Fil a l’agulla

El Ple de l’Ajuntament de Vilanova ha aprovat per una amplíssima majoria (23 de 25) L'avanç del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Vilanova i la Geltrú, el programa de participació ciutadana i el document inicial estratègic incorporats en l'avanç, i sotmetiment a informació pública.

És una bona notícia, després de 25 anys sembla que es posa fil a l’agulla per la reformulació i adequació del Pla General d’Ordenació de la ciutat. Bé és cert que en el mandat passat, el govern de llavors, va començar els treballs importants de diagnosi previs que donaria pas a aquest document però la pandèmia va trencar el procés de treball. Ara doncs s’obre la porta a començar els treballs per configurar el projecte de ciutat del futur. Fa vint i cincs anys de la darrera aprovació d’un Pla general. Han passat molts anys i la ciutat ja no és, ni de lluny, la mateixa com tampoc no ho són les sensibilitats generals ni les aspiracions col·lectives tenen res a veure. Un quart de segle canvia moltes coses. I tampoc evidentment es pot viure de fer modificacions puntuals, que tot  i ser sense cap dubte necessàries, a voltes no es poden fer en clau global i poden generar desequilibris. En cada convocatòria electoral la majoria dels partits han expressat la voluntat d’iniciar un nou procés d’ordenació, no ha estat fins ara que el fil s’ha posat a l‘agulla. Ara cal seguir sense pausa. No cal córrer, però si treballar amb voluntat de com més aviat millor hi hagi una normativa global pel que fa a l’ordenació física de la ciutat.

En el temps que ha passat des de l’anterior Pla han sorgit tot una seguit d‘ordenaments territorials i normatives en forma de criteris per part de la Generalitat que van tancant algunes possibilitats de decisió dels ajuntaments. La planificació general del país va deixant poc marge de maniobra als ajuntaments però tot així segueix essent molt important el debat públic sobre la configuració del futur de la ciutat i com s’estructura en el temps i les modificacions que calguin fer.

El document que s’ha aprovat conté elements molt interessants com és l’estudi demogràfic del futur de la ciutat i la comparativa amb altres ciutats. Intueixes quina és la corrent de fons del país i els moviments de les persones més enllà del problema de l’expulsió de molta gent de la zona metropolitana pels preus de l’habitatge. Té interès perquè després en les alternatives que es proposen el pes del creixement és important i posa de manifest, sense concretar encara òbviament, el conjunt d’equipaments necessaris per poder oferir la qualitat de vida que es mereix la ciutadania.

I encara en el document que no és decisori, sinó de donar el màxim d’informació, una diagnosi del que avui hi ha, també planteja alternatives que seran les que hauran de debatre, i després del debat, adoptar les mesures i ordenament que es vulgui per intentar acompanyar el creixement, les infraestructures necessàries.

I ben segur que hi haurà debats que no es podran eludir, un altra cosa és que es pugui conformar tot el que ara es planifica perquè la pròpia dinàmica de la ciutat pot ser variable en determinats moments o amb determinades necessitats avui no contemplades. I naturalment la ciutat cal es posicioni en el territori, en el més proper, els municipis veïns en primer lloc però també en l’àmbit de la vegueria, la regió i el país.

Hi ha espais com l’Ortoll, l’Eixample Nord i les urbanitzacions peri-urbanes que, sens dubte, només faltaria, cal que es posin damunt la taula i caldria que s’escoltessin opinions més ella de tenir posicions apriorístiques, que és inevitable, hi hauria d’haver la possibilitat de canviar, matisar i transaccionar.

Seria interessant que la ciutat afrontés el debat amb ambició clara de formular propostes raonables i versemblants, sabent que cadascú pot tenir un idea de com vol que sigui el futur de la ciutat però ben segur que hi ha punts comuns, més dels que pensem, i per tant no s’entendria que el Pla no generés un ampli consens que superés el marc d’un mandat municipal. 

L’aprovació d’aquest primer document és encara poc determinat però sí que ja indica alguns elements que després serà clau en la configuració de la revisió del Pla General. Però la mateixa evolució de la ciutat, de l’entorn i de la mateixa legislació i normatives fa que el document final sigui molt important però també hem de ser conscients que és només l’aprovació d’un instrument, d’una eina que ens ha de facilitar tot el treball per anar emmarcant el desenvolupament parcial i concretant-lo. Aquestes concrecions que tindran un marc normatiu general és a on hem d’ajustar encara més, de filar més prim per garantir els drets de tots els ciutadans i ciutadanes i també els globals de la ciutat. Reglamentar com i quin creixement ens convé en cada moments, compaginació de legítims interessos de ciutat i de particulars, avanç cap al manteniment sostenible de la ciutat i del procés de creixement, intentat que aquest sigui assumible en el temps per les potencialitats de la ciutat i el creixement dels seus serveis. La pressió que sobre el territori s’exerceix cal reconduir-la d’acord amb les necessitats del moment i, sobretot, pensant en el futur de la totalitat de la ciutat.

No perdem més temps, han passat vint-i-cinc anys i el temps no s’atura.