Al Vendrell, apostem pel 21

Una entesa que va servir per deixar estacionat un únic grup polític a l’oposició. Curiosament, la formació que en tres legislatures ha passat d’un regidor a cinc representants polítics en el consistori municipal. Per les circumstàncies polítiques de cada moment ha compartit marc amb diferents colors polítics com el PSC  i CiU en anteriors legislatures tot i que han estat, aparentment, en costats oposats del poder vigent de cada moment..

El proper dimecres tindrà lloc un petit canvi. Benet Jané, polític que des de fa més de 30 anys s’ha presentat com a cap de llista a totes les llista per CiU menys en una donarà el bastó d’alcalde a Martí Carnicer que ja ha ostentat aquest càrrec del 1979 al 1994 i que en aquest segle XXI ha tornat al seu poble després de passar per alts càrrecs de la Generalitat . En aquests primers dos anys de legislatura ja hi hagut temps de sobre per veure com navegava aquest gran transatlàntic que ara simplement canvia de patró per arribar a port el maig del 2015. Un cop allí es veurà quins nous capitans i mariners pugen a bord per seguir endavant en aquest mar mogut per l’endeutament i el futur incert que ens espera i una curiosa realitat del Vendrell que ens la que ens mena. La ciutadania tornarà a escollir els seus nous representants polítics per una nova etapa de la seva vida.

En aquesta societat d’imatges i grans titulars servirà per fer un petit canvi en la màxima representativitat legal, però darrera de tot això i algun petit canvi a nivell de regidories jo crec que la cosa no tindrà més transcendència. Tot apunta a què continuarem amb el mateix ritme però amb nou capità sense que això, a priori,  suposi grans canvis importants. Però per saber tot això, esperarem a què passi l’estiu quan tot començarà a rutllar un altre cop al seu ritme després de l’estiu que és quan les màquines redueixen el seu ritme.

El més important d’aquesta setmana ho trobem en l’aprovació inicial dels pressupostos per al 2013 gairebé al mig de l’exercici en curs. Altres administracions com la Generalitat s’han permès el luxe de passar per alt aquest tràmit tan important per al dia  a dia de l’administració. Tot i que no passar per aquest tràngol polític de no presentar uns pressupostos coherents potser és millor que fer-ne uns de paper mullat que a mig any ja trontollen i al mes de setembre ja han quedat totalment fora de cobertura. El més dur és tocar de peus a terra i fer una cosa amb cara i ulls. L’època mediàtica que vivim ens obliga a donar titulars positius a la societat. Les retallades no ajuden a guanyar eleccions. Als polítics només els queda corre el risc d’aguantar el temporal en un discurs políticament correcte sense gaires llicències per presentar aquesta minva contínua de l’estat del benestar.

El que es pot deduir des d’un punt de vista evidentment subjectiu és que l’oposició ha marcat el calendari polític dels darrers dos anys. Massa cops els 16 regidors que configuren el govern han actuat darrera una primera acció de l’oposició actual.  En el món del periodisme com a les guerres qui dispara primer guanya.

Crec que haurem d’esperar dos anys més per veure un canvi d’actitud política de la que ens ha portat fins on estem. S’han de canviar motlles i formes de fer i pensar que s’han petrificat en un dia a dia. Primer de tot ens hem de donar compte que ja no som un poble rural que acull uns turistes rics a l’estiu. Ja som la tercera ciutat més important de la província de Tarragona pel darrere de Reus i Tarragona. Està bé que ens siguem bones persones i que posem preus econòmics als patronats i escoles municipals perquè tothom pugui gaudir d’aquestes infraestructures públiques. Però, hem de saber que això té un cost que s’ha d’abonar d’alguna manera i sinó el paguem avui, l’haurem de pagar demà i amb interessos. Ens hem d’estimar més i ser com altres municipis veïns que creuen en ells i en fan una gran difusió. Ens hem de reivindicar i defensar el que tenim i promocionar la nostra riquesa. Ens hem d’equivocar per aprendre coses noves i anar perfilant el nostre futur. Els nostres errors ens han d’ensenyar. Hem de prescindir una mica del copiar i enganxar que ens caracteritza amb el risc de posar les potes a la galleda. Anirem seguint els proper dos anys on se suposa que els principals partits deixaran entreveure nous caps de llista per aquesta nova dècada. Jo crec que aquests propers dos anys seran de trànsit i la gràcia l’haurem d’esperar al 2015.  El més important serà aquest dimarts 21, la resta anar fent.