Aprofitant les sinergies

No tothom pateix un  insomni greu esperant amb el cava fresc a la nevera el dia que Catalunya sigui independent i el president de la Generalitat ho proclami per twitt. Ni tota la gent del món viu enganxada als colors blaugrana com la solució definitiva als seus maldecaps crònics amb pastilles incorporades comprades a Andorra.. Aquests sentiments es poden compartir, però hi ha altres prou elementals que són els que marquen la rutina diària de moltes persones que s’han vist abocats  a descobrir nous maneres de guanyar-se el pa de cada dia.

La situació actual ha servit per netejar, vorades, torrents, abocadors incontrolats i altres espais de tot tipus de ferralla i material aprofitable. És el moment quan la gent s’ha llençat a cercar alguna cosa per vendre en tot tipus de paratges que s’anaven degradant sota sol i serena. Ningú ho hagués dit quan tot era opulència i vaques grosses, però ara són moltes les persones que vetllen quan hi ha un moble vell al carrer o una rentadora en una cantonada que encara es pot aprofitar per poder treure uns pocs euros. Fins i tot en rieres de localitats més petites han servit de punt de trobada per ferrallers temporals, antics paletes i manobres víctimes de l’explosió de la bombolla immobiliària. Poc a poc i sense cap campanya prevista per cap institució, sense propaganda, ni organització prèvia s’ha fet molta més feina que quan els polítics ens presentaven algun projecte per protegir el medi ambient de tots aquests residus que malmetien el nostre entorn natural.

Un polític amb una mica de vista que ha percebut tot aquest ampli moviment social de supervivència hauria de saber aprofitar les sinergies i donar un cop de mà perquè aquestes persones segueixin en el seu treball de formiguetes silencioses netejant el medi ambient en benefici propi i també de la comunitat.

Per eliminar tots aquests punts de poda i brutícia que veiem en els nostres municipis no se soluciona evidentment ni pujant el preu de les taxes ni imposant sancions a les persones que se salten l’ordenança preceptiva i ho deixen en qualsevol lloc del nostre entorn. El remei a aquest incivisme que afecta a molts municipis de la comarca està en què algun organisme privat o públic aboni a les persones que aportin les restes de poda uns preus raonables que tot i que sigui deficitari segurament resultarà molt més econòmic que el gastat de les arques municipals per la seva recollida per una empresa pública. Una mesura que a part que els que la generen la portaria als llocs destinats ajudaria a moltes persones i famílies a tirar endavant amb petites aportacions a les seves economies familiars fruit de la seva feina. La poda és una de les fraccions de la recollida selectiva que queda orfe. Pel que fa al cartró, el vidre i a la roba ja hi ha gent que fa molta feina en aquests camps esperonats per una senzilla raó vital de supervivència. Alguns, potser intenten fer un petit negoci en aquest camp, però la majoria de gent ho fan per combatre la fam i la gana.

L’alternativa actual és que aquest negoci sigui encomanat a empreses multinacionals que de mica en mica es va apoderant del pressupost municipal amb més serveis en clar perjudici del poder municipal que es va reduint poc a poc. La crisis els ha fet donar un pas de gegant en un món on abunden els polítics que no expliquen i que només viuen per guanyar eleccions.

Si seguim la tònica general actual, aquesta gent que ha fet aquesta tasca exemplar per pura necessitat de menjar cercarà les propietats i les empreses públiques i privades perquè el “fons  comú” ja s’haurà exhaurit. Llavors aniran creixent els petits furts en llocs més aïllats. Això suposarà un cost per moltes famílies que hauran reposar alguns dels materials i objectes sostrets. Per altra banda, a les forces de seguretat li vindrà més feina en cercar els autors d’aquests petits robatoris. Evidentment que en la majoria de casos entraran per una porta del jutjat i en sortiran per l’altre, perquè al no tenir solvència econòmica el ventall de sortides per als seus autors són minses.

Les noves situacions han de fer-nos pensar en mesures funcionals  per reduir despesa i donar sortida bàsica a moltes persones que ho estan passant realment molt malament i fins ara s’han comportat amb honestedat. Només han actuat dins la legalitat, però quan els recursos sense propietaris aparentment interessats són massa minsos es poden trobar abocats a cercar dins la propietat privada. Doncs, actuem amb conseqüència  i tots en podem treure beneficis.