L'Eix Diagonal, avui

Complimentant l'amable convit de l'alcaldessa he assistit a la inauguració de la Fira d'enguany. Miro el retrovisor i recordo el moment de la signatura de la declaració de l’Eix Diagonal ,també per la fira, a l’any 99, i també plovia.

Els mesos de treball gestant una proposta que vingués a ser un revulsiu en la relació de les quatre ciutats. Tot plegat va quallar en una declaració que vam signar  amb la modesta solemnitat que requeria un acord de quatre ciutat, de quatre territoris que volíem iniciar un procés de treball conjunt. La història potser ha estat un altre.

Al marge de l’anàlisi de la situació que es feia la declaració adquiria compromisos.

“Els alcaldes de les ciutats de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Manresa i Igualada, reunits a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el dia 12 de novembre de 1999, en el marc de la Fira de Novembre i amb la presència de representants de les delegacions de les cambres de comerç Indústria i Navegació proposem i prenem el compromís de:

1. Crear una taula de treball permanent dels alcaldes dels quatre municipis a l'entorn del desenvolupament de la xarxa de carreteres i altres infraestructures que uneixin i facilitin les relacions entre les ciutat de l'Eix Diagonal.

La taula de treball per a l'Eix Diagonal no serà incompatibles amb d'altres formulacions que tingui per finalitat la dinamització econòmica, cultural i social de les ciutats representades. Ben al contrari, les connexions de tota la Marina Penedesenca i els binomis Manresa-Berga, Manresa-Vic i Igualada - Cervera és consideren absolutament complementaris amb la intenció de l'Eix Diagonal.

2. Promoure els contactes entre les respectives administracions municipals en els àmbits de la promoció de ciutat, la planificació territorial, la cultura i el patrimoni natural, per tal d'avançar en propostes concretes de debat i col•laboració.

3. Convidar els agents econòmics i socials de cada territori perquè participin en l'anàlisi i el debat sobre l'Eix Diagonal i facin propostes per articular-lo.

4. Analitzar de forma integrada els punts forts i punts febles de les dinàmiques dels darrers anys en aquestes ciutats per fer front al futur i cercar, des de la individualitat i col•lectivament, un nou eix de comunicació i vertebració.

5. Sol•licitar a la Generalitat de Catalunya que prengui en consideració la priorització de les infraestructures viàries i de comunicació de l'Eix Diagonal d'acord amb el sentir i els interessos de les ciutat que han d'unir.”  

D’aquells compromisos en sorgiren diverses iniciatives però, segurament la més important per la seva significació i possibilitats va ser la reivindicació i impulsió de la carretera coneguda ara com a Eix Diagonal que, comportava enormes possibilitats de millores de la intercomunicació entre les ciutats i crear la possibilitat  d’ unes dinàmiques econòmiques , socials i de relació, noves.

A la Fira del 2008 es va realitzar una nova jornada amb presència del alcaldes de l’Eix Diagonal.
I ara al 2012 novament els quatre alcaldes han estat protagonistes de la jornada inaugural de la Fira.

Discursos de voluntats i desitjos novament, dotze anys més tard de la signatura de la Declaració, la realitat ens porta a una infraestructura comunicativa de primera magnitud i possibilitats no explorades en profunditat de les possibles accions conjuntes.

En el seu dia el catedràtic d’economia Josep Oliver va fer un estudi interessant sobre les interrelacions i possibilitats econòmiques de l’Eix. No estaria   de més actualitzar-lo i concretar accions plausible i possibles.

La implicació dels agents econòmics i socials dels territoris de l’Eix ha tingut alts i baixos però tampoc ha quallat de manera estable.

Ara, amb la carretera feta és un element tangible d’allò, d’aquells compromisos inicials, i com exemple del que deia l’alcalde d’Igualada en la inaugurar la Fira de “cooperar per competir”, potser ja ha arribat el moment  de donar-li, a l’Eix, la definitiva embranzida. En temps de crisi una certa gosadia es reclama, apostar definitivament per l’Eix i expandir-lo el que calgui – en el seu moment fèiem una certa broma dient que l’Eix aniria d’Andorra a Mallorca i que Vilanova en seria el Port de sortida-  és segur una bona aposta.