Cornuts i pagar el beure...deien els avis

La gent de Flix i de la Ribera, rep una nova bastonada del grup Ercros. La “Fàbrica” tanca línies de producció i acomiada un 75% de la plantilla. Una fàbrica que als anys 60s tenia contractats un miler i mig de persones, només comptant l'ocupació directa, en manté just una cinquantena. La recessió econòmica afecta al grup des de fa força temps. Als anys 90s van començar els primers acomiadaments i l'any 2007 tenia lloc el primer Pla de Millora de l'Eficiència just després d'adquirir dues de les grans companyies químiques estatals, Aragonesas i Derivados Forestales. Ercros no ha deixat d'incrementar la seva xifra de negocis però, segons sembla, any rere any tanca amb pèrdues i aplica més i més mesures de “racionalització econòmica” que passen pel tancament de fàbriques, els acomiadaments i la concentració de l’activitat productiva en centres “d’alt rendiment”.

Els procediments sancionadors que l’administració ha interposat contra la fàbrica, especialment per incompliment de les condicions d’atorgament de les autoritzacions ambientals, s’han anat acumulant. En molts casos aquests procediments administratius han acabat sobreseguts. En altres, no es té constància que s’hagin satisfet les multes corresponents. La denúncia per delicte ambiental interposada per la Fiscalia de Tarragona l’any 1992 per delicte continuat contra el medi ambient causant un important perill per la salut humana i la vida animal i vegetal, va ser resolta condemnant l'empresa a la neteja de les ribes i fangs del riu, ... però en una part irrisòria del cost total de la neteja. Dels més de 27 milions d’euros i mig amb què es quantificaren en aquella època els danys ambientals causats per l’empresa, fins ara n’ha satisfet menys de 500 mil. Això significa que algú altre ha pagat, o ha de pagar encara, els 27 milions restants.

El projecte de descontaminació de l’embassament de Flix actualment acumula més de 200 milions d’euros de despesa, dels quals l’empresa està obligada a cobrir-ne poc més de 10 milions, si no troba abans la manera de desfer-se d’aquesta obligació. Si a tot això hi sumem el cost extra que les administracions, tant l’estatal com l’autonòmica, han hagut d’assumir per reforçar i millorar els sistemes de control i vigilància dels riscos generats per l’activitat de la fàbrica, així com la despesa sanitària i farmacèutica que hagi hagut d'assumir la població degut al simple fet de respirar diversos cops l’any una atmosfera contaminada per emanacions de clor o altres compostos més perjudicials com els organoclorats o els metalls pesats, la xifra del deute va pujant.

De tot això en traiem dues conclusions: que la decisió de tancar la fàbrica de Flix fa anys que es va prendre i s'ha esperat el moment oportú per donar l'estocada final; i que el grup no té cap mena d'intenció de destinar ni un euro a la descontaminació del medi, mentre pugui trobar arguments legals i/o econòmics per poder-ho evitar. Amb tot això, la pregunta que em ve al cap és, per què ara? El grup hagués pogut anunciar el tancament de la fàbrica fa molts anys perquè fa molt temps que tanca amb pèrdues. Les inversions a la fàbrica per modernitzar la tecnologia i millorar el rendiment de les instal•lacions van aturar-se també fa temps. Per tant, per què ha esperat tant? La resposta inquieta i més quan escoltem les declaracions esfereïdores d'un alcalde que comença a veure el fons del pou. Ara! amenaça l'empresa de denunciar-la per abocaments il•legals i altres circumstàncies incurrents de delicte ecològic, però a ningú escapa que durant molts anys s’ha estat permetent que es delinquís perquè “l'empresa donava llocs de treball”. Fins a quin punt això és acceptable no sols és un tema de l'ètica ambiental de cadascú, sinó de delictes tipificats al codi penal, mentre l’administració mirava cap a l’altra banda “a canvi de”.

Antonio Zabalza, president d’Ercros, no s’arronsa després d'haver decidit que ara era el moment d'anunciar el tancament i no cedirà ni un mil•límetre. La tranquil•litat amb què el grup es pren aquests afers, que de fer-se realitat li podrien suposar molts milions d'euros en multes i costos de restauració del medi, fa témer que ho tingui tot lligat i que novament no hi hagi fórmula legal vàlida per reclamar que es responsabilitzi dels danys que ha causat.

Per tant, reclamar ara la recuperació d'uns llocs de treball que s'estan perdent i que deixaran a la majoria de famílies de Flix tocades d'una manera o altre, mentre el grup continua essent líder de ventes en el mercat nacional d'alguns dels productes que la planta fabrica, és de justícia social. Però l’interès general demana reclamar al grup que no s’atreveixi a marxar sense deixar les coses tal i com les va trobar, o si més no, en un estat acceptable.

Sabent el què passava fa molt temps que la població hagués hagut de sortir al carrer. Ara, cal reclamar que l’empresa assumeixi la seva responsabilitat ambiental actual i històrica, i que en tot cas, les administracions destinin els diners que s’estalviarien si això passés, a trobar alternatives de diversificació econòmica, ambientalment potents, per les Terres de l’Ebre, que donin noves opcions de futur a la seva població. No seria això més just?

Marta Pujadas
CEPA-EdC Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius