Pessebre 2012

Entre retallades, vagues i altres manifestacions públiques em passat un any i ja toca muntar un altre cop el Pessebre Nadalenc. Els nostres treballadors que havien viscut jorns memorables amb pagues dobles i lots abundosos ara per ara la majoria estan fent cua a l’atur. Ells que es pensaven que un Ero seria el punt màxim d’inflexió han descobert que la situació és molt més preocupant.  L’atur ja s’amaga sota la misèria.
Els Reis Mags encara han pogut salvar la situació amb un mínim de dignitat. Ara treballen en uns grans magatzems en un país petrolier del Golf Pèrsic. S’han estalviat un tram del trajecte final. La seva feina consisteix en cada dues hores fer un tomb amb tota la comitiva per aquest nou equipament comercial de primeres marques internacionals. Els camells i els patges van poder entrar en tot aquest pack global. Fins que el petroli s’acabi encara poden estar uns quants anys allà en la seva feina rutinària.

L’àngel que anunciava la bona nova a tots els membres del pessebre va retornar les seves ales en una botiga de segones ocasions. Ara treballa esporàdicament en una empresa de repartiment de correspondència a les bústies del seu municipi. La seva tasca angelical ha perdut el seu encant. Només els descomptes que ofereix els tríptics que reparteixen conserven una mínima dosis del seu passat celestial.

El nostre caganer ja fa dies que ha deixat el seu paper sota l’ombra d’una olivera centenària. Ara armat amb un carretó de la compra adaptat i un tros de pal metàl•lic va a la recerca del pa nostre de cada dia en cada contenidor d’escombraries que es troba en el seu circuit diari. La seva tasca en el pessebre ja no és fruit d’olles catalanes, ni canelons, ni gambes fresques. El menjar precuinat i el peix ja una xic passat i la fruita molt madura són els ingredients bàsics que configuren la raó de la seva missió ecològica, sostenible, biodegradable i evidentment natural.

Els pastors estan tots alterats amb el tema aquest de la independència de Catalunya. Ja saben que fa anys que han de posar diners de la seva butxaca en els seus negocis particulars, però si un dia Catalunya toca el dos d’aquest estat creuen fermament que perdran totes les ajudes que ara estan reben dels fons comunitaris. Ara ja no troben cap solució a la seva dramàtica situació. Creuen cegament en un líder proper a un partit de la dreta espanyola a veure si  pot compensar aquesta febre sobiranista que impregna la societat de la zona. A l’hora de la veritat no ho tenen gaire clar que pot arribar a passar amb aquests diners que ens venien dels seus amics del Nord.

Els bou i la vaca ja fa mesos que van acabar els seus dies en un escorxador municipal per obtenir carn per ser venuda a algun d’aquests nous establiments regentat per veïns de l’altra punt del planeta. Ara el Papa Benat XVI ens ha deixat ben clar que ja no hi eren en la seva versió original. Doncs no calia perdre més temps. Els va vendre per un mòdic preu.

Sant Josep i Santa Anna es mantenen al peu del canó amb les seves vestimentes mig estripades i amb l’estomac més ple d’aire que d’una altra cosa. Però es mantenen fidels a la seva missió en aquesta història prou coneguda per tots vosaltres. Els Mossos i l’agent judicial ja ha vingut diverses vegades per procedir al desnonament d’aquest estable propietat d’un gran banc espanyol. Sort de les xarxes socials i de la gent que lluita cada dia per evitar aquestes tragèdies humanes cada dia més freqüents en la nostra societat.

El nadó de sexe indefinit per no ser acusat de masclisme quan tot just acaba d’albirar el món ja ha patit en les seves tendres pells la crua realitat que l’envolta a través del forat finestra sobre un camp buit. Sense calefacció, ni llum, ni aigua s’enfronta a una nova vida amb molt d’optimisme, però amb escadussers recursos perquè això es pugui convertir en una realitat.  El Nadal va ser inventat per celebrar l’inici d’un nou cicle. Fa poc temps es va convertir en una excusa ideal per consumir i mostrar la nostra qualitat humana segons els diners que podíem invertir i que la resta ho també ho veiessin. Ara la situació econòmica mundial li ha tornat el seu esperit inicial. Molt bones festes a tothom i que gaudiu del vostre Nadal amb plenitud i dins la vostra mesura el millor possible.