L'exposició Lletra i Color

No sé si és una impressió personal moguda per  la il•lusió i el bon desig, però de fa un temps, potser els darrers  quatre o cinc anys, que percebo, una cert renaixement de la inquietud creativa de la poesia. I de ben segur que no ha estat per l’allau d’interès mostrat per les editorials cap a la poètica, ni de la pluja de llibres de poesia a la nostra festa de Sant Jordi dels darrers anys. Tot i que agraeixo intensament l’aparició el maig de 2012 del darrer llibre d’Agustí Bartra El gall canta per tots dos, edició de gran cura de Donald Sam Abrams.

El que em dona aquesta esperança de renaixement, és, més aviat l’escala local. Dones i homes que des de la seva dimensió, s’esforcen per mostrar viva la poètica que els emana, en actes locals i comarcals, Vilanova i la Geltrú, Ribes, Sitges... No dubtant en ajuntar-se amb altres disciplines perquè l’esforç sigui més reeixit, més col•lectiu. I em refereixo a poesia i música, a poesia i pintura... com la mostra exposada aquest mes de maig a l’Ateneu Vilanovi fruït d’un treball conjunt de la poetesa mataronina Eva Bassó, el poeta ribetà Pau Fleta amb les pintores Carme Bernet i Laia Forns, l’una vilanovina i l’altra ribetana.

Ajuntar-se per expandir sentiment, sensibilitats, expressió artística i observació i reflexió al servei de la idea i l’entusiasme expressiu, sempre m’ha semblat lloable pels qui manifesten i absolutament necessari pels qui rebem. Malauradament el món creat pels interessos preconcebuts amb rèdits a priori, ens dona molt poca oportunitat per aquestes conjuncions. I el que em surt és animar-los a seguir expandint, a seguir propagant.

No us puc mostrar el color però si un tastet de la lletra del llibre POEMES A DUES VEUS  que va provocar l’encontre dels quatre i que sens dubte ens parlen a totes i a tots. L’Eva diu en uns versos a Somnis.

Voldria dormir-me vora la mar,
per coixí tindria una pedra encantada,
per llit l’arena daurada,
per llençol, l’escuma irisada.

El que no ens deixen conèixer a la mostra i per a mi seria el més interessant, és el camí recorregut per perfilar l’enllaç dels quatre. El Pau diu a Mirada poètica

Una finestra oberta
a la vida i les persones,
una parida ben certa
que allibera i empresona.

Presoner dels camins del compartir, fins l’extrem de perdre-m’hi per aconseguir-los, crec que l’Ateneu ha de seguir ajuntant esforços i creativitats per continuar teixint el pensament crític. Podeu veure la mostra fins el 31 de maig.

Hi ha un home a la presó
dels que avançaven.
Junteu-vos.
Treieu-li l’embaràs, que li oprimeix les mans
perquè faci camí.

Joan Salvat Papaseït 
Versions musicals d’Ovidi Motllor (DAHIZ produccions), i Taverners (Ona, editors musicals)