Posicionament polític enfront del Fons Estatal d'Inversió Local

Hi ha dos possibles enfocaments sobre el fons d’inversió local: des del punt de vista de la mesura estatal i des del punt de vista de l’aplicació en la nostra vila. Tot i que treballem en i des del municipalisme, creiem que és la nostra obligació fer esment als punts més polèmics de la llei:

- És una mesura que es pot titllar, més que de popular, de populista.

- Les obres han d’estar finalitzades a finals de 2009. És a dir, tots els llocs de treball seran temporals i precaris.

- Es tracta d’una mesura improvisada i, en el fons, d’un pegat que no entra a fons en els problemes estructurals (de finançament municipal, de model econòmic, etc...)

- Pel seu caràcter urgent, sembla una maniobra de maquillatge polític, més pendent de fer presentables les xifres d’atur que no pas d’una solució al problema.

- Lluny de millorar la productivitat, o de ser una inversió en sectors industrials en dificultats, aquesta mesura incideix en el model de creixement basat en la totxana i l’especulació immobiliària, precisament un dels factors que ens han dut a la crisi actual.

- La mateixa pressa que el Govern Espanyol s’ha donat per aprovar aquest Pla d’Inversions Locals, la podria utilitzar per a aprovar d’una vegada un acord de finançament digne per a l’administració de la Generalitat de Catalunya. Entre d’altres, els serveis socials, que seran un dels engranatges més importants per pal·liar els efectes de la crisi, són competència de la Generalitat i, ara per ara, estan saturats.


En l’àmbit d’actuació vilanoví, abans d’entrar en la valoració global, hem d’incidir en una qüestió que, si bé no es circumscriu pròpiament a la llei que ens ocupa, s’ha de tenir en compte. Hem escoltat molt i escoltarem que les èpoques de crisi són també èpoques d’oportunitats. Bé, nosaltres hi afegiríem que, fins i tot, són èpoques d’oportunistes. La nostra visió de ciutat no s’inscriu en l’obtenció de rèdits electorals mitjançant el desgast del govern. Ens agradaria, de debò, que el govern de Vilanova tingués iniciatives a tots els nivells per sortir, en la mesura de les seves possibilitats, del difícil moment en què ens trobem. Ens agradaria que s’establissin les prioritats i que no s’actués de cara a la galeria.

Diem això perquè una de les mancances de la nostra vila, que ve de moltes legislatures ençà i dels governs successius, és la definició del model de ciutat. Per posar uns exemples: quin són els beneficis que ha aportat Neàpolis? Quina és la política en quant a la captació d’indústria? I en quant al turisme? Quin comerç es vol dinamitzar? Quin teixit productiu propi? Qui s’anirà a buscar per invertir en aquests plans?

Així, si no cal fer bandera de les oportunitats, potser sí que és bon moment per a la reflexió. Acompanyada, això sí, de mesures concretes que, en les properes setmanes, des de la Cup farem arribar a l’ajuntament.

Entrant a valorar la gestió dels 11 milions d’euros que “toquen” a la nostra ciutat, ho resumirem en els següents punts:

- En cap moment s’ha tingut en compte l’oposició, a l’hora d’elaborar les actuacions.

- De les 12 tipologies que preveu el Fons d’Inversió Local, a Vilanova només n’hi trobem 5. Obviant, de manera molt significativa, la promoció industrial i turística, l’estalvi i eficiència energètica i la supressió de barreres arquitectòniques, entre d’altres.

- La reurbanització de carrers i les obres en general poden afectar molt negativament a tots els establiments de la zona, que poden suposar, fins i tot, el tancament definitiu de les seves activitats. És per aquest motiu que demanem a l’ajuntament que les obres de la Rambla de la Pau s’acabin abans de que arribi l’estiu, tant per temes de mobilitat com perquè les repercussions sobre els establiments comercials i de restauració no es vegin tan afectats en la conjuntura actual.