Ortoll, deute municipal i autodeterminació, al ple de desembre

CAP HIPOTECA A L’ORTOLL

A la zona coneguda com la Masia d’en Dimas, que pertany al sector de l’Ortoll I segons el PGOU actual, hi ha una superfície important dedicada a equipaments municipals. En aquesta zona hi havia d’anar una nova comissaria de la policia local i es va fer una cessió d’una part dels terrenys per a usos religiosos a la comunitat musulmana.

Per poder tirar endavant aquests dos projectes es va fer un conveni urbanístic amb part dels propietaris d’aquest solar en el qual feien la cessió anticipada d’aquests terrenys a l’Ajuntament a canvi del reconeixement de drets urbanístics en el futur desenvolupament de l’Ortoll I.
Actualment, a causa de la situació econòmica de l’Ajuntament i de les institucions en general, no sembla que hagi de tirar endavant el projecte de la nova comissaria de la policia local a curt o mig termini i, a més, sembla que des de la comunitat musulmana de la ciutat s’ha decidit instal·lar la nova mesquita en un altre indret de la ciutat. A això hi hem d’afegir que s’ha obert a la ciutat el procés per a l’elaboració d’un nou PGOU i aquests drets urbanístics podrien condicionar el debat, ja que suposaria augmentar les càrregues urbanístiques que ja pesen sobre l’Ortoll de cara a una possible requalificació de la zona.

És per aquests motius que la CUP demana al ple municipal que l’Ajuntament iniciï els tràmits necessaris per anul·lar el conveni urbanístic signat amb els propietaris dels terrenys de la Masia d’en Dimas, deixant així l’Ortoll lliure d’hipoteques que després en dificultin la requalificació i preservació en el procés d’elaboració d’un nou Pla General d’Ordenació Urbanística de la ciutat.

NO PAGAREM EL DEUTE, POSEM-NOS-HI

Als Països Catalans hi ha nombrosos ajuntaments amb greus situacions financeres. Combinació d'una gestió de la despesa en inversió via crèdit potser massa alta, augment de la despesa ordinària per ingressos no ordinaris provinents de la bombolla immobiliària, gestió poc acurada de la contenció pressupostària o altres raons han dut nombrosos ajuntaments a situacions de reducció pressupostària dràstica. Alhora, però, han de fer front de forma obligada al pagament de grans quantitats de diners per al retorn del crèdit, entre amortització del mateix i interessos.
Per si fos poc, els ajuntaments que acumulen més deute necessiten de més deute per poder anar pagant l'adquirit, fent que la roda de l'endeutament vagi ensorrant cada dia més l'economia municipal i fent pagar als ciutadans i les ciutadanes els plats trencats del refinançament públic dels bancs i de la gestió anterior de les institucions.

Al final, la ciutadania està pagant les dures conseqüències d'aquestes retallades pressupostàries sense tenir-ne la culpa i empobrint encara més les realitats socials d'aquesta població. Com més deute, més retallades. Com més retallades, menys serveis, drets socials, prestacions, dinamització econòmica i foment de l'activitat. Com menys activitat, menys ingressos per fer front al pagament del deute. Una dinàmica que no té sentit ni visió econòmica i que està empobrint encara més les nostres societats.

L'Ajuntament de Vilanova es troba en una d'aquestes situacions. Amb gairebé 5 milions d'euros de retallades a efectuar en el pressupost 2013, l'Ajuntament de Vilanova ha de fer front enguany a gairebé 10 milions d'euros de càrrega financera, dels quals un 40% correspon només a interessos bancaris. Davant la impossibilitat, causada per la legislació vigent, d'obligar els bancs a renegociar o acceptar moratòries, com fan amb les empreses privades, la CUP proposa posicionar públicament l'Ajuntament en contra d'aquesta legislació, instant els bancs i l'Estat a no enfonsar més els ajuntaments endeutats aplicant moratòries en el pagament del deute i concedint crèdits públics a l'1% no als bancs privats, sinó a les administracions en situacions financeres difícils.

VOLEM UN REFERÈNDUM JA, TENIM PRESSA

El recent procés electoral, convocat de forma anticipada després de la mobilització massiva d'una part important de la societat catalana el passat 11 de Setembre, ha estat viscut i entès per totes les forces polítiques que hi han concocrregut com un procés electoral plebiscitari. Dels seus resultats se n'ha d'extreure doncs la postura majoritària de la societat catalana entorn de la necessitat o no de convocar un referèndum d'autodeterminació que plantegi la continuïtat o no de Catalunya dins de l'Estat Espanyol.

Vistos els resultats, doncs, i d'acord amb els posicionaments programàtics públics dels partits que hi han concorregut i obtingut representació, 87 diputats estarien a favor de la convocatòria i 48 hi estarien en contra. Des de la CUP entenem clau, de nou, la pressió d'ajuntaments i societat civil perquè el caràcter plebiscitari d'aquestes elecciones no quedi arraconat per visions interessades.

A nivell municipal, a Vilanova els vots a les opcions defensores del referèndum d'autodeterminació sumen un total de 18.904 favorables a fer una consulta democràtica, enfront dels 11.135 vots que s'oposen a l'exercici d'aquest dret. Ës per això que la CUP, a través d’aquesta moció, vol que l’Ajuntament vilanoví insti el Parlament de Catalunya a preparar la convocatòria d'una consulta democràtica vinculant sobre la independència de Catalunya en el transcurs dels propers dos anys, i mostrar alhora el suport del nostre Ajuntament a l'esmentada convocatòria.