La CUP porta a debat la corrupció urbanística en una xerrada a Sant Joan

Davant de la polèmica aixecada pels casos d’especulació urbanística recentment desvetllats a Catalunya, els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Sant Andreu de Llavaneres estan al punt de mira de la crítica. Però possiblement, no seran els últims a ser descoberts. Com a especialista en la matèria, López ha desgranat aquest divendres el fenomen de la corrupció urbanística a l’àmbit municipal en una xerrada organitzada per la CUP de Vilanova i la Geltrú al Centre Cívic de Sant Joan, on s’han aplegat una vintena de persones.

El sector de la construcció, els grups immobiliaris, les entitats bancàries i el govern estatal són, acostumen a ser per als experts, els principals causants de la crisi econòmica que vivim avui. López, però, recalca que les pràctiques que han desenvolupat cadascun d’aquests agents provenen de mitjans de la dècada dels quaranta del segle XX. A Catalunya, la proclamació de Barcelona com a ciutat olímpica, el 1986, fou un detonant de la conjuntura econòmica actual.

De fet, el Codi Penal no tipifica la “corrupció urbanística” com a delicte, sinó que existeixen termes específics com ara la prevaricació, la malversació de fons públic, el mal ús de la informació, el tràfic d’influències, el suborn... La diversificació dels agents implicats en un cas de corrupció relacionada amb la gestió de l’urbanisme en un municipi dificulta la detecció de responsables directes, però López ha identificat clarament els sectors causants de la corrupció urbanística.

Per començar, des de la Transició se segueix produint l’anomenada recomposició dels poders fàctics, és a dir, que els qui van estar controlant el poder durant el feixisme han estat substituïts per elements emergents dins les classes polítiques; així per exemple, els alts càrrecs abans ocupats per l’esfera militar, ara han passat a mans de tecnòcrates. Això va originar el caldo de cultiu d’una mitjana burgesia propietària d’empreses aprofitades dels poders precedents. Per a López, el reagrupament de les caixes d’estalvis és un pas més per resituar l’activitat financera, un àmbit llargament dirigit per aquesta classe. Les entitats bancàries, a més, no tenen quantificat el volum de crèdit emès.

Seguidament, cal tenir en compte el paper d’ajuntaments i el govern català que, ara per ara, tenen un finançament deficitari, amb números vermells. Aquí hi té molt a veure l’arbitrarietat a l’hora d’atorgar llicències urbanístiques. Des del punt de vista estructural, els governs locals mantenen vicis, legalment convertits en hàbits: complexitat en la burocràcia i processos administratius, amiguisme en la contractació del personal (en detriment, de vegades, de l’eficiència) i contractes amb frases ambivalents que donen lloc a múltiples interpretacions. “Jo no he vist mai un contracte net a l’administració”, assegura Francesc López. “El tripartit ha xocat amb la ignorància, ha volgut augmentar la qualitat dels estàndards urbanístics i han acabat estirant més el braç que la màniga”, afegeix. Els partits polítics, per la seva banda, s’han subvencionat de l’Estat, fet que ha fomentat l’opacitat del seu finançament (donacions anònimes, donacions de crèdits, etc.).

Però el ciutadà també té part de responsabilitat. L’actitud laxa de la societat davant la corrupció és un factor no menys determinant que els fins ara mencionats. El cert és que els ciutadans en escasses ocasions denuncien l’incompliment de la llei en casos vinculats amb l’urbanisme. Sovint hi ha interessos que obliguen a mantenir silenci.

L’especulació del sòl és un altre agent involucrat en la corrupció urbanística, però els projectes parteixen sempre de que l’edificació en sí està incontrolada. Les taules de rendiment no són públiques i, per tant, no hi ha una proporció de productivitat tipus “temps treballat=feina feta”.

I inevitablement, cal parlar del sector immobiliari: la comercialització d’un immoble té molts sots en els quals un client pot caure al llarg del camí d’adquisició. L’immoble de segona mà és el via crucis d’aquest sector, però la segona residència és el calvari del ciutadà que es passa tota la vida estalviant per a gaudir d’una gran vivenda i quan ho aconsegueix, necessita un altre cop un pis de dues habitacions, i amb ascensor.

Històricament, l’habitatge ha servit com a coixí econòmic i alhora ha resultat ser el coixí indispensable per assumir la immigració que ja no tenia feina com a temporer al camp. Un sector, el de la construcció, que també ha estat plataforma de capacitació per a molts joves. És des de finals dels anys 80, després de la crisi del petroli, que el sector immobiliari va acumular gran part dels estalvis de la població. La bombolla immobiliària ha esquitxat també el sector industrial. En el cas de Vilanova i la Geltrú, per exemple, es van requalificar els terrenys de Pirelli perquè els beneficis eren molt majors que si la fàbrica hagués estat en actiu durant 20 anys més.

Per arrodonir, en el fenomen de la corrupció urbanística hi ha participat el sector immobiliari, el de la construcció, els ajuntaments, el govern de la Generalitat, la indústria, els bancs i la mateixa societat que en pateix les conseqüències. La sortida de la crisi no serà fàcil ni ràpida a Espanya, però per a que sigui possible i s’acabi amb l’especulació, caldrà prendre decisions importants des de les diferents esferes. No només castigant amb la llei a la mà, sinó i sobretot, a través d’una profunda transformació de la mentalitat del polític, de l’empresari, del governant i del ciutadà.

Gent de Gramenet: moviment ciutadà que combat la política del totxo

La xerrada també ha comptat amb la presència d’Antoni Jaumandreu, membre de la candidatura municipalista Gent de Gramenet, col·lectiu de veïns i veïnes que lluita per denunciar l'especulació a Santa Coloma de Gramenet. Aquest municipi del Barcelonès ha estat notícia per la detenció de diversos càrrecs a l’Ajuntament, inclòs l’alcalde socialista Bartomeu Muñoz, i també el president de la constructora Proinosa, relacionats amb un presumpte cas de blanqueig de diners i tràfic d’influències. Des que Núria Parlón (PSC) ha assumit l’alcaldia, ha posat en marxa un paquet de mesures per la transparència. “El que no s’ha dit -segons Jaumandreu-, és que l’empresa francesa encarregada d’elaborar auditories a l’Ajuntament comparteix directius amb Proinosa”.

Amb 117.000 habitants, Santa Coloma de Gramenet és la sisena ciutat més gran de Catalunya. Està rodejada d’una anella verda, la qual fa que neixin barris amb una densitat poblacional molt elevada i es faci difícil conservar la muntanya. Gent de Gramenet es va crear per combatre el creixement desmesurat i per aconseguir serveis indispensables per als ciutadans. El col·lectiu s’ha mobilitzat en nombroses ocasions i ha presentat informes a instàncies judicials per treure a la llum macroprojectes d’urbanització ferotge. Jaumandreu sosté que a Santa Coloma, “la xarxa de corrupció no es cenyeix només a l’àmbit urbanístic, sinó que també dins el polític”. Malgrat en les darreres eleccions municipals, aquest col·lectiu no va aconseguir tenir representació al consistori local per un escàs marge (6 vots), la candidatura no s’ha desanimat i es presentarà de nou als comicis del 2011. Es pot conèixer més informació sobre la feina d’aquesta plataforma al web www.gentdegramenet.org .