Franki, Llibertat!

Francesc Argemí, un jove de Terrassa més conegut com a Franki, fou detingut el dilluns 28 d’abril de 2008 pels Mossos d’Esquadra, traslladat a la presó Model de Barcelona i posteriorment al centre penitenciari de Can Brians. El Tribunal Constitucional va rebutjar el recurs interposat pels seus advocats després d’haver estat condemnat, i ratificà la sentència de dos anys i vuit mesos de presó que el jutge instructor de l’Audiència Provincial de Barcelona, l’antic fiscal militar franquista Enrique Rovira del Canto, li havia imposat per desordres, atemptat a l’autoritat i ultratge a la bandera espanyola. En Francesc Argemí va ser jutjat ara fa quatre anys, acusat d’esquinçar una bandera espanyola i d’agredir dos policies durant una cercavila festiva que demanava la retirada de les banderes espanyola i europea de l’Ajuntament de Terrassa durant la Festa Major de 2002. Cap dels policies presents al municipi egarenc va identificar físicament en Franki, i el text de la condemna reconeix que no es podia acreditar la seva participació en els fets, tot i que la seva sola presència comportava una presumible implicació. Els Mossos d’Esquadra detingueren en Franki sense notificar-ho als seus advocats i amb una immediatesa que volgué neutralitzar la resposta popular immediata. Però no ha estat així: des del seu empresonament, molts col·lectius i associacions han endegat campanyes i mobilitzacions en senyal de protesta.

El terme Nacionalisme Banal conceptualitzat per l’antropòleg britànic Michael Billig es refereix a un discurs nacionalista implícit, que es percep com a normal i natural i que no s’identifica com a nacionalista, a través del qual el cas de l’empresonament d’en Franki es revelaria com l’exemple perfecte de la violència d’Estat i de la criminalització de qualsevol dissidència per tal de garantir l’ordre establert. El Nacionalisme Banal espanyol s’estén arreu del territori dels Països Catalans des de molts angles: els mitjans de comunicació públics, les competicions esportives i la legislació en base als símbols oficials, posem per cas la llei 39/1981 que regula l’ús de la bandera espanyola i d’altres banderes o ensenyes, han esdevingut mecanismes ideals de coacció per garantir l’acció nacionalitzadora espanyola impedint, a través de mecanismes explícits i implícits, la construcció nacional catalana. En aquest sentit, cal mostrar a les clares quina és la política del Partit Socialista de Catalunya i del Partit Popular amb la inquietant connivència, en el cas que ens ocupa, d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Iniciativa per Catalunya: perpetuar la manca de divisió de poders, de tal manera que els magistrats del Tribunal Constitucional col·locats en el seu dia pel Partit Popular i pel Partit Socialista Obrer Espanyol, s’han convertit en actors polítics més decisius i influents que no pas la pròpia classe política.

Fets com la detenció d’en Francesc Argemí, o de la Núria Pórtulas durant la primavera de 2007 per les seves idees anarquistes, ens ajuden a l’hora de reafirmar-nos en l’escassa qualitat democràtica de l’Estat Espanyol. De la mateixa manera, el record de l’assassinat de Guillem Agulló tot just fa quinze anys i la condemna del seu assassí a catorze anys de presó dels quals només en complí quatre, evidencia el triomf de la impunitat feixista i de la volubilitat de la justícia espanyola, que criminalitza la dissidència ideològica i permet alhora l’existència de grups feixistes mentre la classe política obvia la seva responsabilitat. La Constitució Espanyola de 1978 consagrà un Estat de dret sui generis, on la paraula Estat ha tingut més pes i força que la paraula Dret. La justícia preventiva i l’Espanya inquisidora, on les acusacions semblen fruit de revelacions divines, deté, assetja i empresona aquelles persones que no s’agenollen davant la bandera o del Borbó de torn. Des de la Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú, no ens volem mostrar aliens davant aquest estadi de violència preventiva i criminalitzadora. Per aquest motiu, demanem l’alliberament immediat d’en Francesc Argemí. No ens guanyaran la partida!.