Controla tot el que faig, però mai m'ha pegat...!

Si ens preguntessin què és la violència contra la dona, violència de gènere, o violència domèstica, en podríem dir coses per definir-la, però existeixen subcategories de les que no en tenim tanta informació, o no arriba de la mateixa manera als mitjans però, que igualment són “violència” i tenen  conseqüències. Moltes dones la pateixen i no en són conscients, però que, mica en mica, va afectant  les seves vides.

Voldria, en aquest escrit, fer-vos cinc cèntims sobre això i, ampliar una mica més la informació.Partint de la resolució de l’Assemblea General de la ONU (1994) i gairebé de tot el que hi ha publicat sobre el tema, la violència contra la dona adopta tres formes principals: violència física, psicològica i sexual. Aquestes tres diferenciacions són les més comuns o populars, si és que ho podem anomenar així... però tenint en compte l’Informe del grup d’especialistes per a combatre la violència contra les dones del Consell d’Europa (1997) s’afegeixen altres formes de violència que, donen lloc als següents tipus:

Violència física, que té a veure amb tota acció realitzada voluntàriament que provoqui o pugui provocar dany o lesions físiques en les dones que la pateixen, inclou l’ús de la força física o d’objectes per atemptar contra la seva integritat física i/o de la seva vida.

Violència sexual, que és qualsevol atemptat contra la llibertat sexual de la dona a la que s’obliga contra voluntat a suportar actes de naturalesa sexual utilitzant situacions de poder, enganys, coaccions, amenaces o ús de la força. Inclou acte s o expressions grolleres, bromes, comentaris desagradables, amb públic o privat, trucades telefòniques obscenes, forçar-la a veure pornografia, o qualsevol acte que es consideri humiliant, dolorós, així com l’obligació de prostituir-se.

Violència psicològica, que és l’acció, normalment, de caràcter verbal o econòmic que provoca o pot provocar dany psicològic actuant sobre la seva capacitat de decisió, inclou utilitzar elements de control i comunicació que pugui afectar sobre la seva integritat psicològica, autoestima o consideració, sigui públic o privat, davant les altres persones, com podrien ser: menysprear-la, humiliar-la, desacreditar-la, depreciar-la, criticar-la, controlar i apartar-la de les seves relacions, siguin amb amistats o familiars, utilitzant enganys, xantatge emocional, amenaces o intimidació.

Violència econòmica, que és la desigualtat en l’accés als recursos econòmics i las propietats compartides. Inclou negar, amagar i/o controlar l’accés als diners comuns, generar dependència econòmica, impedir directa o indirectament l’accés a un lloc de  treball, educació o a la salut.

Violència estructural, que té a veure les barreres intangibles i invisibles que, impedeixen l’accés als drets bàsics, inclou la negació de informació inherent als drets fonamentals i les relacions de poder que la mantenen subordinada, en centres educatius, de decisió o de feina.

Violència espiritual, que és la destrucció de les creences culturals o religioses mitjançant el càstig, ridiculització o imposició d’un sistema de creences alienes a les pròpies.

Violència política o Institucional, que és aquella que es manifesta quan les institucions (educatives, legislatives, judicials...) no desenvolupen polítiques d’igualtat d’oportunitats o, les desenvolupen insuficientment, quan no s’implementen programes de prevenció de la violència, quan es permet i/o no es protegeix a les dones que la pateixen.

Violència simbòlica, que es refereix als mecanismes socialitzadors del patriarcat, incloent la invisibilització de les dones en els textos, el cinema o la publicitat, o la seva reproducció desenvolupant només aquells “rols” que tradicionalment es creu que són propis de les dones. Violència Social, que és atribuir menor valor a la posició social mitjançant accions que desvirtuen la seva imatge, se li adjudica estereotips de gènere que condicionen la seva posició social o se li neguen la identitat i el valor personal. També inclou l’aïllament social i familiar, escoltes de converses, control sobre les seves relacions, impedir cultivar i/o restringir amistats o relacions amb la família.

Dins de totes aquestes, hi ha també subtipus, per exemple, dins la Violència sexual, s’inclou mutilacions genitals, explotació sexual, compra-venda de dones i nens...

La violència no només es que et peguin o insultin, va molt més enllà i a vegades es donen simultàniament dues o més tipus alhora. Hi ha de molt corrosiva i amb greus conseqüències. Al  marge de les seqüeles psicològiques, a llarg termini pot aparèixer: trastorn per estrès posttraumàtic, depressió, trastorn d’ansietat generalitzada, trastorns d’alimentació, alteracions del son, abús i dependència de substàncies, problemes psicosomàtics, baixa autoestima, problemes crònics de salut, inadaptació, aïllament, problemes de relació social, familiar i laboral i en última instància i la pitjor: el suïcidi.

Podeu trobar més informació, orientació i/o ajuda a www.observatorioviolencia.org   o  www.victimologia.cat
Segueix existint i potser costi d’eradicar. Caldria també treballar-la des de l’entorn familiar i, en edats primerenques...?  Hi ha risc de que els nens-nenes ho aprenguin com a model de relació? 

Què en penseu?
 

Marga Pagès
Psicòlogaforense Col.COPC 13956                                                                                                 609970880                                                                                                                            marga@consultapsicologa.com