Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient

Conversem amb Xavier Roset i Jaume Marsè, membres històrics de l’entitat i president i tresorer respectivament en l’actualitat. A la pregunta de com se senten a l’Ateneu, ens diuen que des de que es van incorporar al gener del 2011 són a casa. Que ja van venir completament convençuts. El canvi, del TOC a l’Ateneu, va ser del tot positiu degut al caràcter de la nova seu, aquí sempre hi ha comunicació i convivència amb tothom, és un lloc viu on hi ha un corrent d’empatia molt convenient pel desenvolupament de les tasques de cada entitat i dels socis.

Ens agradaria que ens parléssiu dels vostres objectius com a agrupació ecologista, què feu, i també del funcionament com a grup.

XR.- Com a ecologistes, voldríem contribuir a  sensibilitzar les persones  a favor del medi ambient. I fer visibles aquells aspectes que passen desapercebuts en la vida quotidiana, com la contaminació en totes les seves manifestacions, en la industria, la mobilitat, l’agricultura... i també la salut en general. Des de el principi, l’APMA ja té vint-i-dos anys, intentem aplicar la consigna “pensar en global i actuar en local”...

JM.- Hi ha una cultura dominant que subverteix els valors. Hi ha molta gent preparada que consenteix i col•labora amb aquesta subversió. Per nosaltres fer-ho evident és també un tub d’escapament, tot i que hem de canalitzar la protesta perquè és clar que no podem anar sols per la vida queixant-nos. Com a APMA fem coses i algunes funcionen i altres no tan, però exercim la nostra influència sobre persones que han de prendre decisions. Els que governen cada vegada s’escolten més la gent o fingeixen que ho fan. Es dona veu a qui forma part de nuclis que qüestionen criteris i decisions. Calen veus crítiques i trencadores, que és al que juguem a l’APMA. A Vilanova en temes d’ecologia ens toca a nosaltres.

XR.- Com a grup de persones que ha decidit fer feina pel medi ambient, intentem atendre aquells temes que ens comprometen més per la seva rellevància, el dia a dia, ens fa estar pendents del que passa a nivell ambiental, i som pocs, no és un tòpic, existim des del 1990 i som 90 socis. Tenim una base de socis i simpatitzants, però molt poca gent activa per atendre els temes que sorgeixen. L’enfocament de les diferents feines ens agradaria que fos sempre en grups de treball, però no es del tot possible perquè acabaríem tots formant part de cada grup. El que fem és prendre les decisions col•lectivament i que l’execució sigui més personal.

JM.- Fa temps que hi som. Hem conegut el naixement d’Internet i actualment ja ningú gosa dir que això de l’ecologia és una bajanada de quatre ecologistes. Els nostres governants ja han incorporat el medi ambient al seu discurs polític. El problema, però, és que es tendeix massa cap a la tecnocràcia. Els tècnics que fan macro-estudis ja no són determinants, és la tecnocràcia qui ho determina tot.

Parleu-nos de com feu arribar tot això a la gent, com us comuniqueu?

XR.- Les nostres eines de comunicació han estat el butlletí La Veu del Mussol, i les esporàdiques manifestacions als mitjans de comunicació locals, també el web, que per a un grup petit costa molt mantenir al dia i, des d’aquest estiu el bloc de Vilanova Digital amb continuació a l’EIX diari i que marca una etapa de comunicació molt més activa, que ens compromet  públicament a opinar sobre els temes mediambientals. També hem augmentat la comunicació i la coordinació amb altres grups que fan una feina semblant. Actualment, degut la decisió de no seguir publicant el butlletí en paper, hem augmentat la comunicació per correu electrònic expandint els articles que publiquem al Bloc.

També organitzeu activitats, que serveixen per difondre les vostres inquietuds.

XR.- Doncs si, les activitats formen part de la nostra feina i ens ajuden a desenvolupar les línies d’actuació: sortides al medi, xerrades, projeccions de documentals i pel•lícules... feina per la que comptem amb gent de dintre i també de fora que cerquem quan els necessitem.

JM.- Ens servim de la comunicació per exercir l’esperit crític. Emetem comunicats a la premsa, presentem al•legacions, i escrivim articles. I també quan cal organitzem demandes públiques. Com la preservació dels Colls i Miralpeix, la salvaguarda de la Platja llarga,  o la lluita per aturar la contaminació de pols de ciment que fa poc van protagonitzar els veïns del barri del tacó.

Però a questes feines deuen ser plenes de dificultats, no sempre es guanya...

JM.- És important la tria dels temes, que considerem per  injustos o be il•legalitats flagrants o abusos sobre el medi, i hem tingut derrotes i victòries, a vegades sense dominar massa la magnitud de l’aconseguit. Als Colls vam aturar la urbanització parcial i Ribes va frenar l’expansió arran de mar. Les nostres al•legacions al darrer PGOU, conjuntes amb les AAVV, que per cert van ser felicitades pel director del pla, a l’hora d’introduir modificacions van ser rebutjades oficialment, però després hem vist que van servir per frenar l’expansió. La construcció de la Platja Llarga que es va aturar, segueix penjada d’una gestió inapropiada. I el tancament de la cimentera, segueix pendent de la retirada d’una llicència ambiental.

XR.- Hi ha temes que no s’acaben mai. S’inicien bé però no veus arribar l’hora de resoldre’ls. En el seu moment vam liderar la campanya del Residu Mínim, semblava que s’entenia la necessitat del nou model i, a part de no conduir amb eficàcia la campanya d’informació a la població, el govern següent va fomentar el soterrament, que és una aberració per la sostenibilitat i crea irresponsabilitat als ciutadans.

JM.- Les dificultat més gran és la incomprensió. Sobretot la poca comprensió de l’administració que diu que actua, però que no acaba mai d’adonar-se del que cal fer. També la poca coherència de la participació que propaguen però que no es creuen. Els que governen no informen clarament, amaguen la informació per sistema, i quan els hi demanes diuen que si però fan que no. Falta voluntat política.