Obra literària infantil de Joan Salvat-Papasseit

En el marc del centenari aquest passat 2024 de la mort de Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924), un dels escriptors més populars i apreciats del nostre panorama literari de principis del segle XX, s’ha publicat una petita joia editorial que descobreix el llegat del gran poeta en una de les seves facetes més desconegudes: Joan Salvat-Papasseit. Obra literària infantil (El Cep i la Nansa Edicions). La publicació s’acompanya d’unes esplèndides il·lustracions de Maria Espluga.   

Pere Martí i Bertran, autor d’una consolidada obra per a infants i expert en literatura infantil, que ha recollit i transcrit els textos en prosa i en vers de Salvat-Papasseit adreçats al públic infantil, acompanya la publicació amb un interessant pròleg que contextualitza aquesta parcel·la literària no desconeguda de Salvat-Papasseit, però sí poc estudiada i divulgada com caldria. Salvat-Papasseit, de pensament proper a un anarquisme de signe humanista, va tenir interès en participar, a través de la seva obra, en una pedagogia per als nous temps, que en el nostre àmbit cultural i social va cristal·litzar en escoles com l’Escola Moderna o Escola Nova, de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Els nous corrents pedagògics de principis de segle també van estar molt influïts per les idees de Maria Montessori. Tots aquests projectes educatius per a la millora de l’ensenyament que des del primer dia es van voler d’implantació universal, ja que també anaven dirigits a les classes treballadores, han deixat una petja significativa en el nostre sistema educatiu, tan modèlic dècades enrere i ara en hores tan baixes. És per aquest motiu que llegir els poemes i textos que Joan Salvat-Papasseit va publicar a La Mainada, revista nascuda l’any 1921, ara pot resultar ben oportú. La qualitat humana que el poeta trasllada a les històries i als poemes, no només són il·luminadors per als infants receptors sinó que també ho són per als mestres i pares que en aquest moment de les seves vides es trobem en la tasca d’educar alumnes i fills en un temps vertiginós. Aquests canvis copernicans volen temps per assimilar-los, demanen pauses, moments per parar-se a observar, a escoltar, a pensar i, sobretot, a conduir-se en cada ocasió de manera atenta i constructiva.

En la lectura d’aquestes proses i poemes de gran bellesa formal on els infants tenen paper i protagonisme, cadascun amb els seus trets personalíssims, si bé no hi falten llums i ombres, més d’una vegada he recordat Lola Anglada. Com el mateix Joan Salvat-Papasseit, Lola Anglada atorgava als infants de les seves històries, que il·lustrava ella mateixa, traces, talents i virtuts d’una llum ètica i inspiradora. Si bé la maldat no s’ha d’ocultar, la bondat s’ha de fer atractiva per a una bona formació de la mainada en aquells valors humans que fan digna la vida.

Els poemes i proses de Joan Salvat-Papasseit per a infants recollits en aquest llibre estan escrits amb un llenguatge que sense perdre ni una gota d’espontaneïtat, són un model de construcció gramatical, amb la qual cosa és molt probable que els infants que en el seu dia van llegir aquestes històries no només en gaudissin per la seva bonhomia, tendresa i no poca picardia que identifica una infantesa activa, sinó que, a través d’aquestes històries, també aprenguessin a escriure de manera clara, ordenada i entenedora. Sens dubte la formalització de l’escriptura és una de les columnes importants en tota pedagogia que es vulgui integral per com és en l’expressió, ja sigui oral i en aquest cas, escrita, on trobem la veu de la persona.