Els regidors de la CUP abandonen el Ple per denunciar 'l'espoli dels bancs'

L'Estat ha obligat l'Ajuntament a acceptar un crèdit bancari de 25 milions d'euros, el més gran mai demanat per Vilanova, a un tipus d'interès que s'estima que rondarà el 5% o més, fet pel qual els vilanovins hauran d'abonar 9 milions d'euros només en interessos bancaris els propers anys. Per a la CUP, aquesta és una hipoteca que porta les finances municipals a un atzucac i obligarà, tal com marca el pla d'ajust elaborat per intervenció general, a apujar impostos i taxes i a prestar molts menys serveis. La CUP va centrar la primera part de la seva argumentació a criticar durament la gestió comptable i financera de l'anterior Govern, que gastava més del que realment ingressava i que ha dut a una situació límit les finances municipals. Seguidament, la CUP va mostrar-se convençuda que prestar diners públics als bancs a l'1% i obligar després els ajuntaments a acceptar crèdits dels bancs al 5% és una estafa, o pitjor, un robatori i que "robar és delicte".

El risc de no aprovar el Pla d'Ajust aquest divendres al Ple municipal consistia, directament, que l'Estat deixava de fer la transferència de fons anual a l'Ajuntament, fet que conduïa automàticament a la fallida financera de l'Ajuntament. Per això, la CUP va denunciar que a la votació de divendres no hi havia alternativa a la imposició de l'Estat i que, per tant, la democràcia sobrava. Per això van decidir no ser presents a la votació, en senyal de protesta.

La CUP també va defensar el drets de les empreses proveïdores de béns i serveis a l'Ajuntament a cobrar al dia, però va recordar que dels 25 milions en factures impagades a data 31 de desembre, quasi 21 milions corresponen a grans constructores i multinacionals, empreses que en la seva major part són propietat dels mateixos bancs que es lucraran a bastament amb el crèdit imposat als vilanovins i vilanovines. En una última rèplica del regidor de la CUP Quim Arrufat, i en referència a una intervenció d'ICV, va assegurar seguir creient i defensant els principis de l'Assemblea de Catalunya: accés del poble al poder polític, accés del poble al poder econòmic i dret a l'autodeterminació