Viatge a la Patagònia

Sé que no hi aniré mai, a la Patagònia, ara ja no. He viatjat molt i en sóc feliç, dels viatges que he fet, però ara ja no puc, no tinc prou salut per fer-ho. Però sí que puc llegir, ja sigui al sol càlid d’un migdia d’hivern al jardí, o a la butaca confortable de casa amb un bon llum de peu, un viatge a la Patagònia gràcies al fascinant relat que n’ha fet aquesta viatgera incombustible que és Conxita Tarruell i Llonch, que amb Rosa Pi Masvidal en dona fe al llibre De Tierra del Fuego a les aigües de l’Iguazú (Tushita edicions).

L’esperit viatger, tot i que penso que és innat, no s’improvisa, es cultiva, i, sovint, l’incentiva la lectura d’algun gran viatge que impulsa a seguir-ne les passes, com li va passar a Enric Soler, l’editor de Tushita, quan va sentir-se cridat a viatjar a la Patagònia després d’haver llegit En la Patagonia, de l’escriptor anglès Bruce Chatwin, hores d’ara una obra de referència. Hi va viatjar dues vegades, a la Patagònia, Enric Soler, i fruit d’aquests viatges és el seu llibre Per la Ruta 40, tal com explica al pròleg de llibre De Tierra del Fuego a les aigües de l’Iguazú, de Conxita Tarruell, edició que s’acompanya de dos contes escrits per Rosa Pi inspirats en els paisatges, sobretot humans, d’aquestes terres feréstegues, com de Far West, de l’Argentina profunda.

En l’aventura extraordinària per la Patagònia, planificada al detall amb temps i amb l’entusiasme característic de la Conxita i la Rosa, s’hi van afegir unes amigues que també tenien aquest somni, i així es va formar un grup de vuit viatgeres. Si temps era temps poques dones es podien moure de casa, les societats eren molt tancades, ara són nombroses les dones que viatgen amb el mateix esperit intrèpid que el d’Alexandra David-Néel (1868-1969), d’Isabelle Eberhard (1877 1904), o el de la nostra Aurora Bertrana (1892-1974); o jo mateixa, quan, fruit dels meus viatges, vaig escriure les proses poètiques de La Porta Índia i Estampes de Cuba, o els llibres de poemes Noviluni a Washington, Santuari grec, Blau de nit a Praga i Quan Jurupari era déu. Un viatge al Brasil...

Les viatgeres esmentades més amunt en van deixar testimoni escrit, de les seves experiències amb el desconegut, una manera de preservar-ne el record i les descobertes dels seus viatges, que sempre són individuals, i és fàcil fer-ne la comprovació: només que anem uns dies a la muntanya, posem per cas, i ens demanem d’explicar-ho en uns fulls, cadascú ho farà des de si i des dels propis referents culturals. Així, doncs, cadascú haurà fet el seu viatge que, posant-lo per escrit, serà comunicable als altres.

El desig de comunicació de l’experiència viscuda és una de les premisses principals dels llibres de viatges escrits per la Conxita Tarruell: la trobada amb l’alteritat, que sempre es dona de manera fructífera gràcies a la seva capacitat d’observació i d’escolta. Així ha esdevingut també en ocasió d’aquest viatge a l’Argentina, un periple que ha portat a les viatgeres a admirar els tresors naturals que ofereixen les terres patagòniques, a gaudir de la visita a la capital, Buenos Aires, així com a les poblacions que han anat resseguint en una ruta que les va dur fins al Brasil per delitar-se amb l’espectable fabulós de les cascades d’Iguazú. Com en d’altres ocasions, Conxita Tarruell i Llonch narra amb amenitat l’aventura argentina que s’acompanya de fotografies que l’il·lustren i amaren de més màgia, si cap, uns capítols que són una invitació a viatjar a la Patagònia, ja sigui que es programi per a les vacances properes, ja sigui que es llegeixi amb la mateixa fruïció que jo ho he fet, deixant-me sorprendre a cada pàgina per les meravelles que mostren paisatges, museus i monuments visitats i, sobretot, pel diàleg establert amb les persones que les viatgeres van trobant pel camí, enriquint a cada pas la seva perspectiva de la humanitat, una i diversa al mateix temps. La felicitat s’acosta molt a un estat d’ànim tan serè i alegre com el que es respira tant en el relat del viatge per part de Conxita Tarruell com en els contes de Rosa Pi, que ara podem llegir al llibre De Tierra del Fuego a les aigües de l’Iguazú.