L’endeutament com a recurs fàcil

Arribat en aquest punt, ens podríem preguntar si hi ha hagut manca de previsió per part de l’equip de govern. De ben segur que podríem rebatre la previsió d’ingressos que es va fer inicialment (Sempre maximitzadora com el mateix pressupost), però també és cert que acabar recaptant el 15% de les previsions, deixarà curtes les versions més pessimistes que s’haguessin pogut realitzar a finals de l’any passat. El daltabaix económic que s’està vivint des que hem entrat al 2008 era realment complicat de preveure.

Des de la Candidatura d’Unitat Popular sóm conscients d’aquest fet, i és per aquest motiu que estenem la mà a l’equip de govern per a intentar entre tots que aquest forat de 4 milions d’euros sigui el més petit possible.

Això no obstant, hem de denuciar que el govern ha fet tard. L’intent de reduir la despesa s’està duent a terme des de mitjans de setembre, amb tres mesos tan sols de maniobra, per a intentar arreglar el pressupost. Però no dubtem pas, que les tendències en les recaptacions al mes de juny per exemple, ja indicaven de totes totes que la cosa no anava gens bé. Llavors, haguerem tingut mig any per a endreçar i modificar un pressupost que a hores d’ara, es troba en la seva recta final d’execució.

No podem admentre que l’equip de govern marxi de vacanes i quan torni, ens posi sobre la taula un problema que s’hauria d’haver resolt molt abans.

De moment, el govern ja ha llançat la seva proposta de reducció de despeses, consistent en 1,46 milions d’euros. Des de la CUP creiem que aquestes mesures són insuficients. En l’actual época de crisi on molts ciutadans es veuen obligats a imposar-se restriccions i sacrificis, l’Ajuntament de Vilanova no pot ser menys i ha de ser el primer a donar exemple. Els 880.000 euros que es proposen reduir de despesa corrent han d’anar més enllà. A tall d’exemple proposem:

Supressió de les gratificacions: tal i com ja vam manifestar en el seu moment, aquestes gratificacions no es donen per motius económics, per objectius clars o específics ni per cap motiu definit, sinò que responen a afinitats personals. Per això, ara seria un bon moment per a impulsar la seva supressió que ens estalviaria 41.545 euros.

Disminució de la despesa de l’estand municipal a la Fira de Novembre: l’Ajuntament, en un exercici d’estalvi ha de saber muntar un estand municipal que no representi l’elevat cost de 25.000 euros, donant així, exemple a tots els ciutadants.

Informació i acolliment turístic: si a setembre encara no ens hem gastat ni un euro en aquest concepte, caldria posar fre a aquesta partida que suposen 15.000 euros més.
Vestuari personal: és una de les partides que s’han utilitzat encara de forma minsa, caldria imposar-hi límits dintre de lo raonable i necessari.

Aquestes propostes entre moltes d’altres, han de permetre estalviar i alhora posar fre a algunes despeses. La suma total d’aquestes dependrà de la valentia amb que s’afrontin.

Per altra banda, es preveuen aplaçar a proposta del govern, 550.000 euros d’inversions, que juntament amb els 880.000 d’estalvi de despesa corrent conformen el 1.460.000 proposat. Però cal tenir en compte que el deslaçament d’inversions no és estalvi real, sinò que tan sols és un ajornament de la despesa. Un altra raó més que justifica la necessitat de reduir la despesa corrent, que si que és estalvi, i mostra alhora la incapacitat del govern per a retallar despeses. En part per manca de voluntat, però també a causa del retard en la reacció que deixa poc marge de maniobra. Des de la CUP creiem que cal arribar a un consens de les forces municipals per tal d’aplaçar algunes inversions i obres més, i d’aquesta manera, poder alleugerir la càrrega que suposen pel pressupost actual. No sense tenir en compte a més, que caldrà en els propers pressupostos encaixar aquestes depeses traspassades per a que no suposin un llast. Serem estrictes en aquest punt, vigilant que l’ajornament no s’utilitzi per a maquillar els numeros d’enguany.

I qué en faran de la resta de diners que manquen? Doncs bé, l’equip de govern ho té molt clar. Com sempre, recórrer al deute un altre cop més. Però és ben sabut que aquesta opció comporta majors impostos i càrregues fiscals en el futur. A més, suma encara més forces a una espiral viciosa d’endeutament. I és que en époques de bonança económica, el consistori s’endeuta per a superar-se any rera any en seu consum, impulsat justament pels ingressos creixents que comporten els bons temps. Però alhora, en temps de crisi es recorre al finançament per a que tregui les castanyes del foc. Llavors, no hi ha cap més sortida que endeutar-se més i més sense parar?

Malauradament, l’economia està supeditada al sistema polític actual. El recurs a l’endeutament no és un bon remei, però reduir el deute no dona vots, mantenir la despesa fent inversions si. Encara que les haguem de pagar més cares perqué venen carregades d’interessos.

Enguany s’han demanat préstecs per valor de 5 milions d’euros. Si per a tapar el forat en calguessin 2,5 més, i amb el proper pressupost en demanéssin 4 per exemple, tindríem que en tan sols un any ens haurem endeutat la increible xifra d’11,5 milions d’euros. Justament en plena crisi económica i financera, no sembla que sigui un bon panorama. A més, representaria un increment espectacular del 30% del deute reconegut actualment amb entitats de crédit (30 milions d’euros) que ens pot representar als vilanovins uma càrrega molt important en els pressupostos a 2, 3 i 4 anys vista.

Des de la CUP observem aquestes xifres amb cautela. Sobretot perqué tenim la sensació que el govern menysprea els inconvenients que pot representar el deute pel futur i no té una política definida d’endeutament.

Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú