La marca de l’ham

Amb Matar la mare Ortensi va obtenir el 22è. Premi Joan Duch. Editat per Cap de Brot Edicions, La marca de l’ham s’acompanya d’una il·lustració a la coberta d’Alba Barceló.

No sempre, però els títols dels llibres diuen del llibre més coses del que s’acostuma a pensar. Un ham és una eina usada en l’ofici de la pesca. Per les seves característiques punxants, un ham provoca una ferida en el peix que hi queda atrapat. Així, en llenguatge figurat, un ham esdevé un arpó simbòlic, un garfi en el qual hi pot quedat atrapat, o suspès, un sentiment, o una voluntat, o una memòria. Un ham, doncs, deixa una marca, un senyal, una ferida en el peix, i de manera metafòrica un ham deixa una marca, un esqueix en el cor de la persona pescada, capturada o seduïda amb més o menys bones arts.

A La marca de l’ham l’autora parla de ferides, sobretot d’aquells estrips causats per l’amor, si bé no busquin els lectors uns poemes de llàgrimes i plors: no hi ha cap concessió al sentimentalisme, a La marca de l’ham, més aviat trobem l’esforç del jo poètic de Laura G. Ortensi per deslliurar-se de l’arpó que li ha fet un sangtraït al cor mitjançant uns versos sorneguers, de paraules arriscades i fins i tot provocadores, i dites tal com ragen. Paraules que miren de distanciar-se no del dolor, que això no és possible, sinó de la delectança en el dolor: «No et tornaré a esperar ni a pregar que m’expliquis/ per quins set sous de Déu vas dir de cardar el camp./ Tot plany quedarà aquí, amb la marca de l’ham...»

En el capítol de les endreces Laura G. Ortensi ens diu que «La Marca de l’Ham és el barri on van anar a parar els meus abuelos, Virtudes i Alfonso, i el meu pare, Manuel, poc després d’haver arribat a Catalunya. Allà hi van fer les primeres arrels, com jo les he fet a Ciutat Meridiana». La toponímia, doncs, també hi té un paper, a La marca de l’ham, que vindria a ser el lloc on ancorem per fer-hi arrels i fer-les créixer. Així, de la mateixa manera que els éssers fem els llocs, també els llocs ens fan en un intercanvi d’energies que donen pòsit i temporalitat a la nostra història personal.

En uns poemes la majoria ben escandits en la forma del sonet tradicional, Laura G. Ortensi va trobant-se amb el seu estil descabdellant amb destresa i oportunitat dins el vers expressions col·loquials com ara: sugus, era del McDonald’s, bizum, treballadors en ERO, i també de paraules feliçment recuperades del nostre lèxic tan aprimat en els darrers anys: ballaruc, patac, malura, perfet, tabalot, tinyós... Sens dubte som davant d’una veu personal i ben plantada. En un món plegat de tantes impostures i disfresses verbals, i el món literari no se’n salva pas, més aviat n’abusa, és una bona notícia el dring d’una veu clara, directa, sense filtres, com la de Laura G. Ortensi a La marca de l’ham.