el PP, ERC i altres grups discordants.

Dues imatges i una reflexió comuna que em fa pensar en si el que estem veient i patint és realment política amb majúscules o simplement una representació més o menys improvisada de resposta a un PSOE (hauria de dir govern, però tal i com estan les coses...) que vol seguir al poder al preu que sigui. Igual com Donald Trump vol convèncer, al preu que calgui, als mitjans de comunicació i centres de poder del seu país, de la via que espera seguir aquests propers quatre anys. Una cosa, però, semblen buscar en comú uns i altres. Mantenir-se en el poder com més temps millor i fer-ho sense massa desgast per poder tenir com més opcions millor a seguir remenant les cireres. Però, aquí sí, amb una diferència. Trump -i sobretot els seus aliats tecnològics- semblen haver-se tret la màscara, mostrant la seva imatge de dreta reconvertida per la intel·ligència artificial. A casa nostra, per contra, les idees “progressistes” semblen encara arrelades i, per tant, poc evolucionades. Aquelles que, en els anys del pujolisme, defensaven i practicaven l’estratègia de la Ramoneta i la seva amiga.-