- 03-06-2008 20:16
La CUP alerta que el triomfalisme de l'equip de govern respecte l'Envelat 'topa amb al realitat'
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L’Envelat va començar amb el peu esquerre: l’assignació dels dies per a l’ús d’aquest equipament va començar tard, el mateix novembre que s’inaugurava la infraestructura, fet que deixa entreveure, de bon inici, quina era la planificació del tripartit. El sistema d‘assignació de dies es va fer a cuita-corrents, fet que va generar un conflicte d’interessos entre entitats que volien fer ús de l’espai alhora. També hi havia dies assignats prèviament, malgrat que algú els hagués demanat de manera anticipada. Sembla, doncs, que hi ha actes intocables en un espai públic.
Malgrat que les dades objectives ens diuen que a l’Envelat s’hi han realitzat 43 activitats, a càrrec d’unes 19 entitats i amb una participació aproximada de 17.700 persones de públic assistent. Cal parar-se un moment a extreure conclusions d’aquestes dades aparentment tan positives. El fet que s’hi hagin realitzat tantes activitats respon a criteri de la CUP a “la manca d’espais alternatius per a realitzar qualsevol festa, concert o activitat durant aquest període de l’any”. Què s’ha convertit en un referent per a l’oci nocturn dels joves? És una obvietat a ulls de la CUP “davant la manca d’infraestructures públiques i oferta privada al municipi”.
A més, la candidatura municipalista no creu que aquest espai sigui l’idoni per a desenvolupar totes les activitats que s’hi ha realitzat fins ara. L’Envelat és “massa gran, i fred per moments”, tant tèrmica com arquitectònicament. A més, és un espai que defineixen com “poc dinàmic i poc polivalent”. Aquestes circumstàncies empenyen les entitats a tenir cada cop més dificultats per omplir-lo de genti. A més, no hi ha tarifa més reduïda si no s’utilitza sencer.
La CUP creu que si no es prenen mesures i no es fa un enfocament més general i ampli del tema, l’Envelat any rere any anirà perdent públic, i sobretot actes. Sols cal veure com a moltes de les últimes festes organitzades les xifres d’assistència d’un envelat amb capacitat per a més de 900 persones no arribaren ni de bon tros als 150 o 200 usuaris.
A banda, el model que s’ha seguit per a l’Envelat té una sèrie de problemes, tal com les entitats expressen, com el servei de seguretat o els lavabos, que no es solucionaran “si no s’aborden entre totes les parts implicades, deixant enrere els discursos triomfalistes i les hipotètiques bones voluntats futures”, des de la CUP es defensa que les infraestructures d’aquest tipus han d’ésser gestionades total o parcialment des de les entitats i col·lectius o, si més no, planificades per part d’aquests.
Més enllà dels aspectes positius i negatius de l’Envelat, la CUP en ressalta la seva provisionalitat. L’envelat “és un pedaç que intenta (però no pot) tapar un forat enorme d’infraestructures culturals i d’oci al nostre municipi; un pedaç que tampoc no oculta les falses promeses dels programes electorals dels partits que ens governen”. Des de la CUP no es creu que una infraestructura com aquesta sigui la solució a la manca d’espais, i es defensa que el pressupost destinat a l’Envelat ha d’anar destinat a un espai permanent, apostant –com fèien al seu programa electoral– per la creació d’un espai autogestionat a l’actual Pavelló de les Casernes, amb sales de reunions, magatzems de material, sales de gran i petit, sales d’assaig insonoritzades per a grups musicals, etc.
Des de la CUP es vol que “d’una vegada per totes s’articuli i es faciliti un debat participatiu real que defineixi les actuacions en política cultural, juvenil i d’oci a Vilanova i la Geltrú; que ajudi a consolidar i a impulsar el dinàmic teixit associatiu”. Les entitats es cansen de trobar-se amb problemes cada cop que organitzen quelcom. Aquest debat, al seu entendre, “serà estèril si les entitats, els col·lectius, els tècnics, i tothom qui hi vulgui participar no en són els protagonistes perquè un equipament no té raó de ser si no gaudeix del vist-i-plau d’aquells que l’utilitzaran”. Cal amplitud de mires, una visió global sobre l’oci, el jovent i la cultura, i no atrinxerar-se amb dades d’una infraestructura provisional i obsoleta.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!