Els altres fets d’octubre

Un cop més, coincidint am el dotze d’octubre, l’Estat explicitava la seva força traient les armes i els tancs als carrers de la capital d’Espanya. La ubicació de la desfilada, com acostuma a passar, no era gratuïta: la Plaza de Colón, manifestació dual del passat imperial i genocida a ultramar i residència permanent de la bandera roja i gualda més gran del món. Hi ha tradicions que, en comptes de desaparèixer, es perpetuen. El rei Borbó, essent príncep designat pel dictador, ja presenciava aquests tipus d’esdeveniments en època franquista. Igualment, trenta-tres després de la mort de Francisco Franco, encara proliferen grupuscles vinculats a l’extrema dreta que glorifiquen el Dia de la Raza amb total impunitat. No ens enganyem: el fet que aquestes organitzacions puguin manifestar-se pels carrers de València, Barcelona i Tarragona exhibint símbols feixistes o cridant consignes racistes evidencien quin és el nivell de precarietat de la democràcia espanyola. En el cas de les ciutats catalanes, cal denunciar a més el doble raser policial de permetre concentracions de gent eminentment violenta i reprimir sense miraments les manifestacions antifeixistes. Les diferents administracions actuen amb un grau gens menyspreable de connivència: mentre els uns autoritzen aquestes concentracions com si fossin una expressió més del patrimoni folklòric espanyol, els altres els hi donen una perfecta cobertura legal. Quin panorama!: si comparéssim els nivells de permissivitat d’un ample espectre polític i judicial que minimitza l’abast de les interpretacions feixistes de la ultradreta espanyola amb la contundència utilitzada per les lleis alemanyes que sancionen amb duresa l’apologia del nazisme, podríem avergonyir-nos i sentir fàstic davant de certes actituds poc bel·ligerants d’alguns dels nostres governants.

La condescendència dels partits espanyolistes envers les actituds dels partits i grupuscles d’extrema dreta va quedar palesa també durant la commemoració de la Diada Nacional del País Valencià, el passat 9 d’octubre, quan diversos membres de les agrupacions España 2000, Alianza Nacional i dels moviments blaveristes Coalición Valenciana i Grup d’Acció Valencianista (GAV) van impedir el pas de la processó de la Senyera del 9 d’octubre amb l’objectiu d’impedir que desfilés per sota d’una estelada col·locada a la seu de la Intersindical CSC de la plaça de l’Ajuntament de València per militants d’Esquerra Republicana del País Valencià. Els diferents col·lectius feixistes acompanyaven alegrement la comitiva institucional i bloquejaren amb tanques de protecció la marxa fins que l’estelada no fou retirada davant els insults i agressions de la ultradreta espanyola i valenciana. Aquesta acció, en realitat, no deixa de ser un atac més que l’extrema dreta adreça repetidament, amb l’aquiescència policial i dels partits polítics valencians, a diverses entitats, partits i associacions d’immigrants de caire nacionalista o progressista.
L’alcaldessa de València, que en cap moment no es va sentir molesta amb la companyia habitual dels grups neonazis i blavers, sí que tingué temps de rebutjar l’acció de la formació independentista al temps que algun membre del PSPV va resoldre igualar la balança de culpabilitats entre els “provocadors” independentistes i “provocats” ultradretans. Aquest joc d’equilibris tendenciós i barroer demostra com també el Partit Socialista del País Valencià s’ha sumat amb determinació a la tasca d’aniquilar l’empremta lingüística i cultural del territori diluint-la a un regionalisme ben entès que, a la manera del nostre enyorat Joan Fuster, en el pecat portarà la penitència.

De Catalunya estant, poques instàncies polítiques s’han aprestat a condemnar els fets; senyal inequívoca que, en determinades ocasions, el concepte de Països Catalans no passa de ser per alguns una realitat nebulosa, més imaginària que no tangible. Des de la CUP, però, encara creiem en una llengua comuna i en la identitat col·lectiva dels territoris de parla catalana i no ens amaguem a l’hora de condemnar l’existència d’actituds xenòfobes i totalitàries amb total cobertura legal de l’Estat. Manca, i ja és hora!, una condemna explícita i un posicionament legal ferm de la gran majoria de partits amb representació parlamentària per acabar d’una vegada per totes amb aquestes manifestacions de l’espanyolisme més repugnant.

CUP de Vilanova i la Geltrú