LA VINAGRETA, cooperativa de consum responsable fundada el 2009

Parlem amb Marina Barroso i Alfons Pérez membres fundadors i els demanem de parlar sobre els seus orígens i objectius, i de com els duen a terme.

MB.- Els orígens es donen fa una mica més de 3 anys entre uns quants amics i amigues que volíem trobar  vies per consumir de la manera més responsable possible, llegíem la revistam Opcions, i coincidíem que s’haurien de consumir productes de proximitat, així que vam animar-nos a intentar-ho. En principi treballàvem des de cases particulars fins que vam entrar a l’Ateneu i ens vam poder organitzar de manera sostenible. Per nosaltres cal tenir present que el moviment de cooperatives de consum és molt heterogeni, i que hi ha moltes variants. La nostra és practicar un consum crític, conscient i transformador i volem fer-ho de forma col•lectiva i autogestionada.

AP.- De fet el nostre referent és el CRIC, Centre de Recerca i Informació en Consum, editors d’Opcions, i fem feina amb el mateix criteri de consum responsable, entenent que  patim una societat de consum "inconscient" i que si aquesta societat pren consciencia del què vol consumir esdevindrà una societat mes sana. Sobretot tenim la voluntat posada en aconseguir triar quins productes ens interessen més. Sobretot fer consum local i com a opció personal, poder controlar la producció, la distribució i el consum solidari.

I per aconseguir tot això com ha de ser el funcionament intern, quin número de socis heu de tenir per no desestabilitzar-vos?

MB.- Doncs, fem assemblees cada dos mesos per decidir tots els temes logístics; i fem la feina per comissions: la compra i l’elecció dels diferents proveïdors, l’anunci de productes nous, fer les comandes per Internet...  Les persones sòcies comparteixen les llistes perquè la gent pugui comprar amb llibertat. També repartim la feina mensualment per grups a l’hora de preparar les comandes. Perquè els divendres es pugui venir a recollir-les.

AP,- També ha fet falta aconseguir que la cooperativa aconseguís el màxim de varietat dels productes de consum habituals, des de la verdura a la neteja. Actualment amb la gamma de productes que cobrim es pot prendre de la decisió de abandonar la compra als "súpers" convencionals, assumint tota la complexitat organitzativa, que reconeixem és una feina feixuga que cal que acompanyem del model cooperatiu autogestionari adequat i el convenciment de que per aconseguir-ho La Vinagreta ha de reunir un funcionament i coneixements horitzontals. 

MB.- Pel que fa al numero de personers associades segurament 30 famílies és una quantitat prou convenient, ara som 24, però hem sigut 39, i creiem que cal una  estabilitat, tot i que el moviment ens  obliga. El més important és que totes les persones de la cooperativa comparteixin i siguin conscient no només del consum que fan sinó també de l’esforç que representa mantenir-la i que cadascú aporti allò que cregui convenient.

Per tant, deu ser important com difondre, mantenir i fomentar, és factible?

AP.- Creiem que sí, però hem hagut d’adaptar-nos a les necessitats internes de cada moment, sense desatendre  l’apropament del consum responsable a totes les persones que decideixin practicar-lo, i fins ara ho fèiem amb difusió personal entre els coneguts i amics, o fent-nos visibles a l’Ateneu amb la campanya del Cafè solidari per exemple.

MB.- Aquest estiu vam decidir, fer una activitat d’informació bimensual alternada amb les assemblees, amb format de fòrums audiovisuals, per tal d’expandir més els continguts i fer una tasca de difusió oberta a l’Ateneu i a totes les persones de fora que vulguin venir. I que si tot va com hem previst, començarem el proper novembre. I que aprofitem per convidar tothom que li cridi la curiositat saber que fem i com ho fem.

Sembla que de feina no us en falta, us preocupa alguna dificultat en concret?

AP.- Les dificultats actuals no van més enllà de l’auto-educació. Millorar la forma de consumir és canviar d’hàbits i el comportament obliga. Cal portar a terme una organització adequada que cal consensuar i tot això ens va formant.

MB.- Fer les feines concretes pot ser monòton. Repartir els aliments  pot semblar avorrit, però és converteix en interessant: dur l’agenda, els horaris, etc., forma part dels interessos de la cooperativa i requereix una implicació que cal equilibrar. Els proveïdors voldríem que tots fossin locals, però no sempre ho aconseguim i cal anar insistint.

AP.- Per exemple, es fa difícil que la fruita sigui tota d’aquí, per tant cal millorar les relacions de proximitat i crear relacions de cor-responsabilitat que són les transformadores. I tot això es fa. Com a colofó, considerem que després de tres anys estem en un molt bon moment.