País d'auxiliars administratius

Les opcions a mig i llarg termini consistien en fer una carrera o treballar d’auxiliar administratiu en algun despatx amb aire condicionat.

Realment quan jo era més jove i estava cursant ensenyament mitjà aquesta especialització de la formació professional era la que gaudia de més alumnes. Aquí al Vendrell hi havia un parell de centres on es podia cursar. Calafell també oferia aquesta possibilitat. Aquesta fornada de joves estudiants, la majoria noies van passar a esdevenir peces bàsiques d’oficines públiques i privades. Amb aquests estudis tan podies acabar venent pisos a turistes com fent de secretària d’un regidor amb la sana voluntat de fer un municipi sostenible. Aquestes noves professionals tenien en la mecanografia, una de les assignatures més complicades de la seva formació. La implantació dels ordinadors va fer més lleugera aquesta espina del programa formatiu.

La majoria trobaven feina quan encara aquesta fita era accessible per aquelles persones que volien treballar. Aquesta bonança inicial també els ha passat factura. Algunes d’aquestes han vist com les seves trajectòries professionals es van veure frenades amb un salari congelat o, simplement al carrer per tancament fruit d’una acumulació de resultats negatius de l’empresa. Altres, amb més visió de futur, van aprofitar els horaris intensius per fer una llicenciatura i ascendir dins l’empresa o almenys estar preparades per poder gestionar més àmbits i competències dins el negoci.

En els nous temps aquestes professionals han anat perdent poder per l’augment dels llicenciats en ciències econòmiques i similars que de mica en mica els hi han anat copant els seus llocs de treball. Les noves tendències del món del treball passen per estar en possessió d’un màster i un postgrau amb un contracte de d’auxiliar administratiu, però desenvolupant les feines corresponents a la titulació universitària corresponent. La competitivitat de la societat moderna ha imposat aquesta mena situació totalment injusta. Però a la fi i el cap sempre predomina aquella frase lapidària tan reiterada que darrera teu hi ha una corrua de gent que ho esperen amb ànsies i sense protestar.

Si dones un cop d’ull als auxiliars administratius de l’administració pública veuràs que la gran majoria realitzen tasques administratives fins i tot de tècnics. En temes molt concrets, amb un parell de cursos de la Diputació i unes fotocòpies grapades en forma en forma llibret amb la normativa vigent els poden permetre esdevenir autèntiques especialistes en el tema. El problema ve donat quan per les limitacions d’aquests mètodes rutinaris i per  la falta d’un criteri tècnic objectiu donat per una formació específica  han de creuar una línia per atendre uns casos especials. És aquí quan les administracions han de recórrer als tècnics titulats per solventar els problemes més enrevessats. Alguns cops entre l’experiència de l’auxiliar i els coneixements de l’especialista en qüestió es poden resoldre amb bons resultats alguns interrogants que ni un ni l’altre ho podrien fer a títol individual.

Per les administracions públiques els hi anava com anell al dit jugar amb aquestes peces tan sensibles de l’escala professional. Si haguessin substituït aquests treballadors per tècnics, aquests darrers haguessin resultats mal pagats perquè el seu salari hagués estat, a priori, un xic més elevat que el de l’auxiliar. Però aquests tècnics accidentals de pa sucat amb oli gaudien de complements a la nòmina amb denominacions tan bucòliques com polivàlencies o cap d’administració que els afegia uns pocs euros més al mes que agraïen seriosament amb la seva manca de discrepància amb els manaires de torn que sabien que sempre tenien a la seva disposició. En canvi potser els tècnics d’escola s’haguessin negat a acceptar algunes propostes que portaven l’aigua una mica tèrbola. Era una mena el pacte del cocodril quan aquest que li ofereix als ocells poder netejar el menjar atrapat a la seva dentadura mentre reposa al sol amb la boca ben oberta. Si aquests auxiliars no gaudeixen de la plaça fixa o la tenen amb uns quants complements que sumaven al cap del mes, tot anava sobre rodes i tots contents i enganyats.

Tot aquesta mena de pacte es va acabant. Encara que hi ha molts administratius amb importants responsabilitats que tot i fer tasques com autèntics administratius només estan reconeguts com auxiliars.

Tot depèn de les arrels familiars, contactes i amb qui vagis a esmorzar. En els darrers anys els tècnics s’han anat afegint a l’organigrama municipal per cobrir les places d’aquests auxiliars especialitzats. Hi ha consistoris que encara no s’han posat les piles. Encara fan un ús excessiu d’aquests auxiliars en substitució de tècnics qualificats, però el temps acabarà posant les coses al seu lloc, encara que la crisis ha estat una bona excusa per moure només les fitxes més interessades.