Homenatge a Josep Soler i Sardà

Edicions i Propostes Culturals Andana s’ha encarregat d’editar a manera d’homenatge a aquest il.lustre vilafranquí el llibre Josep Soler i Sardà. Compondre i viure, que inclou dos DVD i un CD amb una selecció de la seva trajectòria com a compositor.

Josep Soler, director del Conservatori de Badalona i, entre d’altres, Premi Nacional de Música, es va formar amb el mestre Cristòfol Taltabull, un músic molt admirat per Eugeni d’Ors, que va morir a Vilanova i la Geltrú el setembre de 1954 i va voler ser enterrat a la vilafranquina tomba A Matilde.

Eugeni d’Ors va descobrir la tomba amb l’enigmàtic rètol A Matilde l’any 1917 en un passeig pel cementiri de Vilafranca. Va expressar en veu alta el seu desig de ser-hi enterrat sense saber llavors que aquella Matilde Odoardo i Pérez, més coneguda per Matilde Rovira Odoardo, era una parenta seva per part de mare, Cèlia Rovira, nascuda a Cuba però amb arrels a Vilafranca. En aquest passeig hi va anar acompanyat del poeta Romà Saavedra, un orsià que, anys a venir, formaria part del grup d’orsians que es reunia cada estiu en les sessions de l’Acadèmia del Far de Sant Cristòfol, fundada per Eugeni d’Ors al seu retorn sentimental a Catalunya. Eugeni d’Ors estiuejava a la casa adossada a l’ermita de Sant Cristòfol, a pocs metres del Far vilanoví.

La jornada d’homenatge a Josep Soler el passat dia 13 de març, en què va ser estrenada a la basílica de Santa Maria de Vilafranca una “Cantata” que el compositor va crear expressament per a l’ocasió, va començar a les dotze del matí davant la tomba A Matilde, on és enterrat Eugeni d’Ors. Tot i que no hi ha cap placa que ho indiqui, responent a la voluntat del mestre que entenia que la mort és la culminació de l’esforç de tota la vida que es redimeix quan hom mor perquè aquest esforç finalment es deslliga de la persona concreta que l’ha duta a terme i l’ha oferta als altres en l’obra.

La “Cantata” de Josep Soler ha estat creada a partir del poema “Música de Bach” d’Eugeni d’Ors. Que, com reporta Joan Cuscó, que ha tingut cura del llibre i l’homenatge, a través de Bach (i també de Wagner), Soler i d’Ors es retroben. I ho fan a través de la música i al voltant de la tomba A Matilde, que el compositor té incorporada en el seu imaginari vilafranquí per amor al mestre d’Ors, aquell home “que parlava dels àngels”, com li deia al compositor el seu pare. Eugeni d’Ors, sí, és autor del llibre Introducción a la vida angélica, on escriu, i ho tradueixo: “Què és viure en el sentit moral de la paraula? Viure és gestar un Àngel per donar-lo a llum en l’eternitat”.

L’acte d’homenatge al compositor Josep Soler als peus de la tomba A Matilde (hi ha una peça de Soler amb aquest títol) va començar amb una lectura dramatitzada a càrrec de Maria Rodríguez. En aquest ritual de la paraula, Eugeni d’Ors i Josep Soler van dialogar dins i fora del temps, posant de relleu el sentit de transcendència, tant del filòsof com del músic. Així, Josep Soler i Sardà escriu, i ho tradueixo:

“Parlar d’un mateix suposa parlar de l’obra que s’escapa de nosaltres, no de la persona que l’ha realitzada, ja que realitzar no pressuposa condicionar o bé obligar el que es produeix: l’autor d’aquestes músiques sempre ha cregut que aquestes, amb la seva vida pròpia, fugen de les seves mans i que el material que s’organitza [la peça musical] només mereix el nom d’organitzat perquè, d’una manera totalment artificial –cultural- passa a través de la malla d’unes estructures bàsiques, i aquestes tenyeixen el resultat definitiu, però no el dirigeixen des del començament.”

L’obra artística perdurable és més gran, sí, que el seu creador. El creador li dóna tot l’energia fins al límit de la seva capacitat a fi i efecte que l’obra superi la pura materialitat i sigui el que ha de ser una obra d’art: expressió del transcendent. És en aquest sentit que la tomba A Matilde adquireix el seu símbol quan ens recorda el procès de dissolució-redempció humana en una obra veritablement insuflada d’esperit. O angèlica, segons la filosofia de vida d’Eugeni d’Ors.

Teresa Costa-Gramunt