La corrupció capitalista i els seus bocs expiatoris

La corrupció comença a l’entrada del Zara. Les trames que s’han destapat al llarg dels últims mesos, a les quals hi ha implicats càrrecs polítics de tots els nivells i de totes les administracions, no són més que la mostra d’un comportament generalitzat, d’una lògica que estructura els mateixos pilars del sistema. I és que el capitalisme, en el seu conjunt, es manté i creix gràcies a la corrupció.

Però en primer lloc, i per molt que sembli no tenir res a veure amb el tema que ens ocupa, m’agradaria començar parlant de manipulació informativa. En aquest sentit, les grans corporacions de comunicació, com ara el Grupo PRISA o el Grup Godó, per posar alguns exemples, han aconseguit de nou minimitzar un problema que en el fons és estructural. Veiem doncs, com la premsa i, en conseqüència, la opinió pública es mostren del tot indignades contra tot nou regidor, tresorer o comptable implicat en un cas de corrupció, un fet lògic i natural, però que a la vegada serveix com a cortina de fum per ocultar la lògica corrupte de les grans empreses i entitats financeres. Una corrupció que avui en dia ho mou tot: el capitalisme. La gran manipulació dels mitjans de comunicació ha consistit en fer creure que la corrupció és un entramat de casos puntuals que han sorgit de manera espontània. La premsa apunta només a la superfície del problema per tal d’evitar que se’n busquin les causes profundes.

I quines són aquestes causes profundes? Doncs segurament n’hi ha diverses, però la més important és, sense cap mena de dubte, la lògica de mercat; entendre que tot allò que és quantificable pot ser comprat i venut per tal d’obtenir-ne  el màxim benefici, des d’un cotxe fins a la força de treball de les persones. Des d’aquesta perspectiva, els treballadors són poc més que una mercaderia que es pot instruir i utilitzar segons les necessitats del mercat.

Si s’abordés tota la corrupció que genera aquest model econòmic, i no únicament uns casos seleccionats i “socialment inofensius”, tremolarien els mateixos pilars de l’ordre social actual. Existeixen casos flagrants i paradigmàtics d’aquesta realitat. El Grup Textil Inditex, del qual formen part conegudes cadenes de botigues, com ara Zara o Bershka, ha estat acusat d’explotació infantil a diversos països. Sense anar més lluny, la setmana passada un informe del govern del Brasil apuntava que un dels distribuïdors d’ Inditex al país sud-americà utilitzava treballadors en règim d’esclavitud.
Lluny de ser perseguit i jutjat, Amancio Ortega, el fundador de l’esmentat grup tèxtil, és considerat un exemple d’emprenedoria i bones pràctiques empresarials. Mostra d’això és la concessió de l’Ordre al Mèrit Civil que el govern espanyol li atorgà l’any 2009.

Un altre cas que hem de destacar, sobretot perquè condueix la corrupció del sistema cap a límits que freguen l’absurditat, és el de la inversió de diverses entitats financeres de l’estat espanyol (entre elles “La Caixa”) a l’empresa armamentística Instalaza, que fins el 2008 (any en què van ser prohibides) fabricava bombes de dispersió. Els explosius d’ Instalaza varen ser utilitzats, segons Human Rights Watch, pel règim del coronel Gaddafi l’any 2011 per bombardejar àrees residencials de la ciutat de Misrata. Mentre s’utilitzava armament de fabricació espanyola el govern central no dubtava en condemnar la violència del règim libi.

El drama de les hipoteques o l’estafa de les participacions preferents, els EROs que realitzen empreses que registren beneficis milionaris, l’evasió d’impostos (a nivell espanyol es calcula que, si es combatés més intensament el frau fiscal es podrien recaptar aproximadament 80.000 milions d’euros) i l’amnistia fiscal, la manutenció dels bancs amb diners públics, retallades socials, etc., posen de manifest el caràcter corrupte de la totalitat del sistema. Les trames de corrupció de l’esfera política no són més que la punta de l’ iceberg, allò que volen que mirem perquè no siguem conscients que aquestes dinàmiques són generades per un model social i econòmic despòtic i injust.