Quin batxillerat volem?

La pregunta del sr. Ramon Grau al Diari de l’Educació és bona: quin batxillerat volem? Podríem, no obstant, estendre-la a qualsevol altra etapa: quina primària volem? quina secundària? quina universitat? quina formació professional? No crec que trobéssim un acord fàcil en cap. Ara mateix, resulta complicat arribar a un consens ampli en una pregunta tan bàsica com aquesta, fins i tot en etapes com l’educació infantil. Els hem d’ensenyar a llegir? hem de deixar la lectura per a la primària? Fins i tot, podríem ampliar-la al màxim i qüestionar-nos quina societat volem, quin país o quina vida. De manera que em temo que la pregunta no deu estar del tot ben formulada perquè és massa recurrent i perquè fins i tot assajant una resposta honesta, com fa el sr. Grau, no acabaríem de sortir-nos-en.

Entén -i d’això n’entén perquè ha estat un dels responsables del disseny curricular a Catalunya- que hi ha assignatures dirigides a culturitzar, les troncals, llengües, història i filosofia; que n’hi ha dirigides a preparar els estudis posteriors, les de modalitat, ciències o lletres, i n’hi ha amb un paper orientador, que serien les optatives. Com totes les classificacions té aspectes clarificadors i altres que són més artificiosos; és una divisió tan permeable que no arriba potser ni a ser-ho, vaja, com si talléssim aigua amb el ganivet del pa. Amb totes s’orienta, amb totes es preparen i amb totes es culturitzen. Em costa molt determinar que unes són més protagonistes que unes altres en algun aspecte. És un punt clau de la seva argumentació perquè clar, si toquem les hores de les troncals, segons ell, estem afeblint la component cultural; si toquem les hores de modalitat, aprimem la preparació per als estudis posteriors i així. Ho sento, però com que no compro la classificació, ja no m’entra tampoc la conclusió posterior. Un futur advocat potser s’orienta i es prepara gràcies a les classes de filosofia -que són fonamentalment culturals, o sigui, prescindibles-; l’editor dels llibres que dibuixaran el panorama intel·lectual del segle es prepara amb totes les matèries i, a més, amb tot el que llegeix fora de temari; el fisioterapeuta s’orienta per vocació de servei i per inclinació a les cures, tot i que necessitarà una sèrie d’assignatures científiques que gairebé aconseguiran, en alguns casos, que ho deixi córrer. I així. La vida no és tan quadriculada, no obeeix a un disseny curricular i encara menys la vida als divuit anys.

D’alguna manera s’han d’organitzar els centres, o sigui, que fer-ho per assignatures comunes i altres que obeeixen més a un itinerari formatiu ja ens va bé. Ara, treure’n conclusions filosòfiques potser ja és donar-nos massa importància. Preguntava que quin batxillerat volem. Bé, un que permeti gaudir als alumnes d’allò que fan. No de tot, perquè si se t’ha travessat l’anglès doncs no tindràs més remei que treballar-hi, però, en general, que permeti trobar, en algun lloc, el plaer d’aprofundir, de saber. O sigui, i torno als meus mantres, qualsevol batxillerat ens resultarà bo si tenim alumnes que tenen molt ben assolida la seva competència lectora, si saben matemàtiques i si, a més, saben escriure amb prou fluïdesa com per expressar idees complexes. El batxillerat és guapíssim per als alumnes que hi arriben així. I ja era genial, just per als mateixos, abans que el reformessin. Quan el tornin a remenar, continuarà essent xulo per a aquests, i una tortura per als altres. Ens hi juguem calers?