Treu-los la llengua

Des de ja fa uns quants mesos, qui sap si com a resposta al procés d’autodeterminació endegat al Principat o per posar-fi a tants anys d’haver-nos permès enverinar el país amb el virus de la catalanitat, les institucions espanyoles han iniciat un procés continuat, sistemàtic i extremament virulent d’extermini de la presència pública del català. No hi poden fer més, algun gen descontrolat els fa incapaços d’acceptar la diferència. “Hem d’aconseguir que, a més de ser espanyols, ho semblin”, pensen. Com la dona del Cèsar, vaja!

Ja no és notícia la seva estúpida batalla pel nom de la llengua: al País Valencià, fa anys que dura; a les illes, s’han inventat el nom de “llengua balear”; i a la Franja... Visca el LAPAO! I, com que no en tenen prou, si s’han de treure de la màniga una nova ortografia, ho fan i aquí no ha passat res. Ja se sap, si la Constitució o l’Estatut diuen que la sang no és vermella sinó verda, és que la ciència anava errada i no ens hi havíem fixat bé. No s’acaben d’adonar que, per molt que vulguis dir-ne “lkflsfjoud”, per exemple, una sabata no deixarà de ser això, una sabata.

I, com que encara no en tenen prou, també s’atreveixen a canviar els topònims: a Palma li direm “Palma de Mallorca” i a Maó... vinga, fot-li “Maó-Mahón” i endavant les atxes. I, sobretot, ni se t’acudeixi parlar de País Valencià!, que l’Estatut diu que ells en tenen prou sent una “Comunitat”. I, si ho fas, m’enfado i no respiro!

I així anar fent: si cal prohibir la immersió lingüística al Principat perquè ho han demanat sis famílies, es fa, només faltaria! (tant se val si al País Valencià ja fa anys que milers de xiquets i xiquetes no poden estudiar en la seva llengua... per què ho hem de comparar?); si s’han de retallar -o eliminar- els canals de televisió en la nostra llengua, endavant; i els funcionaris, no cal que coneguin la llengua del país en què treballen, què us heu cregut!

Hi ha decisions polítiques que, paradoxalment, representen la fi del debat polític en què les idees es contraposen (cadascú és molt lliure de defensar el model de societat que li vingui més de gust). En aquest cas, però, només es tracta d’una barreja repugnant d’incultura, mala fe i estupidesa portades a l’extrem. Des de quan, la ciència o el sentit comú són objecte de debat parlamentari?

El pitjor del cas és que tots aquests atacs no ens vénen només de fora sinó que són defensats, quan no promoguts, per veïns nostres, gent amb qui compartim els nostres carrers, les nostres festes i les nostres institucions; gent a qui l’autoodi i la vergonya de ser diferents els converteix en corcs que, de mica en mica, van destruint des de dins el tros de món en què els ha tocat viure. I, si ens els trobem, els saludem, hi parlem i, fins i tot, som capaços de fer-hi broma. De vegades, sembla que ens haguem begut l’enteniment.

Tots plegats tenim molt clar que s’han de respectar els animals, només faltaria! Però, quan ens entren escarabats a casa, els en foragitem.

Per tot això, si te’ls trobes pel carrer, treu-los la llengua.