Història d'un pubill de casa rica

La història del Baix Penedès a vegades sembla que es pugui personificar com les aventures d’aquell pubill a qui li va correspondre dels seus avis per herència una masia rica, molt ben situada envoltada de camps conreats i acompanyat d’un feix de bitllets per fer-ho realitat. Va procurar per als seus pares un pis de Barcelona perquè hi fessin la seva vida diària lluny de les terres. Tot seguit va marxar cap als seus camps amb molts projectes per fer-los realitat. Es va posar mans a la feina amb ganes i voluntat, però al cap d’un temps va tornar a pidolar més diners als pares. El pressupost se li quedava curt amb el farcell de projectes que volia executar convertit en tot un emprenedor modèlic. Els pares el van alertar molt seriosament sobre l’enorme risc de la seva política empresarial. La sostenibilitat del nou vaixell era una fita per assolir. Per una tercera vegada, el nostre protagonista va tornar un altre cop a trucar a les portes dels seus progenitors. Aquest cop li van dir: mira fill meu et pagarem totes les despeses que tens, però pensa que ens has de tornar els diners en deu anys amb un petit interès. El nen content i satisfet va tornar a fer de les seves sense tenir massa clar  que l’amenaça dels seus creditors més propers era ben certa perquè ja estaven cansats de tenir aquell fill díscol. El primer que va fer el nostre protagonista quan es va fer càrrec de les seves propietats per potenciar l’harmonia amb el veïnat era organitzar àpats variats i balls nocturns amb conjunts de música amb qualsevol excusa. Per començar a bastir el nou negoci es va buscar cinc amics de tota confiança que l’ajudessin a tirar la nova empresa. El principal  era el gerent qui s’encarregava de menar el timó d’aquest vaixell de muntanya. Un gran salari assignat era la prova evident de la seva eficàcia en aquest camp. Evidentment que aquest personatge no tenia cap mena d’experiència en negocis similars, però era amic d’un amic del cosí d’un cunyat d’un alt càrrec de Barcelona. Una persona amb moltes influència i molta vàlua que ningú podia obviar. Evidentment el crack necessitava un assessor que l’ajudes a buscar informació i realitzar una planificació coherent i raonada de tot aquell negoci que els havia de portar a coincidir amb les grans estrelles de la política nacional. Ell executava la feina amb el seu portàtil des de Barcelona. No mostrava gaires ganes d’embrutar-se les seves sabates amb la pols de la terra. Evidentment el nostre nou pagès havia de tenir en el seu organigrama un comercial que comercialitzes els seus productes arreu. Una persona de paraula fàcil, capaç de vendre fum a tort i a dret encara que els seus compradors es pensessin que estaven davant d’una persona honesta i amb una línia de productes molt engrescadora. Entre una cosa i l’altra necessitaven un administratiu amb contracte d’auxiliar i el salari mínim interprofessional que s’encarregués de portar els comptes diaris, gestionar el magatzem, agafar el telèfon, atendre les visites al celler i fer de guia quan fos necessari entre altres moltes coses que el dia a dia aniria marcant.

En tot això,  el nostre hereu de casa bona necessitaria un pagès que l’ajudés a complir amb el dia a dia del camp. Un jove fitxat en un d’aquests mòduls d’agricultura pràctica en 670 hores amb certificat d’assistència que ja havia cursat informàtica a distància, però per manca de constància a l’hora de posar els colzes no va poder superar la prova final. Per donar una mica d’alegria al seu migrat salari de becari, estaria contractat com a cambrer en els saraus que organitzava el seu empresari.

El nostre jove empresari s’escarrassava juntament amb el jove pagès per poder tirar la masia endavant. Entre tots ells van endegar una línia de productes ecològics, naturals i arrelats a la terra, però la seva producció era minsa i no arribava als mínims que exigia el pla d’empresa. Però havien de treure el producte al mercat per començar a donar resposta als creditors que el trucaven contínuament.

Cada any elaboraven uns pressupostos amb unes dades de superàvit prou evident i ben marcat. El seu objectiu era mostrar els beneficis socials d’aquestes festes particulars amb amics on corria el vi de la bodega del costat i el menjar de Barcelona que arribava en furgonetes frigorífiques.

Però en un moment donat, el gerent se li va ocórrer la gran idea de llogar les propietats a una gran multinacional del sector que s’encarregaria de tirar tota l’empresa endavant i satisfaria tots els seus deutes. Una manera clara de reduir despesa sense perdre ni un cèntim.

Al cap d’un temps aquesta gran empresa va plantar un gran cartell anunciant que estava en venda. Dues empreses xineses es disputaven la seva titularitat. Tots els personatges centrals de la trama van passar a fer un curs de manteniment de celler subvencionat per l’atur. Els pares mentre vivien feliços a Barcelona gaudint de les oportunes ofertes de vacances de l’Imserso. Ningú el va ajudar, però tots l’estimaven molt.